Resultats de la cerca

Publicà Epítome histórico de Elche desde su fundación hasta la venida de la Virgen inclusive 1855, a més de diversos sermons Es tracta de la primera edició coneguda del Misteri Aquesta obra comprèn el text, en català, i la traducció castellana

Fundà el diari El Heraldo de Reus 1916 i el setmanari El Heraldo de Cataluña 1917 És autor dels llibres de narracions Por tierras africanas 1914, Del teatro de la guerra 1915 i de diverses obres teatrals de caràcter històric

Redactà per a Duran i Bas unes allegacions de dret català que foren incorporades al codi civil Obtingué la concessió del ferrocaril de Reus a Montblanc Fou alcalde de Reus en 1872-74 el 12 de febrer de 1873 proclamà la república a Reus Fou president del Comitè Democràtic Possibilista 1879 i diputat provincial el 1884

El 1883, amb Eduard Toda, Ramon Vidiella i altres, creà la primera entitat catalanista de Reus, i el 1886 fundà el diari reusenc Lo Sometent , que també dirigí Membre de la Unió Catalanista, intervingué en la redacció de les Bases de Manresa Nomenat alcalde de Reus 1899-1900 en el període de govern Silvela-Polavieja, fou destituït per la seva actitud independent i, de fet, abandonà la política, encara que després fou senador 1908 Es consagrà a la bibliofília i aplegà una biblioteca d’uns 40 000 volums, especialitzada en llibres de Rosembach, incunables quasi un centenar i obres editades als…

Es llicencià el 1947 i treballà a la Cooperativa Comarcal de Reus 1948-75, a la qual donà un gran impuls Becat pel govern nord-americà estudià a les universitats de Cornell i de Texas les malalties infeccioses de les aus D’ençà de la seva fundació 1962, fou vicepresident de la branca espanyola de la World’s Poultry Science Association i membre del Consell de l’Associació Mundial de la Ciència Avícola Fou cap de la secció de Sanitat i Producció d’Animals, de Tarragona 1980, president de la Federació de Collegis de Veterinaris de Catalunya 1981 i, d’ençà del 1982, cap de servei del Departament…

Membre del partit republicà, prengué part en la revolució del 1854, a Madrid Novament a Reus, ocupà diversos càrrecs a l’ajuntament i a la diputació provincial de Tarragona i fou capità de la milícia nacional El 1869 formà part de la junta revolucionària de Reus Fou president del comitè republicà de la província de Tarragona i comandant dels Voluntaris de la Llibertat

Actuà al costat de les tropes franceses i contra les de Felip V de Castella, durant les accions bèlliques desencadenades per la política d’Alberoni 1718 Organitzà diversos batallons de catalans al Rosselló uns nou mil o deu mil homes i, amb uns cinc mil homes anomenats miquelets de França o dragons, s’apoderà de la Garrotxa i del Bages Després d’haver fet presoners 1719 els esquadristes filipistes de Sallent Bages, Bernic intentà, en va, l’ocupació de Castellbell Bages, però foragità les tropes de Felip V de Sant Boi de Llobregat i ocupà Vilafranca del Penedès Encerclat a la zona muntanyosa…

Dedicà gairebé tota la seva obra, desigual pel que fa a la metodologia, però interessant pel material documental que proporciona, a estudiar el passat de Tortosa i de la seva comarca D’entre les seves obres cal esmentar Llibre de privilegis de la vila d’Ulldecona 1951, Cartulario de la militar y soberana orden de San Juan de Jerusalén 1951, Los códices medievales de la catedral de Tortosa 1962, Colón tal cual fue Los problemas de la nacionalidad y de la personalidad de Colón y su resolución más justificada 1961, en la qual s’esforçà a demostrar que Colom fou tortosí, i, sobretot…

Es llicencià a Barcelona 1933 Fundà la Societat Espanyola de Reumatologia de la facultat de medicina de Barcelona Fou un dels iniciadors de la reumatologia científica a Catalunya, i introduí l’ús de l’alfaquimiotripsina i de la catalasa en la terapèutica d’algunes malalties reumàtiques Fou fundador i director de la Revista Española de Reumatología , president de la Lliga Internacional contra les Malalties Reumàtiques i membre de nombroses societats estrangeres de reumatologia És autor, entre altres nombrosos treballs, de Reumatismos articulares crónicos 1941 i Reumatismos vertebrales 1945, i…

El 1475 residia a Càller, però, casat a Sàsser amb una sarda, és documentat en aquesta ciutat fins el 1516 Introduí a l’illa el gòtic valencià, adoptat a través d’ell pels pintors de l’escola de Sàsser És obra seva el retaule de la Visitació conservat a la Pinacoteca de Càller