Resultats de la cerca
Es mostren 883 resultats
Castell de Gàver (Estaràs)
Art romànic
Situació Part de llevant d’una torre cilíndrica de grans dimensions, l’únic element conservat d’aquest antic castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell de Gàver, al costat de l’antiga església parroquial de Santa Maria, són damunt un petit turó al peu del qual s’estenen les poques cases d’aquest poble Entre aquestes i el castell hi ha un gran fossat, de deu metres d’amplada, que aïlla la fortificació per la part oriental, la més accessible Mapa 34-14 361 Situació 31TC652171 Gàver és a poc més d’1 km al sud-est d’Estaràs per la carretera LV-1005, que, venint de Sant Ramon, va cap a l’estació…
Misterio de dolor
Cinematografia
Pel·lícula del 1914; ficció de 45 min., dirigida per Adrià Gual i Queralt [dir. art.], Alfred Fontanals i Sala i Joan Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT El cinedrama homònim 1899 en tres parts d’Adrià Gual REFERENT LITERARI La peça teatral 1904 homònima d’AGual GUIÓ I MUNTATGE AGual FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre i virats, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Aurora Baró Mariana, Emília Baró Marianeta, Carles Capdevila Silvestre, Joaquim Carrasco Labast, Enric Giménez Tomàs ESTRENA Barcelona, octubre del 1914 sessió de prova, 18021915 Sinopsi Mariana és una vídua que viu amb la seva filla Marianeta La mare es casa amb el pastor Silvestre, però…
rasos de Peguera
rasos de Peguera Paisatge del roc de Peguera al terme de Fígols Vell
© Fototeca.cat
Plec anticlinal de les serres prepirinenques exteriors, que s’eleva al NE de Berga.
Consta d’unes quantes ondulacions de formes pesades, perquè les calcàries i margues del Cretaci que li donen vigoria apareixen parcialment empastades de pudingues montserratines que els lleven l’agudesa En general els relleus més baixos estan formats per materials liàsics o del cretaci inferior margues i gresos de colors roigs i bigarrats Formen els relleus alts calcàries i margues grises del Cretaci superior, datables per les fines calcàries blanques garumniades El relleu forma una graderia anticlinal, ascendent de S a N, i descendent cap a les valls del Llobregat E 1 500 m en 7-8 km i l’…
Òdena

Armes dels Òdena
Llinatge senyorial propietari del castell d’Òdena (Anoia), al comtat de Manresa.
El primer membre que usà aquest cognom fou el magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Guillem I d’Òdena mort en 1086/89, fill d’un Bernat i germà de Donnuç, que sembla ésser fill de Bernat Amat de Claramunt Actuava ja el 1054 i era casat amb Ermengarda morta en 1082/91 el 1085, amb altres magnats, es posà contra el Fratricida, i consta com a senyor dels castells d’Òdena, Callús, Arraona que li vengué el 1054 Bernat Amat de Claramunt, que devia ésser el seu pare i Pontons adquirit el 1067 i d’altres béns al Penedès i a Anoia Fou pare de Pere d’Òdena mort després del 1101 i de l’hereu…
Santa Fe de Montfred (Talavera)
Art romànic
Situació Absis que encapçala aquest petit edifici, molt ben conservat en la seva estructura primitiva ECSA-E Pablo La capella de Santa Fe és situada al costat del mas de Montfred, a 1 km de la carretera de la Panadella a Santa Coloma de Queralt Mapa 34-15 390 Situació 31TCG662022 S’hi arriba per una pista que surt, en direcció oest, del quilòmetre 4 de l’esmentada carretera, just al cim de la collada JAA Història El lloc de Montfred és documentat des de l’any 1051 entre les afrontacions del castell de Civit El primer esment de l’església de Santa Fe de Montfred és de l’any 1195,…
Castells i edificacions militars de l’Anoia anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l’Anoia en el qual s’assenyala la seva divisió entre tres antics comtats comtat de Barcelona, comtat d’Osona-Manresa, i comtat o marca de Berga, amb indicació de totes les fortificacions anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies C Puigferrat i F Sabaté Argençola Castell d’Argençola Castell de Clariana Castell de la Goda Torre de Contrast Fortificació de Rocamora o Viladaspis Castell de Carbasí Castell de Sant Natzari Castell d’Albarells Castell de Porquerisses Bellprat Castell de Queralt El Bruc Castell del Bruc Castell de la Guàrdia Castell de Castelltort Torre de…
L’estructura social i l’economia medieval de l’Anoia
Art romànic
L’estructura social Repobladors La majoria de les terres aprisiades no són repoblades directament pel comte La venda de Masquefa 963 i de Queralt 976, la permuta de Pierola 1063, les cessions, al bisbe de Vic, de Calaf abans del 1015, Montbui, Saió i Tous 960 i la partió de Miralles Santa Maria de Miralles entre la mateixa seu episcopal i Ènnyec Bonfill 987 són una clara mostra de com, malgrat l’adquisició de Cabrera i Piera 1063-67, el comte cedeix el lloc al bisbe de Vic i a les famílies vicarials, que poden aportar un major potencial demogràfic Precisament, a…
Pontils

Pontils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació El municipi de Pontils, el més extens després de Montblanc, és situat al sector de l’Alt Gaià, a la part alta de la seva vall, a la banda sud-oriental de la comarca, al límit amb les comarques de l’Anoia i l’Alt Camp Al NE el terme confronta amb el municipi de Bellprat i a l’E un petit sector limita amb el de Santa Maria de Miralles, ambdós de l’Anoia Al S termeneja amb Querol i amb el Pont d’Armentera, de l’Alt Camp, mentre que a l’W ho fa amb Sarral i al NW amb les Piles, de la Conca de Barberà El municipi de Pontils va rebre el nom de la seva capital històrica, Santa…
L’escultura gòtica tardana a Tortosa
Art gòtic
Marededéu amb el Nen i un gosset, relleu en pedra negra amb restes de policromia, avui conservat al vestíbul de l’ajuntament de Calaceit Va ser esculpida, probablement, vers el 1452, any en què el capítol de Tortosa va adquirir aquesta població aragonesa i va renovar l’hospital de Santa Maria Ajuntament de Calaceit Malauradament, les fonts de què es disposa per a l’estudi de l’escultura de la segona meitat del segle XV a Tortosa no són, ni de bon tros, comparables a les que darrerament s’han donat a conèixer amb referència a la primera meitat d’aquesta centúria i al darrer terç de l’anterior…
Berga
El nucli antic de la ciutat de Berga, vist des del castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Berguedà, a la vall alta del Llobregat, en un dels sectors més alts de la Depressió Central Catalana i al començament dels Prepirineus.
Situació i presentació Al N i NE limita amb Cercs, al SE amb Olvan, al S amb Avià, al SW amb Capolat i al NW amb Castellar del Riu Al N gran part del límit municipal és marcat pel riu Demetge, fins a l’indret on desguassa al Llobregat Aquest riu també assenyala gran part del límit oriental, fins a arribar als confins de la colònia de Cal Rosal, a l’extrem S, on rep la rasa dels Molins El municipi es pot dividir en tres sectors el que inclou les darreres elevacions meridionals dels Prepirineus la zona de contacte entre els Prepirineus i la Depressió Central, amb un escarpament tectònic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina