Resultats de la cerca
Es mostren 3524 resultats
Cambra Apostòlica
Història
Superintendència de finances de l’església romana, presidida per un cardenal anomenat camarlenc
.
Aparegué al s XI com a financera de la cúria i dels béns temporals de l’església, i la seva importància augmentà sobretot en ocasió del Cisma d’Occident la coexistència de dues cúries exagerà llur fiscalitat Als s XIII-XIV absorbí algunes funcions en matèria penal i civil i s’atribuí l’apropiació dels espolis i béns vacants, sobretot des de Bonifaci VIII, fet que motivà controvèrsies inacabables sobre aquests drets, discutits pels sobirans Els béns que la Cambra Apostòlica posseïa als dominis de la corona catalanoaragonesa foren expropiats durant la guerra contra Pere el Cruel de Castella,…
Carnuntum
Fortalesa romana a la frontera danubiana, a l’actual localitat de Petronell (Àustria).
Fou fundada pels romans en els temps d’August s I dC com a base d’operacions de les campanyes danubianes comandades per Tiberi, sobre un poblat celta preexistent que controlava una part de la ruta de l’ambre Posteriorment, fou quarter de diverses legions primer la XV i, després, la X i, sobretot, la XIV i es constituí en una de les principals fortaleses de la línia de fortificacions que els romans construïren entre Vindobona actual Viena i Brigetio actual Ó-Szöny, arribant a ser la capital de la província Pannònia Superior En temps de Trajà adquirí el seu estatut municipal juntament amb el…
conisc | conisca
Història
Membre d’una tribu càntabra establerta en època romana als voltants de Santander.
Són citats per Estrabó
columbari de Vila-rodona

Aspecte del columbari de Vila-rodona
© Alberto González Rovira
Edifici funerari d’època romana, situat al municipi de Vila-rodona (Alt Camp).
El seu estat de conservació és molt bo, atès que fou reaprofitat i convertit en masia Té planta rectangular i forma de temple clàssic Conserva el podi, decorat amb arcuacions i acabat per una motllura, damunt del qual l’edifici, pseudoperípter, té adossades pilastres llises sense base i amb capitell troncocònic Conegut de fa temps, els anys vuitanta hom hi realitzà excavacions sota la direcció de JM Gurt, les quals han pogut confirmar l’existència d’una volta de canó i de restes de pintura al fresc i han permès proposar una datació del s II dC
Digest
Dret romà
Compilació de la jurisprudència romana clàssica, elaborada per ordre de l’emperador Justinià.
Fou encarregat a una comissió presidida per Tribonià i composta per quatre professors més Teòfil i Cratí, de Constantinoble, i Doroteu i Anatoli, de Beirut hi figuraven també onze advocats de Constantinoble i el Comes sacrarum largitionum Fou promulgat amb el nom de Digesta o Pandectae el 533 Passà a formar part del Corpus Iuris Civilis
Tarpeia
Mitologia
En la llegenda romana, filla d’Espuri Tarpeu, custodi de la roca capitolina.
Durant el setge de la ciutat pels sabins, Tarpeia s’oferí a obrir la porta de la roca als enemics a condició que li donessin els braçalets i els anells Els sabins, però, l’occiren amb llurs escuts Hom creu que, en els seus orígens, Tarpeia degué ésser una divinitat del mont Tarpeu, o roca Tarpeia , que designava un espadat del Capitoli on eren estimbats, des dels temps més antics fins al s I de l’Imperi, els culpables de delictes contra l’estat
Barumini
Poblat de la cultura nuràgica de Sardenya, 60 km al N de Càller, completament excavat, el més ben conegut d’aquesta cultura.
És un conjunt de cases de planta rodona al voltant d’una torre nurag central Fou habitat des del 1500-1400 aC fins a l’època romana Fou excavat per Lilliu 1951-56
Langres
Ciutat
Ciutat del departament francès d’Alt Marne, França.
Hi ha restes de fortificacions, una porta romana de l’època de Marc Aureli, torres dels segles XIV-XVII i una ciutadella del segle XIX La catedral és d’estil cistercenc segle XII
Ivó de la Cortina i Roberto
Pintura
Arqueologia
Arqueòleg i pintor.
S’especialitzà en aquarelles i litografies, en les quals representà monuments arqueològics Prengué part en les excavacions de la ciutat romana d’Itàlica, a Andalusia Inicià la publicació d’una Topografía monumental íbera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina