Resultats de la cerca
Es mostren 1301 resultats
Antoni Carbonell
Enteixinat de l’escala del Palau del Lloctinent, a Barcelona (s XVI), obra d' Antoni Carbonell , fill
© Fototeca.cat
Fuster tallista.
Amb el seu fill Antoni Carbonell , són documentats a Barcelona entre el 1487 i el 1555 Corresponen, probablement, al pare alguns treballs fets a la catedral de Barcelona 1487, al monestir de Sant Cugat del Vallès i a Sant Feliu d’Abella 1504 El 1509 li fou encarregat, juntament amb Gabriel Serra, l’acabament del sepulcre de Galceran de Requesens a l’església de Sant Joan de Palamós Amb Climent Carbonell visurà l’obra del portal de l’església de Sant Miquel 1516, i el 1526, juntament amb Gabriel Pellisser, obres fetes a Sant Joan d’Horta Hom pot adjudicar al fill, a Barcelona, el …
El Be Negre
Setmanari
Setmanari satíric barceloní (1931-1936), inspirat en el francès Le Canard Enchaîné
.
Editat per Màrius Gifreda , fou dirigit per Josep Maria Planes , i artísticament, durant un quant temps, per Valentí Castanys El seu to indiscret, mordaç, sarcàstic i fins provocador correspon a una època d’àmplies llibertats polítiques Bé que gairebé totes les collaboracions eren sense signar, en foren redactors principals Rossend Llates , Àngel Ferrant , Joan Cortès , Carles Sindreu , Just Cabot , Manuel Amat i Josep Maria de Sagarra , que hi publicava sobretot uns versos satírics molt personals Les caricatures eren arma de crítica i complement valuós de les sàtires i paròdies en prosa o…
Jaume Mas i Porcel
Música
Compositor i pianista mallorquí.
Vida Inicià els estudis musicals amb M Negre i acabà la carrera de piano a Madrid sota el mestratge de J Tragó L’any 1926 viatjà a París en aquesta ciutat estudià a l’École Normale de Musique, amplià els estudis amb A Cortot i M Juliard de Guéraldi, i estudià clavicèmbal amb W Landowska El 1930 tornà a Mallorca, on dedicà grans energies a l’ensenyament pianístic Des dels anys trenta realitzà nombrosos concerts a les Balears i a la Península, i també a França, Suïssa, Àustria i Itàlia Fou el creador del Trio Mallorca i promotor del Primer Concurs Internacional "Frederic Chopin a Valldemossa" L…
Miquel Rué i Rubio
Música
Compositor i mestre de capella.
Vida El 1887 accedí al magisteri de la catedral de Girona, on portà a terme una intensa activitat per a la reforma de la música religiosa al culte, el repertori de la qual canvià profundament Estudià cant pla i feu freqüents estades a Montserrat, on tingué com a mestre Gregori Maria Suñol El 1908 deixà temporalment la seu gironina per anar al monestir de Montserrat i, bé que inicialment tenia la intenció d’ingressar a l’orde benedictí, tornà a Girona sense fer-ho Fou molt actiu i s’implicà decididament en la reforma de la música religiosa, tot assistint a congressos de música sacra, fent…
Albert Cotó i Fita
Música
Compositor i director català.
Vida Fill d’un contrabaixista del Teatre Principal de Figueres, fou una de les figures més importants de les comarques gironines de la segona meitat del segle XIX El seu pare i Narcís Fita, oncle seu i mestre de capella a Figueres, el formaren musicalment, el segon en piano i harmonia, i Pere Solana li ensenyà violí Ingressà a l’orquestra del Teatre Principal de Figueres, seguint les petges del seu pare D’aquesta època daten algunes de les seves primeres composicions, la major part ballables El 1890 deixà l’orquestra i formà l’Octet Cotó, dedicat a la música de ball Amb aquesta agrupació…
Benedetto Marcello
Música
Compositor i teòric italià.
Vida A l’igual del seu germà gran, rebé les primeres classes de violí del seu pare, però molt aviat s’inclinà cap al cant i el contrapunt, matèria aquesta darrera en la qual fou instruït per F Gasparini Ocupà càrrecs importants en l’administració pública i també fou advocat, magistrat i professor Formà part de l’Acadèmia Arcàdica de Roma i de l’Accademia dei Filomusi de Bolonya El 1708 aparegué la seva primera publicació musical, una sèrie de dotze Concerti a cinque amb violí i violoncel obligat Però són les obres vocals, tant sacres -oratoris- com profanes -cantates-, el nucli més important…
Guiraut Riquier
Música
Trobador provençal.
Vida Considerat el darrer dels trobadors, inicià la seva carrera vers l’any 1254 a la cort del vescomte de Narbona Desitjant canviar d’ambient, el 1262 escriví la retronxa Pus astres no m’es donatz , en què fa un encès elogi de Catalunya, i sis anys més tard, De far chanson suy marritz , cançó dedicada a l’infant Pere d’Aragó El propòsit de totes dues composicions era assegurar-se una bona acollida per part de Jaume I el Conqueridor o del seu fill, encara que finalment acabà a la cort d’Alfons X el Savi El 1271 Riquier era amb el monarca castellà, al costat del qual romangué fins el 1279…
Andreu Toron
Música
Músic i constructor d’instruments català, conegut sobretot per la invenció de la tenora.
Vida Fill de Valentí Toron, intèrpret de cornamusa i constructor d’instruments, Andreu treballà en el taller del seu pare fins el 1840, any en què s’establí pel seu compte A partir de les tarotes que construïa Valentí, Andreu ideà un nou instrument, que anomenà oboè tenor, amb una campana de metall i un sistema de tretze claus, que presentà a Perpinyà l’any 1849 La idea, no reeixida, era crear un instrument apte tant per a bandes de música, militars o civils, com per a orquestres clàssiques L’oboè tenor, però, fou adoptat en la nova cobla catalana redissenyada per Pep Ventura amb el nom de…
Ecografia abdominal
Patologia humana
L’ ecografia és una tècnica diagnostica basada en la utilització d’ones ultrasonores, inoïbles per a l’oïda humana, que s’apliquen sobre l’organisme i es reflecteixen amb una intensitat directament proporcional a la densitat dels teixits sobre els quals incideixen El reflex o ressò d’aquestes ones sonores posteriorment és captat des de fora de l’organisme per un receptor especial i processat per un ordinador, que les enregistra i permet de confeccionar una imatge que correspon a l’arquitectura dels òrgans explorats segons la densitat dels teixits L’ ecografia abdominal , que és l’ecografia…
Francesc Mateu i Nicolau
Música
Baix mallorquí.
Vida Malgrat l’oposició familiar, decidí d’ésser cantant Aconsellat pel mestre C de Giorgi inicià els estudis de solfeig amb I Muntaner Posteriorment J Goula l’instruí en les tècniques de vocalització L’any 1869 debutà al Teatre Principal de Palma amb l’òpera Linda di Chamounix , de G Donizetti Dins la mateixa temporada actuà en les representacions de La Favorita , Gli Ugonoti , Don Pasquale i Semiramide Després d’una greu malaltia reaparegué com a solista en un concert dedicat a CA Casella L’any 1871 E Canals l’impulsà a cercar un nom artístic i trià el d’Uetam Mateu al revés El 1872 actuà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina