Resultats de la cerca
Es mostren 1268 resultats
Joan Alemany
Esoterisme
Metge i astròleg.
Probablement originari del Principat La versió castellana de la seva obra, Lunario o repertorio de los tiempos fou publicada a València el 1553 i reeditada a Saragossa, Alcalà, Sevilla i Toledo durant el s XVI La versió catalana, Llunari o repertori dels temps , aparegué a Barcelona el 1557 i hi fou reeditada i augmentada diverses vegades fins a mitjan segle XVII El catedràtic de la Universitat de Barcelona Antic Roca la incorporà al seu propi Llunari Barcelona 1568
Antoni Cordeses
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta 1545, assistí com a procurador general d’Aragó a la primera congregació de l’orde a Roma 1558 Fou rector dels collegis de Gandia, Coïmbra i de la Penitenciaria de Roma, i prepòsit de les províncies d’Aragó 1560 i de Toledo Escriví nombrosos tractats espirituals en castellà, entre els quals un Catecismo de la doctrina cristiana València, sd i Itinerario de la perfición spiritual , escrit vers el 1600 i publicat en italià Florència, 1607 Messina, 1627
abbadita
Història
Membre de la família dels Banū ’’Abbad, dinastia àrab que regnà a la taifa de Sevilla durant gairebé tot el s. XI.
El cadi Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn Ismā'il ibn ‘Abbād, fundador de la dinastia, aprofità l’esfondrament del califat de Còrdova per a fer-se proclamar rei el 1023 El seu fill Abū ‘Amr ibn Muḥammad al-Mu'taḍid 1042-69, engrandí considerablement el regne de Sevilla amb l’annexió cap a l’oest de diverses taifes fins a l’Algarve L’intent d’entronitzar un fals califa Hišam II ben aviat fou abandonat per al-Mu'taḍid Malgrat la submissió dels berbers andalusos, els abbadites s’annexaren per la violència llurs possessions fins a Ronda Ambicionaren Granada, en poder del berber Bādīs ibn Habūs, però llur…
Etxeberria
Música
Família basca d’orgueners, activa des de mitjan segle XVII fins al principi del XIX.
Construïren molts orgues, entre els quals hi ha els de nombroses catedrals d’Espanya, i desenvoluparen l’orgue barroc castellà en tota la seva brillantor sonora i la màxima perfecció tècnica La nissaga s’inicià amb Pedro de Etxeberria, que el 1644 treballà en els orgues de la catedral de Lleó El seguí Antonio o Alonso, que bastí, entre d’altres, els dos orgues de la seu de Palència, en la construcció del segon dels quals hi collaboraren fra Domingo Etxeberria i fra José de Eyzaga Etxeberria, franciscà que morí durant la seva construcció 1691, després d’haver treballat a Eibar -on construí el…
Vilcabamba
Geografia històrica
Província de l’antic imperi inca, al Perú.
Després de la conquesta de Sacsahuamán per Castella, l’emperador Manco Cápac II es refugià a Vilcabamba, on fou assassinat El seu successor, Sairi Tupac, acceptà la proposta del virrei Hurtado de Mendoza de tornar a Cusco 1558, però un noble inca, Tito Cusi Iupanqui, es proclamà emperador i continuà la dinastia de Vilcabamba 1560 Reducte del nacionalisme indígena enfront dels colonitzadors, el virrei Francisco de Toledo sufocà una revolta comandada per Tupac Amaru I 1570-72 i anorreà l’imperi de Vilcabamba
Cristóbal de Morales
Música
Compositor andalús.
Fou organista i mestre de capella de les seus d’Àvila 1526-28 i Plasència 1528-31, i cantor a la capella Sixtina de Roma 1535-45 Més tard fou mestre de capella de les seus de Toledo 1545-47 i Màlaga Els seus 91 motets de tres a vuit veus, els setze Magnificat a quatre veus i les dotze misses de quatre a sis veus es difongueren per tot Europa i figuren en els millors reculls polifònics collectius del seu temps
Miquel Canals i Mir
Historiografia catalana
Pedagog.
Mestre de l’Orde Civil d’Alfons XII, fou membre de la Real Academia Hispanoamericana de Ciencias i Artes de Cádiz, de l’Academia de Buenas Letras de Sevilla i de l’Academia de Bellas Artes y Ciencias Históricas de Toledo Entre les seves obres destaquen Bosquejo histórico de Mallorca 1922, text de divulgació històrica de caràcter pedagògic, i Folleto sobre Ramón Llull, eminente pedagogo 1929, valoració de la qualitat educativa de la vida i l’obra de Ramon Llull
Anna Maria Ortese
Literatura italiana
Periodisme
Escriptora i periodista italiana.
La seva primera obra, Angelici dolori 1937, obtingué gran èxit, que augmentà amb Il mare non bagna Napoli 1953, anàlisi aguda dels ambients meridionals sense concessions folklorístiques Publicà després I giorni del cielo 1958, Silenzio a Milano 1958, L’iguana 1965, Poveri e semplici 1967, La luna sul muro 1968, L’alone grigio 1969, Il porto di Toledo 1975 i Il cappello piumato 1979 Amb els seus treballs periodístics a “L’Europeo” palesà els seus dots d’interpretació lúcida i polèmica apassionada
Sisenand
Història
Rei dels visigots (631-636).
Essent duc de la Narbonesa o Septimània es rebellà contra el rei Suíntila i el destronà 631, després d’haver envaït la Tarraconense fins a Saragossa amb l’ajuda d’un exèrcit tolosà Al concili IV de Toledo 633, presidit per Isidor de Sevilla, es prostrà davant els seixanta-sis bisbes presents, els demanà la confirmació del seu títol reial i després es féu ungir per insinuació d’Isidor Era la primera vegada que hom celebrava aquest ritu entre els visigots
Pedro Sarmiento de Gamboa
Història
Navegant gallec.
Escriptor i matemàtic, el 1557 es traslladà al Perú i explorà el Pacífic Sud amb Álvaro de Mendaña Per encàrrec del virrei Francisco de Toledo escriví una Historia de los incas i explorà l’estret de Magallanes 1579 El 1584 fundà les ciutats de Nombre de Jesús i Rey Don Felipe, que desaparegueren Mentre preparava una expedició de socors a aquestes dues ciutats, fou capturat pels anglesos 1586 i després pels hugonots francesos 1590 Desaparegué en un viatge a Mèxic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina