Resultats de la cerca
Es mostren 745 resultats
Museu Etnològic del Montseny La Gabella

Sala dedicades a les llegendes al Museu Etnològic del Montseny La Gabella
© MEMGA
Museu
Centre d'exposició, conservació, difusió i investigació del patrimoni cultural del massís del Montseny, inaugurat el 1985.
Ocupa una casa pairal del segle XVII anomenada La Gabella, situada al centre de la vila d'Arbúcies Selva Les sales d'exposició permanent mostren els testimonis materials de les comunitats que han poblat el massís al llarg del temps, des de la prehistòria fins a la industrialització, i la relació entre les persones i el medi natural Els darrers anys, com a resultat de diferents remodelacions, s'ha donat especial importància a l'àmbit del món medieval a partir de les col•leccions arqueològiques procedents de les intervencions al castell de Montsoriu i també a diferents aspectes del…
Sanç III de Castella
Història
Rei de Castella (1157-58).
Fill d’Alfons VII de Castella-Lleó i de Berenguera de Barcelona Vers el 1151 es casà amb Blanca de Pamplona, filla de Garcia VI En vida del seu pare, fou associat al poder juntament amb el seu germà Ferran II Assistí a les negociacions d’Alfons VII de Castella-Lleó amb Ramon Berenguer IV 1151 a Tudellén tractat de Tudellén En la divisió del seu regne feta per Alfons VII, li correspongué Rastella i Toledo, mentre que Lleó i Galícia correspongueren a Ferran Proclamat rei de Castella, signà amb el seu germà Ferran II de Lleó i Galícia el tractat de Sahagún 1158, pel qual es comprometien a…
Julio Segni
Música
Organista, clavicembalista i compositor italià.
Es formà a Mòdena al costat de Giacomo Fogliano Entre el 1530 i el 1533 ocupà una de les dues places d’organista a Sant Marc de Venècia Més endavant entrà al servei del cardenal comte de Santa Fiora -Guido Ascanio Sforza- a Roma Molt probablement restà a la capital italiana al servei del cardenal fins el moment de la seva mort A Roma obtingué una gran fama com a organista, fins a arribar a ser-ne considerat el més preeminent entre els seus contemporanis Algunes de les seves composicions, bàsicament ricercari instrumentals, aparegueren en antologies col-lectives de l’època,…
Emilio De Marchi
Educació
Literatura italiana
Novel·lista i pedagog italià.
Es formà en l’ambient cultural i social del Milà posterior al Risorgimento, entre l’herència manzoniana i la rebellió de la scapigliatura , entre l’atenció pel socialisme humanitari i la inclinació pel verisme Fundà, amb Capuana, Boito i altres, la revista La Vita Nuova i fou professor i secretari de l’Accademia Scientifico-letteraria d’aquella ciutat El Milà d’aquells anys començava la seva ascensió a metròpolis industrial i tenia un ritme de vida tranquil i gris, que De Marchi reflectí a Milano e i suoi dintorni 1881, Milanin Milanon 1902 i fins i tot a les seves obres millors Il cappello…
Marino Moretti
Literatura italiana
Escriptor italià.
Es donà a conèixer amb el versos de Fraternità 1906, La serenata delle zanzare 1908, Poesie scritte col lapis 1910, d’inspiració pascoliana i crespuscular, com també ho foren en certa mesura les primeres obres en prosa que descriuen un món provincial, petitburgès, sense grans passions, amb personatges destinats al sacrifici i a la derrota, com Il sole del sabato 1916, La voce di Dio 1921, Il segno della croce 1926, Il romanzo della mamma 1924, L’Andreana 1935, La vedova Fioravanti 1941, per a molts la seva millor novella, i les singulars proses, nascudes d’una actitud més…
Josep Thomas i Bigas

Josep Thomas i Bigas
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Fotogravador i impressor.
Fundà amb J Serra i Pausas, H Mariezcurrena i M Joaritzi la Societat Heliogràfica Espanyola 1875, que introduí la fototípia a l’Estat espanyol en obres com l’ Àlbum de l’Exposició Universal de Filadèlfia , illustrat, i l’ Àlbum pintoresc monumental de Catalunya , editat per l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques L’any 1877 estudià a París la tècnica del fotogravat al taller Gillot Dissolta la Societat 1879, fundà el 1880 el seu establiment, amb domicili en un edifici propi al carrer de Mallorca de Barcelona realitzat per L Domènech i Montaner Fou un dels primers a adoptar al país…
bròcoli
Botànica
Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre.
Presenta brots florals amb entitat pròpia, generalment de color verd fosc, agrupats en una inflorescència no del tot compacta, la qual es menja quan les flors encara són poncelles Cal distingir el bròcoli del bròquil
papallona
papallona zebrada
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, referit especialment a la fase d’imago (adult) i a les espècies diürnes.
La papallona abella és el sèsid Sesia apiformis , que mimetitza l’himenòpter la papallona de la calavera , anomenada també papallona de la mort o cap de mort o borino negre, a Mallorca, és l’ esfíngid Acherontia atropos la papallona o cuc de la col Pieris brassicae , del nap Pnapi i del rave Prapae són els pièrids denominats popularment blanquetes o groguetes la papallona de l’arboç és el nimfàlid Charaxes jassius , el lepidòpter diürn més gros d’Europa La papallona colibrí , coneguda també com bufaforats, borinot moro o ros i mosca boja, és l’esfíngid Macroglossum…
àcid làctic
Alimentació
Bioquímica
Líquid incolor xaropós que es presenta en les formes isòmeres dextrogira i levogira.
És el producte final de la glucòlisi, i es forma per reducció de l’àcid pirúvic catalitzat per la lactat-deshidrogenasa Apareix en les cèllules musculars dels animals superiors com a conseqüència de l’activitat muscular Durant el període de repòs es transforma en glucosa en el fetge i en el cor Es produeix també en la fermentació làctica en què els sucres són transformats en àcid làctic per acció específica de certs lactobacils, els quals intervenen en la majoria dels processos espontanis d’acidificació i, per tant, en l’obtenció de llet fermentada iogurts, quefir, etc, formatges, col…
Museu de Terrassa

Castell cartoixa de Vallparadís, seu del Museu de Terrassa
© Museu de Terrassa
Museu
Conjunt museístic de titularitat i gestió municipal, fundat el 1959 i integrat per cinc seccions que conformen elements i col·leccions del patrimoni local de la ciutat de Terrassa (Vallès Occidental).
La seu principal és el Castell Cartoixa de Vallparadís segles XII-XV, amb funcions museístiques des del 1959 Des del 1993, acull l’exposició permanent que mostra la història de Terrassa des dels orígens fins a l’actualitat i les exposicions temporals També són seccions la Casa Alegre de Sagrera, Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, secció del Museu de Terrassa © Museu de Terrassa residència burgesa dels segles XVIII i XIX, amb usos museístics des del 1973 la Seu d'Ègara, formada pel conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere i el conjunt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina