Resultats de la cerca

Introducció La capacitat de repetició precisa i exacta d’imatges sobre idees, fets i/o objectes observats fou, sens dubte, un descobriment de cabdal importància per a la nostra història i la nostra cultura, tot i que el seu reconeixement social, econòmic i científic no fou immediat L’estampa, valorada en l’actualitat pels seus propis valors plàstics –igual que la pintura o l’escultura–, presentà en els seus orígens una clara vinculació amb el món del llibre, si bé aquesta dependència s’ha anat atenuant amb el pas del temps Tanmateix, la funció que en una època complí el gravat com a simple…

Consideracions generals L’escultura romànica potser és, als ulls dels homes del final del segle XX, l’expressió més característica de tot l’art medieval, juntament amb les catedrals gòtiques Probablement, aquesta no és una visió correcta si es té en compte la mentalitat dels homes de l’Edat Mitjana La principal forma d’art, la que demanava més planificació tant econòmica com conceptual, era sens dubte l’arquitectura L’orfebreria, l’esmalteria, la illuminació dels manuscrits i les arts precioses en general, per la mateixa riquesa dels materials utilitzats i per la incidència que tenia en el…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1972 Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona Adell, JA 1981 Notes introductòries a l’estudi de l’arquitectura dels claustres , “Quaderns d’estudis medievals”, vol I, núm 5, Barcelona, pàg 245-255 Adroer Tasis, Anna Maria 1975 El Palau Reial Major, síntesi dels seus orígens, “Miscellania Barcinonensia”, XLI, Barcelona, pàg 131-164 1994 El palau de la reina Elionor un monument desaparegut , “Lambard Estudis d’art medieval”, VI, Barcelona, pàg 247-261 Ainaud de Lasarte, Joan 1954 El Maestro de Soriguerola y los…

És un entorn tancat en què el proveïdor del servei controla tant el suport de la transmissió com els continguts programats i l’accés Permet la comunicació directa i bidireccional entre proveïdor i usuari final, de manera que l’usuari té accés a serveis com la selecció de continguts a la carta pot escollir entre un catàleg de continguts i reproduir-ne qualsevol en qualsevol moment Els continguts són enviats des del servidor del proveïdor a l’usuari de forma individual, de manera que aquest pot pausar, rebobinar o fer avançar la reproducció al seu gust És habitual en els operadors d’IPTV l’…

Estudià contrapunt, fuga i orquestració a la Universitat de Toronto 1934-37 Del 1937 al 1938 continuà la seva formació a l’Eastman School of Music de Rochester i fou aleshores que descobrí el serialisme És, de fet, el primer compositor canadenc que incorporà tècniques serials en les seves obres La seva primera composició serial fou Spasmodia 1938, per a piano El 1939 començà a fer classes de composició i orquestració al Conservatori de Toronto i des del 1952 fou professor a la universitat de la mateixa ciutat Fou cofundador de la Lliga Canadenca de Compositors, creada el 1951 El seu …

Procedent d’una família amb tradició musical, l’any 1896 estudià amb R Rico a la seva ciutat natal, i posteriorment ho feu amb A Delgado Pardo i P Moschini a l’Academia de las Bellas Artes de Caracas 1910 El 1930 fundà l’Orquesta Sinfónica de Veneçuela, de la qual fou el primer director, i cofundà i dirigí l’Orfeón Lamas, coral de gran importància per a la cultura musical del país Fou professor i, més tard, director de l’Escuela Superior de Música de Caracas Molt actiu com a etnomusicòleg, recollí nombroses cançons a més de composicions musicals del període colonial També investigà la lletra…

Des de ben jove demostrà el seu talent per la música i durant la seva adolescència compaginà els estudis musicals amb la composició i amb les actuacions com a pianista i organista Amplià la seva formació a les ciutats de Bolonya i Berlín, i l’any 1909, de nou al seu país natal, obtingué una plaça de professor al Conservatori de Ciutat de Mèxic Més tard abandonà Mèxic i s’establí a l’Havana 1915-17 i posteriorment a París 1925-33 Durant tot aquest període parisenc mantingué una estreta relació amb Paul Dukas Altra vegada a Mèxic, visqué dedicat a la composició i a la docència El seu …

Format musicalment a les ciutats d’Osaka i Tòquio, a partir del 1943 fou professor de música en diversos centres escolars de Seül El 1955 rebé el Premi Ciutat de Seül pel seu Quartet per a cordes número 1 1955 Aquest guardó li permeté, l’any següent, traslladar-se a París, on estudià amb T Aubin, i més tard a la Hochschule für Musik de Berlín, on fou deixeble de B Blacher Assistí en diverses ocasions als Cursos de Darmstadt A partir del 1964 s’installà a Berlín i el 1971 obtingué la nacionalitat alemanya Impartí classes de composició a la Hochschule der Künste Berlin del 1970 al 1985 en…

El 1596 entrà al servei de George Carey El 1604 fou nomenat llaütista del rei Jaume I, càrrec que ocupà fins a la seva mort, i el 1611 figurava entre els músics al servei del príncep Enric El 1625 Carles I el refermà en el seu càrrec La seva relació amb el món teatral començà el 1607 Com a músic reial participà en mascarades i obres per als teatres Globe i Blackfriars Escriví cançons per a un nombre elevat d’obres teatrals, entre les quals The Tempest , de Shakespeare, el 1611, i altres de J Webster, F Beaumont i J Fletcher També participà amb Ben Jonson en la composició i interpretació de…