Resultats de la cerca

Paleta i gravador, fou també actor i, a partir del 1868, es dedicà intensament a escriure peces teatrals de circumstàncies, en castellà i en català, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, o altres de més convencionals, sempre sense pretensions literàries, entre els quals cal esmentar La perla de Catalunya o La Verge de les Mercès 1869, Catalans, fora les quintes 1870, Fray Patricio o La máscara del crimen 1871, arranjament, en llengua castellana, fet en collaboració amb Joaquim Dimas, Joan Garí en les muntanyes de Montserrat 1872 i…

Vida Llicenciat en dret, s’inicià com a cineasta amateur a Barcelona Installat a Madrid, fou des del 1956 corresponsal de "Fotogramas" i el 1958 ingressà a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques, on coincidí amb Jordi Feliu Amb aquest codirigí diversos curts i participà en els guions de Tierra de todos 1961 i Vamos a contar mentiras 1962, tots dos d’Antonio Isasi-Isasmendi i El balcón de la luna 1962, Luis Salavsky També obtingueren, amb el llarg documental Diálogos para la Paz 1964, el segon premi del concurs de guions convocat amb motiu de la campanya franquista 25…

A mitjan anys noranta era parlada per uns 38 milions de persones, 33530000 de les quals la tenien com a llengua materna a Ucraïna, on és oficial La resta dels parlants és repartida per les diverses comunitats ucraïneses del món, especialment a Rússia i a alguns altres estats de l’antiga URSS, part de l’Europa oriental, els EUA i el Canadà Amb la cristianització del regne de Kíev, el vell eslau procedent de Bulgària fou introduït com a llengua escrita de l’Església oriental eslava Només en la literatura profana documents, cròniques, comèdies s’introduïren elements del llenguatge colloquial,…

Al s XVIII, a França, Vauban ideà unes normes per a construir-ne, però fou Bernat Forest de Belidor, enginyer militar d’origen català, el qui projectà el model clàssic de caserna quatre cossos d’edifici al voltant d’un pati central per a exercicis militars A Anglaterra, per raó de la forta mortaldat de l’exèrcit, hom projectà un nou tipus de casernes anomenades block system , i distribuí les dependències en pavellons, bo i limitant el nombre de places dels dormitoris i prenent mesures higiéniques i sanitàries Als Països Catalans, la caserna aparegué al s XVIII amb la formació…

Fill d’un pastor protestant, estudià a la Universitat de Leipzig 1746-48, on sorgí el seu interès pel teatre, i obtingué 1752 el títol de magister en arts a Wittenberg Installat a Berlín, on havia fet coneixença amb Voltaire, es dedicà a la tasca de publicista i autor teatral i residí a la ciutat, fora dels períodes que passà a Leipzig 1755-58 i Breslau 1760-65, com a secretari del comandant del lloc Cridat a Hamburg com a dramaturg del nou teatre nacional, hi publicà la important aportació crítica Hamburgische Dramaturgie Dramatúrgia d’Hamburg , 1767-69 Bibliotecari, des del 1770, a…

Començà a estudiar dret a Sant Sebastià, on participà en la fundació del Teatro Español Universitario TEU Abandonà la carrera i es traslladà a Madrid per dedicar-se a la interpretació i debutà en el cinema el 1962 Molt popular gràcies als papers còmics que interpretà en nombroses comèdies cinematogràfiques, donà lloc a un estil humorístic propi batejat com a landisme Des del final dels anys setanta, però, li fou reconegut el seu gran talent gràcies a la seva participació en films de més entitat Hom pot destacar de la seva filmografia en total més de 140 pellícules, El verdugo 1963 de LG…

Residí a València entre el 1490 i el 1492, any en què llogà unes cases a Barcelona, on passà la major part de la seva vida Feu algunes estades a Tarragona 1499-1500, a Perpinyà 1500-03 i 1512 i a Montserrat 1518-22 Imprimí un nombre respectable de llibres litúrgics, d’entre els quals són importants els cinc missals conservats Vic en collaboració amb Joan Luschner, 1496, Tarragona 1499, Elna 1511, Montserrat 1521 i Tortosa 1524 A més publicà a Barcelona un Missale parvum 1509 Altres edicions notables seves són el Flos sanctorum 1494, el Libre dels àngels i el Libre de les dones , d’Eiximenis…

Vida i obra Fill de Marc Antoni Ortí i Ballester , germà del poeta  Marc Antoni Ortí i Moles  i pare de l'escriptor Josep Vicent Ortí i Major Es doctorà en lleis a València 1673 Secretari de la diputació i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat Molt vinculat al món de les acadèmies barroques, fou sobretot membre, des del 1681, i després president de l’acadèmia de l’Alcàsser Formà part també de la de la Mare de Déu dels Desamparats 1685, on explicà perspectiva, de la del Marquès de Villatorcas, de Josep de Castellví i Coloma 1690, i la del comte d’Alcúdia Fou perseguit per filipista Autor…

Vida i obra Collaborà a La Veu de Catalunya des del 1895 El 1899 entrà a la redacció del diari i entre el 1910 i el 1918 en fou redactor en cap També collaborà a Lo Teatre Regional Fou un dels fundadors del setmanari Cu-cut 1902, en què exercí la crítica teatral des de la secció “A ca la Talia” amb el pseudònim Virolet Collaborà també a La Illustració Catalana , Garba  i Teatràlia , entre d’altres Dirigí la revista En Patufet  després d’Aureli Capmany Als Jocs Florals de Barcelona del 1906 guanyà la copa d’argent amb la prosa El fill de la nit i l’any següent en fou mantenidor Autor…

Afiliat al partit liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles en diferents legislatures 1881, 1882 i 1884, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Dirigí La Crónica de Cataluña  La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Incorporat a la redacció del…