Resultats de la cerca

Estudià a Karlsruhe i a Basilea, i fou professor de química orgànica a Zuric des del 1929 Féu recerques en síntesis orgàniques polimetilens i terpens i en hormones, com la testosterona El 1939 rebé el premi Nobel de química, juntament amb AButenandt

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i obtingué el Premi Franz Liszt El 1941 debutà a Berlín sota la direcció de Wilhelm Furtwängler Refugiat a Suïssa a partir del 1942, hi inicià estudis amb Clara Haskil Posteriorment fou professor a Lucerna 1959-68 i Zuric 1969-76 Amb Ferenc Fricsay enregistrà els concerts de Bartók i Beethoven, i posteriorment els de Mozart, dirigint ell mateix des del piano l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg

Formà part del grup dadà a Zuric Des del 1916 ensenyà a la secció tèxtil de la Kunstgewerbeschule d’aquella ciutat El 1922 es casà amb HArp El 1928, a París, entrà en contacte amb PMondrian, ThVan Doesburg i Vantergerloo La seva principal activitat, a més de les seves pintures abstractogeomètriques de colors nets i vius i dels baixos relleus parallels als del seu marit, se centrà en dissenys per a roba, mosaics, decoracions, etc En 1937-39 publicà la revista Plastic

Doctorat a Praga 1929, fou professor a la Universitat de Zagreb fins el 1942, que anà a Suïssa, on dugué a terme, amb LRužička , recerques en estereoquímica a l’Institut Tecnològic Federal de Zuric, el departament de química orgànica del qual dirigí en 1957-65 Les seves investigacions sobre l’estructura química i la funció orgànica d’alguns esteroides i antibiòtics tingueren una gran importància en l’elaboració de diversos medicaments antimicrobians El 1975 compartí el premi Nobel de química amb JWCornforth Fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA 1961 i de la Royal Academy…

Deixeble, a la Universitat de Zuric, de JJud, ASteiger, MLeumann, fou professor de les universitats de Berna i Heidelberg Des dels anys cinquanta anà publicant nombrosos estudis sobre els elements preindoeuropeus, principalment en les llengües romàniques Investigà també el basc i s’ocupà de la metodologia de la recerca etimològica i la toponímia preromanes En els seus estudis tingué força en compte el cabal prellatí del català, com ho demostren les seves contribucions de la Enciclopedia Lingüística Hispánica 1960

Collaborà al setmanari “Die Discourse der Malhern” 1721-23 És autor de Kritische Abhandlung vom Wunderbaren ‘Tractat crític sobre el meravellós’, 1740

Professor a Göttingen, Jena, Munic i Zuric, fundà l’escola dels filòsofs de la natura Concebé els organismes com a resultat d’una evolució sorgida d’una massa indiferenciada que s’objectivitza i fixa en diverses formes Aquesta massa indiferenciada és animada per un principi dinàmic que ell anomena galvanisme i que té com a causa i suport la llum En el curs de l’evolució sorgeixen els organismes, com més va més complexos És autor de Lehrbuch der Naturgeschichte ‘Manual d’Història Natural’, 1813-25, en tres volums, Esquisse d’un Système d’Anatomie, de Physiologie et d’Histoire…

Doctorat en química orgànica 1889, fou professor a la Universitat de Zuric 1895-1915 Estudià els complexos inorgànics del crom, el cobalt, el platí i el ferro, i també les valències, l’estereoquímica, etc Reconegut com a autor de la teoria de la coordinació , rebé el premi Nobel de química el 1913 per proposar la configuració en octàedre dels complexos de transició metàllica És autor de Beiträge zur Theorie der Affinität und Valeur ‘Contribucions a la teoria de l’afinitat i el valor’, 1893, Lehrbuch der Stereochemie ‘Manual d’estereoquímica’, 1904 i Über die Konstitution und…

Canonge augustinià a Fiesole 1518, fou prior de San Pietro ad Aram de Nàpols 1537, on entrà en contacte amb el cercle humanista de Juan de Valdés Essent prior a Lucca 1542, hi introduí les doctrines reformades, i, cridat a l’ordre pels seus superiors, fugí a Zuric 1542 Ensenyà teologia a Estrasburg 1542-47 i 1553-56 i a Oxford 1547-53 i participà en diversos debats teològics amb els luterans afer de l' ubiqüisme i amb els catòlics colloqui de Poissy Les seves obres Defensio doctrinae veteris et apostolicae de sacramento eucharistiae contra Steph Gardiner i Tractatio de eodem…

Es formà musicalment al Liceu Musical de Pàdua, ciutat on debutà com a director d’orquestra el 1951 amb Rigoletto , al Teatre Verdi Set anys després inicià una llarga relació amb l’Òpera de Zuric, de la qual fou director musical fins el 1969 El 1960 es presentà al Covent Garden de Londres, a la Staatsoper de Viena i a Salzburg, i es consagrà definitivament el 1962 amb una representació d' Un ballo in maschera , de Verdi, al Metropolitan de Nova York Després 1986 fou director principal de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Basilea i sovint visità els grans teatres d’òpera de tot…