Resultats de la cerca

Disposà d’equips a diferents ciutats espanyoles i practicà nombrosos esports, entre els quals futbol, ciclisme, tir, hípica, golf, esquaix o beisbol L’equip amb seu a Barcelona practicà preferentment el futbol Durant els anys vuitanta jugà a tercera territorial però a partir de la temporada 1987-88 començà a ascendir categories L’any 2000 fou campió de preferent territorial i la temporada següent jugà a primera catalana amb el nom de Club Esportiu Boomerang Al final de la temporada 2000-01 tornà a preferent i cedí els seus drets federatius al Club Deportiu Montcada, club amb el…

S’inicià en ciclisme i el 1986 començà a practicar triatló El mateix any participà en la primera triatló organitzada a Catalunya, la triatló de Banyoles Corregué el seu primer ironman a mitjan anys noranta, i participà en més de vint curses de llarga distància Fou campió d’Espanya de llarga distància 1998, 2000, doble guanyador de la Ironcat 2005, 2006 i campió de Catalunya de duatló 2004, 2007 Aconseguí diversos podis en el Campionat d’Espanya de triatló i guanyà en diverses ocasions el Campionat de Catalunya de duatló i triatló per equips Formà part de la selecció espanyola en…

S’inicià el 1982 amb la Copa del Món de futbol d’Espanya Treballà com a locutor a Ràdio Miramar i Ràdio Nova-Ràdio Sabadell Posteriorment entrà com a cap d’esports a COPE Barcelona abans de ser redactor en cap d’esports a Onda Cero Barcelona Des del 2004 ocupa el càrrec de director editorial a Radio Marca Barcelona Cobrí els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, diverses Copes d’Europa de futbol i les grans curses ciclistes deu edicions del Tour de França, vuit del Giro d’Itàlia i dotze de la Vuelta a Espanya Des del 2004 dirigeix el programa Marca Ciclisme També collaborà en el…

Com a ciclista amateur guanyà una edició de l’Escalada a Montjuïc i de la Volta a la Vall d’Aran També participà en curses de BTT Llicenciat en INEF l’any 1985, realitzà un màster d’alt rendiment esportiu i fitxà per Nike Athlete Fitness Fou un dels introductors del ciclisme en pista coberta a Espanya l’any 1995 També fou professor de preparació física d’alt rendiment i preparador esportiu del CB Joventut de Badalona, dels tennistes Emilio i Arantxa Sánchez Vicario, i de ciclistes com Roberto Heras o Josep Antoni Hermida És coautor del llibre L’entrenador personal pel fitness i…

Desenvolupà part de la seva trajectòria esportiva a Catalunya Competí com a professional entre el 1945 i el 1968 Formà part dels equips Alycon de França, Lube, Faema, Ignis i Teka S’especialitzà en la varietat darrere moto Fou campió del món de mig fons sis vegades 1955, 1959, 1960, 1962, 1964, 1965 i dos cops subcampió 1956, 1958 En la mateixa especialitat, assolí catorze títols estatals, el darrer, el 1984 Pel que fa al ciclisme de pista, es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de velocitat, a l’americana i en persecució Rebé les medalles d’Or de la Ciutat de Palma 1964 i…

Al març del 1940 fou nomenat president del Futbol Club Barcelona per decisió del règim franquista sense haver tingut cap relació amb el club Malgrat tot, s’envoltà de directius barcelonistes de tota la vida Sota el seu mandat, el club guanyà la Copa 1942, i al cap d’uns quants dies eludí el descens, en la promoció Tot i presentar la dimissió al juliol d’aquell any, aquesta no fou acceptada per les autoritats estatals i un mes després tornà a la presidència fins a l’agost del 1943, quan tornà a dimitir després de l’11-1 encaixat al camp del Madrid Durant la seva etapa s’ampliaren les graderies…

Gestionà esdeveniments ciclistes durant els anys cinquanta i seixanta dins de la Unió Ciclista Igualadina, club que presidí a partir del 1969 Alternà aquesta activitat amb la de delegat de la Federació Catalana de Futbol El 1964 endegà el Gran Premi Ciutat d’Igualada i treballà en la creació i continuïtat d’altres proves ciclistes com el Trofeu Baix Penedès i el Trofeu Ramon Riba 1973, el Trofeu Ricard Grau i Escoda 1980, el Gran Premi Generalitat i el Trofeu Vila de Piera 1981 i el Gran Premi Diputació de Barcelona 1983 Organitzà les arribades d’algunes etapes de la Vuelta a Espanya, la…

S’inicià a la Penya Ciclista Mont-roig i competí com a amateur amb el PC Baix Ebre 1997, Mozia 1998, AC Alcanar 1999 i UC L’Hospitalet 2000 A partir del 2001 s’especialitzà en la modalitat paralímpica de ciclisme en tàndem, exercint de guia del discapacitat visual Cristian Venge Amb ell guanyà la prova de contrarellotge en carretera dels Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i Londres 2012, tres Campionats del Món persecució en pista, 2006 contrarellotge en carretera, 2007 i 2008, tres Campionats d’Europa persecució en pista, 2003 contrarellotge en carretera, 2003 i 2005, i divuit…

Ingressà al Futbol Club Barcelona la temporada 1939-40 i s’hi mantingué fins la campanya 1951-52 Començà jugant d’interior i després de migcampista abans de convertir-se en lateral Disputà 172 partits de Lliga i marcà 7 gols, però en total jugà 238 partits Es proclamà campió de Lliga quatre vegades 1945, 1948, 1949, 1952, tres de Copa 1942, 1951, 1952, dues de la Copa Llatina 1949, 1952 i dues de la Copa Eva Duarte 1945, 1948 A l’estiu del 1952 fitxà per l’Oviedo, on romangué dues temporades Formà part de la selecció catalana en tres ocasions, l’any 1950, i dues de la selecció espanyola,…

Des del 1928 practicà atletisme, natació, ciclisme, tennis, tennis de taula i patinatge, esport en què s’inicià al principi dels anys trenta en pistes de Barcelona com les de Maricel, Turó i la Salut Entrà en el Futbol Club Barcelona 1940 com a responsable de la secció d’hoquei sobre herba i es posà al capdavant de la refundada secció d’hoquei sobre patins 1948-75, que ja havia existit la temporada 1942-43 Fou el responsable de l’hoquei sobre patins blaugrana durant vint-i-set anys, en els quals la secció anà creixent fins a convertir-se en la primera del club en guanyar una Copa…