Resultats de la cerca

La femella és grisa i té una taca blanca entorn de l’ull És originari de la Xina, Japó i Sibèria i ha estat introduït a Europa com a ocell ornamental En alguns països europeus, hom el cria en llibertat, i nia als arbres

El sisó Tetrax tetrax és un ocell típic d’àrees estepàries, zones obertes i seques La seva aparença és la d’un pioc Otis tarda petit, ja que no sobrepassa els 43 cm, contra els 102 cm que ateny aquell De cos ample i cap petit, és un hàbil corredor, d’hàbits gregaris El mascle en plomatge nupcial com apareix al dibuix, es distingeix fàcilment pel traç negre i blanc del coll La femella té el coll bru tacat de blanc, de manera que adquireix tota ella un color terrós Marisa Bendala Als Països Catalans és una espècie més aviat escassa que nia a la Depressió Central catalana Al Rosselló,…

Situació L’església parroquial de Sant Feliu és situada dins el nucli poblacional de Sant Feliu Sasserra, el qual s’estén al llom d’una petita serra que s’allarga a l’extrem llevantí del terme Long 2°01’19” - Lat 41°56’40” Hom va a Sant Feliu Sasserra per la carretera que enllaça el Bages amb el Lluçanès i passa per Artés i Avinyó FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc anomenat ipsa Serra Molt aviat degué adquirir les funcions de parròquia, que ja no ha deixat més El terme d’Oristà és documentat des del 908, i l’església apareix citada…

De l’edifici original, datat del s XI però molt transformat posteriorment, es conserva la façana oest i part de la nord La seva estructura consisteix en una nau coberta amb volta de canó i capçada, a l’est, per un absis semicircular, precedit d’un curt tram presbiteral La porta, coronada per un arc de mig punt amb àmplies dovelles, s’obre a la façana oest, on en­cara es conserven les traces de lesenes i plafons que devien correspondre a una decoració de tipus llombard En aquesta façana, al s XII avançat, es va afegir un atri o porxo d’entrada cobert amb volta de canó i amb dues obertures al…

Vida i obra Germà de Ramon Xuriguera   Entre el 1926 i el 1936 collaborà a les publicacions Lleida , La Jornada , Front , Art  i Combat , entre d’altres, i publicà les novelles de temàtica social Desembre 1934 i Hilde 1935 El 1939 s’exilià a la localitat occitana de Montauban, on fou un dels fundadors del Casal Català, i edità l’assaig El camí de Catalunya 1945 Participà en les revistes de la diàspora Quaderns de l’Exili , Per Catalunya  i Xaloc Retornà a Catalunya el 1949 Conreà diversos gèneres la poesia a Indíbil i Mandoni 1955, El cor vermell 1958, Les ales del vent 1962 i El silenci…

Ultra que radi d’acció, capacitat de càrrega, autonomia i sostre han d’ésser el més elevats possible, cal que el bombarder sigui capaç de volar a una gran velocitat per damunt de l’objectiu i de llançar les bombes amb precisió Hom classifica els bombarders en mitjans i estratègics , segons que el radi d’acció no arribi a 5000 km o que ultrapassi aquesta xifra malgrat tot, fins a la Segona Guerra Mundial hom feia la classificació atenent més la capacitat de bombes que no pas el radi d’acció, i, així, eren anomenats bombarders lleugers, mitjans i pesants El concepte de bombarder lleuger ha…

Vida i obra Germà de Josep Sureda i Blanes Després d’estudiar filosofia i teologia a Roma, fou ordenat de sacerdot el 1912 Fundà la Confederació Esportiva Catòlica Mallorquina, i exercí de professor durant cinc anys al seminari de Mallorca i més endavant ensenyà a Santander, a Múrcia i a altres indrets El 1918 ingressà al cos castrense, on arribà a ocupar càrrecs importants Destinat a l’exèrcit d’Àfrica, es dedicà durant uns quants anys a l’exploració arqueològica i folklòrica del Marroc, cosa que li donà matèria per a diverses publicacions El 1930 feu la carrera de dret a la Universitat de…

Tipic de les baldrigues és aquest vol inclinat sobre un costat, amb les ales immòbils i rígides, tocant gairebé la superfície de l’aigua, que mostra aquest bell exemplar de baldriga cendrosa Calonectris diomedea Les baldrigues són ocells típicament marins, que només venen a terra a reproduir-se Esteve Grau L’ordre dels procellariformes Procellariformes comprèn 4 famílies, amb 104 espècies d’ocells eminentment marins, i àdhuc oceànics, ja que els seus representants més coneguts, els grans albatros australs, passen mesos vivint a l’alta mar, tot sobrevolant immenses distàncies El tret que…