Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
química física
Química
Ciència de natura interdisciplinària que pot ésser formalment considerada com una branca de la química i que estudia, des d’una perspectiva física, els fenòmens químics o d’interès per a la química.
L’objectiu fonamental de la química física és d’arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen La química física pot abordar els seus problemes tant des del nivell macroscòpic o fenomenològic com des del microscòpic o molecular L’eina de treball emprada en l’estudi fenomenològic és la termodinàmica, mentre que la mecànica i principalment la mecànica quàntica proporcionen el mètode per a abordar els problemes microscòpics El buit existent entre aquests dos nivells pot ésser omplert mitjançant l’ús de la termodinàmica estadística, la qual permet,…
Física 2019
Física
Primera "foto" d’un forat negre Imatge del forat negre © EHT Collaboration El 10 d’abril de 2019 passarà a la història com el dia que vam veure per primera vegada un forat negre, la notícia de l’any en física Concretament, s’ha aconseguit una imatge de l’horitzó dels esdeveniments del forat negre supermassiu al centre de la galàxia M87, anomenat M87* Tot i que aquest forat negre és tan gran ell sol té la mida de tot el nostre sistema solar i tan massiu 6500 milions de vegades la massa del nostre sol, per tal de veure’l s'ha necessitat una autèntica demostració d'enginy tecnològic per l’…
raigs X
fototeca.cat
©
Física
Radiació electromagnètica de freqüència superior a la visible emesa per un àtom en produir-se el salt d’un electró d’una òrbita externa a una d’interna, pel fet d’haver perdut aquesta un electró per efecte d’una excitació exterior o d’una absorció per part del nucli (captura K).
En l’espectre de les ones electromagnètiques els raigs X es troben en la franja de longituds d’ona compresa entre 100 Å i 10 -6 Å El nom de raigs X els fou donat per WC Röntgen el 1895, en descobrir-los i desconèixer-ne la natura Correntment hom els obté per impacte sobre un fitó metàllic de platí o tungstè d’electrons accelerats mitjançant una diferència de potencial d’uns quants milers de volts això té lloc a l’interior d’un tub de vidre tancat on ha estat fet un buit elevat Hi ha dos tipus de tubs productors de raigs X els de càtode fred i els de càtode calent Els primers són tubs de raigs…
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar, amb aquests,…
seco-
Química
Prefix emprat en la nomenclatura de sistemes policíclics, especialment en el camp dels esteroides, per a indicar que un dels enllaços —les fites del qual s’han d’especificar— de l’estructura designada pel nom trivial el qual precedeix ha estat trencat, i que les posicions terminals així originades han addicionat cadascuna un àtom d’hidrogen.
sin-
Química
En la designació de les oximes estereoisòmeres, prefix que ha estat emprat per a indicar que el substituent del carboni que té prioritat per la regla de la seqüència i l’hidroxil enllaçat a l’àtom de nitrogen es troben situats en el mateix costat d’un pla, perpendicular al molecular i que conté el doble enllaç.
El seu ús ha d’ésser abandonat i substituït pel prefix sistemàtic Z- anti-
ressonància magnètica nuclear
Ressonància magnètica nuclear amb tractament de color d’un crani amb una incisió
© Fototeca.cat
Química
Tècnica utilitzada en imatgeria electrònica amb finalitat diagnòstica i en anàlisi química.
Es basa en la transició entre els diversos nivells energètics que s’originen quan hom situa un nucli amb spin nuclear no nul en un camp magnètic uniforme i intens, provocada per l’absorció d’una radiació de freqüència apropiada radiofreqüència Hom la designa abreujadament amb la sigla RMN Històricament, el fenomen de la ressonància magnètica nuclear fou observat per primera vegada cap a l’any 1930 i el seu estudi es desenvolupà ràpidament arran del descobriment, quinze anys més tard, del fet que els voltants moleculars d’un nucli magnètic determinat produeixen variacions en les transicions…
reacció sigmatròpica
Química
Denominació genèrica, introduïda per R.B. Woodward i R. Hoffmann l’any 1965, per a designar les reaccions concertades, que ocorren en absència de catalitzador, i impliquen la migració d’un enllaç de tipus sigma (σ) al llarg d’un estat de transició cíclic en el qual un àtom o grup és unit simultàniament als dos extrems d’un sistema electrònic pi (π).
Atesa llur natura concertada, les reaccions sigmatròpiques són altament estereospecífiques Són exemples característics de processos sigmatròpics les transposicions de Claisen i de Cope
Ones, so i llum
Les oscillacions elàstiques Si toquem una corda d’una guitarra veurem que oscilla ràpidament També podem observar aquest efecte polsant una simple goma elàstica ben tensa o fent un experiment amb una molla penjada verticalment Si després d’aplicar un pes a l’extrem lliure de la molla el desplacem de la posició d’equilibri i el deixem anar, veurem que el sistema molla/pes inicia un moviment d’oscillació En el cas ideal d’absència de fregament, tots aquests sistemes podrien oscillar de manera indefinida, sempre amb la mateixa amplitud, és a dir, mantenint invariable el màxim desplaçament…
cosmologia
Astronomia
Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de l’origen, l’evolució i l’estructura, a gran escala, de l’Univers.
L’objecte de la cosmologia és l’elaboració de models cosmològics , que són models fisicomatemàtics que permeten de reproduir en termes simples l’evolució de l’Univers, tot introduint uns paràmetres numèrics el mesurament del valor dels quals ha de fer possible de decidir quins d’aquests models teòrics correspon més exactament a la realitat Molts dels models cosmològics deriven del desenvolupament de la relativitat general , teoria proposada per Einstein el 1915 Deixant de banda la profunda modificació de la dinàmica que aquesta teoria representa, hom pot destacar-ne el fet que implica un…