Resultats de la cerca

Fou deixeble de Francesc Labarta a l’escola de Llotja de Barcelona i membre del grup dels Evolucionistes La seva temàtica, fidel a les normes del paisatgisme naturalista, i el seu estil, de grafia detallista i traços fins, se centra al Montseny i a la Barcelona vella Hom destaca entre els seus premis el de Travelling Exhibition de Nova York 1926 i la medalla d’or al concurs “Barcelona vista pels seus artistes” 1931 Illustrà edicions de bibliòfil Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona Fou membre del grup de la Sala Parés

Sacerdot el 1888, ocupà càrrecs pastorals a Almàssera Horta i a València, on ensenyà humanitats i metafísica Fou nomenat vicari general de Segòvia el 1900,i bisbe titular d’Hermàpolis i administrador apostòlic de Solsona el 1901 Durant el pontificat a Urgell, i com a copríncep d’Andorra, promogué les obres públiques carretera fins a Andorra la Vella i canalització del Segre també fundà l’Institut Obrer Traslladat a Burgos, recollí la idea del canonge Villota i convertí el Colegio Eclesiástico de Ultramar y de Propaganda, fundat per aquest 1899, en el Seminario de San Francisco…

L’església de Sant Fruitós, situada al poble homònim, anomenat els Masos de Pals, és un gran edifici dels segles XVIII i XIX, acabat al començament del segle XX Aquesta construcció substituí un edifici anterior, de petites dimensions, actualment enrunat, situat a la banda de migjorn de l’actual Tot i que la dedicació a sant Fruitós indica sempre un lloc de culte molt antic, a les restes de l’església vella no hi ha pas vestigis anteriors als segles XVI i XVII Probablement una prospecció arqueològica podria indicar l’antiguitat o no d’aquesta església

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Cabrera És documentada a partir de l’any 952, quan apareix la casa de Santa Maria i la vila Corcó villa Corgolone A partir de l’any 1079 és documentada ja com a parròquia de Santa Maria de Corcolione S’aixecava prop del mas de la Bertrana on hi ha la rectoria vella, i actualment només queden unes poques restes del seu setial El culte en aquest lloc durà fins a l’any 1743, que es traslladà al poble de l’Esquirol on està actualment

Situada dins l’antic terme del castell d’Orís, al peu del castell Fou una de les parròquies del terme des d’un principi i ha mantingut aquesta categoria fins a l’actualitat, si bé en un altre edifici situat en un altre lloc Les primeres notícies són de l’any 943 El temple antic quedà abandonat quan es construí la nova església del mateix titular, en un altre indret, iniciada l’any 1791 i acabada el 1821 De l’edificació vella només queda el record d’estar situada al peu del castell, darrera can Marçal i les restes d’alguna paret

Bon coneixedor dels pobles i de les tradicions sobretot de la Catalunya Vella, feu una tasca important de divulgació a través de nombroses conferències i exposicions Fundà l’Editorial Celblau de Torelló Entre les moltes publicacions seves es destaquen les guies muntanyenques i turístiques Bellmunt 1948, Puigsacalm 1952, Les Gorgues, Collsacabra Occidental 1956, Rupit 1972, L’Estany 1974, Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès 1978, Llegendes de la vall del Ges i els seus contorns 1979, La vall de Torelló 1979, en collaboració amb A Pladevall, El Collsacabra Solcs i…

Per extensió, la música i la dansa -aquesta sempre en compàs ternari- que l’acompanyen o amb què es canta El terme podria provenir de la qualitat de jaque gallet, bravejador atribuïda al personatge retratat Al segle XVII esdevingué una forma típica d’entreacte en les obres teatrals, el desenvolupament de la qual donà lloc a la tonadilla Alguns autors consideren la jácara com una variant del villancico També existeixen jácaras de temàtica religiosa, algunes conservades en els reculls de polifonia espanyola dels segles XVII i XVIII La dansa fou coneguda popularment a València amb el nom de…

L’antisemitisme imperant a la seva època i, més concretament, l’aferDreyfus, el portaren a considerar inviable l’assimilació dels jueus Com a alternativa, proposà la construcció d’un estat basat en la nació jueva, més que no pas en la religió hebraica, idees que exposà en les seves obres Der Judenstaat ‘L’estat jueu’, 1895 i Altneuland ‘Vella terra nova’, 1902 Principal promotor del sionisme , en preparà el primer congrés a Basilea 1897, del qual esdevingué president Creà la banca nacional jueva i el fons nacional…

Fou l’ànima de la societat dramàtica El Fènix i assidu collaborador de diversos setmanaris alacantins, en què publicà poemes de caràcter festiu i costumista Fou pioner del teatre en català a Alacant Escriví les comèdies Un fill digne d’Alacant, o Entusiasme contra el moro 1860, sobre la guerra d’Àfrica, Casament i mig, o Dansa en la Vila-vella 1863, en què narra amb verisme els tradicionals balls d’aquest barri alacantí, i La vetlada d’un mortitxol , inacabada, que descriu el ritu, molt estès aleshores per les comarques valencianes, de la vetlla dels albats

Les cases són esglaonades pel pendent de pedra, algunes tenen balconades de fusta L’església parroquial, en un costat del poble, és dedicada a sant Vicenç és de fàbrica moderna, de forma rectangular i amb una torre campanar de planta quadrada Al fossar hi ha l’església vella de Sant Vicenç, que ha sofert força refeccions La festa major se celebra al juny El villare Artedone és documentat el 902 Segons Coromines, el nom prové del basc arte-dun , que significa ‘ple de roures verds’ Al segle XIX donà nom a l’antic municipi de Cerc i en va ésser el cap