Resultats de la cerca

Cec des que tenia dos anys, estudià música amb Maurice Greene Les seves interpretacions a l’orgue a l’Honourable Society of the Inner Temple i a Saint Andrew’s atreien músics de tot Londres, fins i tot GF Händel Durant els anys cinquanta dirigí oratoris d’aquest compositor, i després de la seva mort, assumí la direcció dels concerts quaresmals al Covent Garden Els oratoris de Stanley continuaren el model de Händel, tal com és palès en Zimri 1760 i The Fall of Egypt 1774 El 1779 succeí a W Boyce com a mestre de la Reial Banda de Músics i mentre ocupà aquest càrrec escriví quinze odes per a…

Estudià amb W Boyce a Londres i el 1761 fou admès com a cantant en la Chapel Royal, institució a la qual es mantingué vinculat durant diversos anys en qualitat d’organista i director del cor infantil Compongué glees , anthems i cançons com To Anacreon in Heaven , melodia que, el 1812, es convertí -amb lletra de F Scott Key- en The Star-Spangled Banner , himne nord-americà de caràcter patriòtic Musicòleg destacat, posseí una gran biblioteca amb nombrosos volums, entre els quals figurà el manuscrit d’Old Hall, antologia de polifonia anglesa del segle XV Publicà Musica Antiqua Londres, 1812, un…

Rebé una sòlida formació, tant de música com d’humanitats El 1785 guanyà tres premis del Catch Club, per un catch , un cànon i un glee Aquest fet li proporcionà una bona reputació i el consolidà com a compositor Fou organista de diverses esglésies d’Anglaterra, entre les quals Saint George the Martyr, a Bloomsbury 1783, i Saint Paul i Covent Garden 1789, a Londres El 1791 rebé algunes classes de J Haydn Fou organista de l’Asylum for Female Orphans en 1792-1802, període durant el qual es dedicà a la docència La seva producció, representada abundantment per l’obra vocal - catches , glees ,…

Vida Començà els seus estudis musicals aprenent flauta i oboè amb Pierre Maréchal El 1698 ingressà en l’orquestra de la ciutat de Celle i poc després anà a Hannover per estudiar composició amb A Steffani El 1706 viatjà a Londres, on arribà a ser músic de la cort del príncep Jordi de Dinamarca, espòs de la reina Anna I d’Anglaterra El 1710 participà en la fundació de l’Academy of Ancient Music i, entre el 1712 i el 1736, treballà assíduament als teatres londinencs Mostrà gran habilitat com a instrumentista de tecla i succeí a GB Daghi en el càrrec d’organista i mestre de capella de la cort…

Estudià al Royal College of Music abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, i en acabar el conflicte continuà els estudis amb J Ireland Durant les primeres dècades del segle XX, la seva música estigué marcada per la influència de F Delius i J Ireland, i treballà en peces petites i de caràcter líric Three Piano Pieces , 1919 De la seva obra cal destacar l' String Trio 1931, que establí el seu estil i el situà entre els principals compositors del moment Amb la Symphony in G minor 1934-37, començà una sèrie d’obres de més envergadura que demostren l’altra cara de la seva personalitat…

Considerat un dels anomenats "romàntics moderns", la seva música fou plenament contemporània en molts aspectes, però la seva producció fou formalment tradicional, com també la seva manera d’entendre-la Estudià a la Royal Academy of Music de Londres i a París amb N Boulanger i M Deutsch, deixeble d’A Schönberg Ensenyà al Trinity College i la Universitat de Yale Fou professor de composició a la Milton Avery Graduate School of the Arts i al Peabody Conservatory 1998-2008 Escriví diverses òperes, entre les quals destaquen The Rising of the Moon 1967-70, rev 1970-71, obres per a orquestra, com …

Deixeble de F Page a la Universitat de Victoria, estudià amb O Messiaen al Conservatori de París 1963-64 i amb BA Zimmermann i H Eimert a la Hochschule für Musik de Colònia De nou a Nova Zelanda s’inicià com a compositor de bandes sonores, i posteriorment s’interessà per la música electrònica El 1969 es traslladà a Anglaterra, on s’ha especialitzat com a crític i estudiós de la relació entre música, tecnologia, filosofia i ciència Ha impartit classes a la Universitat de Surrey, i el 1997 fou nomenat professor del Savannah College of Art and Design de Geòrgia, als Estats Units En la seva obra…

Director de l’orquestra del Covent Garden el 1769, el 1770 es casà amb la vídua d’un dels principals accionistes del teatre Hi estrenà la pantomima Harlequin Jubilee 1770 i l' opéra-comique The Golden Pippin 1773, que assoliren un gran èxit Vers el 1780, que enviudà, vengué la seva participació al Covent Garden i inicià una brillant carrera com a virtuós del violí que el portà a Viena, d’on un matrimoni desgraciat el feu fugir Des d’aleshores menà una vida obscura És autor, a més, de peces per a violí sol i per a duet, de sis simfonies i un concert de violí, a més de música vocal cançons,…

Estudià a la Universitat de Birmingham, on interessà particularment per la música del segle XVII Fou professor del Markham College de Lima, on tingué oportunitat de conèixer instruments folklòrics sud-americans Completà la seva formació al Pembroke College de Cambridge Des del 1969 fou professor de flauta de bec de la Royal Academy of Music Dos anys abans havia fundat l’Early Music Consort of Players amb J Bowman, O Brookes i Ch Hogwood Aquest grup tingué gran ressonància a la Gran Bretanya interpretant música medieval i renaixentista amb criteris històrics, i la seva influència fou…

Estudià cant amb R Henderson i debutà el 1962 amb Pelléas et Mélisande al Festival de Glyndebourne Vinculat a l’English Opera Group 1964-76, estrenà diverses òperes, especialment de B Britten, i el 1973 interpretà els set papers per a baríton de Mort a Venècia d’aquest compositor anglès, obra amb la qual debutà el 1974 al Metropolitan de Nova York Vinculat després a l’Òpera Escocesa, hi interpretà òperes de WA Mozart, PI Čajkovskij i C Debussy, entre d’altres El 1975 fou investit cavaller de l’Imperi Britànic, i el 1982 fou nomenat director artístic associat del Festival d’Aldeburg