Resultats de la cerca

El concepte de necessitat , relacionat amb el d’escassetat, és el centre de l’economia anomenada subjectiva, que defineix l’objecte d’aquesta ciència com a estudi del comportament humà que relaciona les necessitats i l’ús alternatiu dels mitjans escassos Hom obté la racionalitat científica quan es maximitza les satisfaccions d’aquestes necessitats a través d’una optimació en l’assignació dels recursos escassos

Adoptada al s XIX per altres homes de ciència, entre els quals Haeckel, que la impulsà novament i li donà el nom de llei biogenètica fonamental , postulant que l’ontogènesi reproduïa la filogènesi, és a dir, que cada individu passava, en la seva pròpia evolució, pels estadis pels quals la seva espècie havia passat en el decurs de l’evolució biològica Fou rebatuda per KEvon Baer

Té 70,5 m d’eslora Destinat a la recerca oceanogràfica pluridisciplinària amb capacitat per a portar i operar vehicles submarins de control remot ROV com el Victor 6000 Fou construït el 2006 pel ministeri d’educació i ciència, el Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Xunta de Galicia El nom que porta és en honor del navegant gallec Pedro Sarmiento de Gamboa

Subordinada a la lexicografia fins al s XX, els nous conceptes metodològics de Saussure, de primer, i del cercle lingüístic de Praga, més tard, la transformaren en una ciència autònoma, independent tant de la lexicografia com de la morfologia, l’etimologia i l’estilística, a les quals també restava parcialment subordinada Aquesta autonomia es consolidà amb l’aparició de Méthode en lexicologie 1953, de GMatoré

Fou un dels principals representants del cercle de Viena De tendència neopositivista, aplicà els ideals del positivisme lògic als problemes socials i, juntament amb RCarnap, elaborà el fisicalisme Dirigí la International Encyclopaedia of United Science i és autor d' Empirische Soziologie ‘Sociologia empírica’, 1931, Einheitswissenschaft und Psychologie ‘Ciència unificada i psicologia’, 1933 i Le développement du Cercle de Vienne et l’avenir de l’empirisme logique 1935

Format a la Universitat de Berlín i doctorat a Halle 1821, inicià 1818 el moviment Wissenschaft des Judentums ‘Ciència del judaisme’, i és autor de nombroses obres sobre el judaisme, literatura i cultura jueves i crítica bíblica, entre les quals es destaquen Die gottesdienstlichen Vorträge der Juden ‘Els sermons litúrgics dels jueus’, 1832 i Literaturgeschichte der synagogalen Poesie ‘Història literària de la poesia sinagogal’, 1865

Fou metge de diversos califes, i treballà a l’escola de traductors de Gondešapur, on fou mestre de Ḥunayn ibn Isḥāq És autor d’un receptari mèdic i d’un tractat d’aforismes mèdics Nawādir al-ṭibbiyya Hom li atribueix també el Dāgal al-'aqu , tractat sobre les alteracions dels ulls, que hom creu que és el llibre d’oftalmologia més antic de la ciència àrab

És el déu principal dels aquemènides, considerat senyor savi, senyor del poder, de la ciència i de la justícia, creador del bé i del mal, de la llum i de la foscor, en lluita amb l’esperit maligne Ahrimān , al qual ell vencerà a la fi del temps Principi monoteista en el pensament de Zaratustra , esdevingué novament tan sols un déu principal en èpoques posteriors

Home de confiança d’Herodes el Gran, a la mort d’aquest es traslladà a Roma Acollit per August, escriví una Història Universal en 144 llibres, obra important com a testimoniatge de les innombrables fonts que utilitzà i particularment interessant en la part que tracta d’Herodes També escriví una Autobiografia , una Vida d’August i les Mirabilia , obres de ciència i de filosofia d’inspiració aristotèlica

La importància de la instrumentació dins la ciència i la tecnologia ha d’ésser relacionada amb la importància de la mesura en el mètode científic Malgrat que la mesura de magnituds físiques simples es troba als orígens de la ciència, la instrumentació com a art de mesura precisa és recent Al s XIX, molts dels fenòmens i les magnituds dels quals s’ocupa la instrumentació eren desconeguts o, si més no, mal compresos Una dimensió tan fonamental com el temps era mesurada d’una manera rudimentària amb clepsidres i rellotges de sorra, fins que les observacions de Galileu sobre el…