Resultats de la cerca

Entre el 1947 i el 1978 absorbí un total de 21 bancs locals i regionals El 1991 es fusionà amb el Banco Hispano Americano i la nova entitat adoptà el nom actual El 1998 el grup comprenia set bancs filials i vinculats, cinc dels quals fora de l’Estat espanyol —Canadà, Estats Units, Bèlgica, Puerto Rico i Panamà—, i era representat amb sucursals a onze països més Controlava també onze societats repartides entre el sector econòmic i el financer i d’assegurances El 1999 es fusionà amb el Banco de Santander per donar lloc al grup Banco Santander Central Hispano BSCH

Creat amb un capital social de 200 milions de pessetes i finançat pel grup català del Banco de Madrid, que tenia una participació del 25% en el capital, el 1980, afectat per la crisi bancària de l’època, fou adjudicat juntament amb el Banco de Madrid, al Banco Español de Crédito, que hi tenia una participació accionària El 1986 adoptà el nom actual, i el 1994 fou absorbit pel Banco Sanpaolo Aquest any tenia uns recursos propis de 10 400 milions i 100 000 d’aliens, a més de 102 oficines, 103 de les quals restaven a Catalunya

Durant la dècada del 1950 el consell de l’OTAN decidí crear una institució de recerca i desenvolupament en el camp de la guerra antisubmarina per fer front a una possible amenaça dels submarins soviètics El 1958, el Comandament Aliat Suprem de l’Atlàntic n'aprovà la creació, que s’emplaçà a La Spezia, Itàlia, amb el nom de SACLANT Anti-submarine Warfare Research Centre El 1988 el primer vaixell oceanogràfic pertanyent a l’OTAN fou lliurat al centre, alhora que el nom d’aquest canvià a SACLANT Undersea Research Centre El 2004 adoptà el nom de NATO Undersea Research Centre NURC

Fou un destacat organitzador de la comunitat cristiana romana, i dedicà una atenció especial al cementiri que porta el seu nom, a la via Àpia Adoptà una actitud benèvola en matèria penitencial, la qual cosa li valgué l’acusació d’Hipòlit Condemnà el modalisme de Sabeli És commemorat com a màrtir El cementiri de Calixt o catacumba de Sant Calixt , a la via Àpia, conté la “capella dels papes”, el “sepulcre de santa Cecília” i pintures al fresc dels segles III i IV, que figuren entre les més importants de l’art paleocristià La seva festa se celebra el 14 d’octubre

Installat de nen a París, fou deixeble del seu pare, pintor afeccionat, i de Courbet, que el rebutjà Al seu taller de la Rue des Beaux Arts es reuniren els futurs impressionistes Exposà al Salon des Refusés el 1868 Molt amic de Manet i de Whistler, no adoptà la pinzellada ampla i la lluminositat dels impressionistes, dels quals s’anà separant Retratista subtil i elegant, pintà amb tons foscs i pinzellada molt curta i minuciosa diversos retrats collectius dels intellectuals i els artistes del seu temps Hommage à Delacroix 1864, Un atelier à Battignoles 1870, ambdós al Musée d’…

Creada el 1862 amb el fons del Rum’ancev Museum, posseeix una gran collecció de manuscrits i llibres rars de tema eslau Després del 1917 adquirí biblioteques confiscades i fou reorganitzada 1925 En desaparèixer l’URSS 1991 esdevingué la biblioteca central de la Federació Russa i adoptà el nom de Biblioteca Estatal de Rússia 1992, en substitució de l’històric Biblioteca Lenin de l’URSS Té uns 40 milions de volums i uns 450000 manuscrits Disposa d’una collecció de periòdics i revistes publicats en les 91 llengües de l’antiga URSS i en 156 llengües més

Feu el primer vol directe Nova York - París, el 20 de maig de 1927, en 33 hores i mitja, amb l’avió Ryan NYP “Spirit of St Louis”, i el narrà en el llibre The Spirit of St Louis 1953, que aconseguí el premi Pulitzer El rapte i l’assassinat del seu fill de dos anys, el 1932, tingueren un gran ressò, fins al punt de fer modificar la legislació d’alguns estats dels EUA Durant la Segona Guerra Mundial adoptà una actitud de no-intervenció contra Alemanya i acceptà una condecoració de H Göring, cosa que fou molt discutida als EUA

Fill de Guilhem de Leyris, senyor d’Esponchez, fou canonge de la catedral de Nimes El 1788 fou nomenat bisbe d’Elna Elegit diputat pel braç eclesiàstic als estats generals 1789, hi adoptà una actitud conservadora i fou destituït per les autoritats revolucionàries de Perpinyà, que nomenaren en lloc seu el bisbe intrús Gabriel Deville S'hi oposà en un opuscle, que fou prohibit tornà al Rosselló i fou detingut, acusat de conspirar, i deportat Aconseguí d’evadir-se, i es refugià a Roma Des d’allí demanà de passar a Barcelona, la qual cosa li fou negada

Desenvolupà la seva carrera professional a Madrid, on primer fou fagotista al monestir de Las Descalzas Reales i després, músic militar de Carles III Entre els anys 1780 i 1799 exercí a la capella reial Se’n conserva una única composició, Sonata de fagotto , que precisament li serví de peça d’examen per a l’ingrés a la capella Es tracta d’una obra escrita en un estil gairebé clàssic en la qual el primer temps adopta la forma de sonata bitemàtica, l' andantino la de sonata binària, i acaba en un rondó final on s’intercala una secció en minore

L’any 1778 fou nomenat professor de filosofia a Halle an der Saale per ordre de Frederic el Gran, després d’exercir com a pastor a Berlín En aquesta ciutat creà les dues revistes que vehicularen la discussió que mantingué amb I Kant sobre la consistència de la Crítica de la raó pura S’ocupà molt lateralment de temes musicals tot i tenir força coneixements en aquesta disciplina La seva principal aportació a l’estètica musical figura en el seu Manual d’Estètica 1803, on adopta una posició hedonista per a rebutjar la teoria clàssica de la representació