Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
hidrocaritàcies
Botànica
Família d’helobials de flors actinomorfes, hipògines i trímeres, i de fruits bacciformes.
Comprèn unes 100 espècies d’herbes aquàtiques tals com l’elodea Elodea sp Hidrocaritàcies més destacades Elodea sp elodea Thalassia sp talàssia Vallisneria sp vallisnèria
piperàcies
Botànica
Família de piperals integrada per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles simples enteres, generalment alternes i amb estípules, de flors hermafrodites o unisexuals, d’ovari súper i unilocular, disposades en espigues o en cimes denses, i de fruits en baia.
Comprèn unes 1300 espècies, pròpies de les regions tropicals, entre les quals destaquen el bètel Piper betel , la cubeba Piper cubeba i el pebrer Piper nigrum
siderobacterials
Biologia
Ordre, en la classificació de Krassilnikov, de bacteris sideròfils.
Comprèn les famílies de siderobacteriàcies i caulobacteriàcies incloses actualment en l’ordre dels pseudomonadals i clamidobacteràcies, peloplocàcies i crenotricàcies incloses actualment en l’ordre dels clamidobacterials
maranta
Maranta (Maranta leuconeura)
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les marantàcies, de fulles peciolades homòtropes i arrels tuberoses.
Comprèn 25 espècies, pròpies de l’Amèrica tropical, la més important de les quals és M arundinacea , els tubercles de la qual produeixen l' arrow-root
llibertats polítiques
Política
Dret
Dret constitucional
Conjunt de llibertats establertes als països democràtics que permeten als ciutadans la participació en les tasques polítiques.
Comprèn, entre altres, la llibertat de pensament, d’expressió, de reunió i d’associació, de treball, de comunicació premsa, ràdio i televisió, principalment i d’ensenyament
crepidotàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada de color brunenc o groguenc, i espores llises, sense porus germinal.
Comprèn bolets de mida petita, amb peu central i capell infundibuliforme Tubaria o cama lateral i curta Crepidotus , que creixen sobre fusta morta, humus, molsa, etc
Österreichische Akademie der Wissenschaften
Institució científica fundada el 1847 a Viena per l’emperador Ferran I que havia estat projectada ja molt abans, el 1676, per Leibniz.
Comprèn 113 membres i consta de dues seccions l’una de ciències matemàtiques i naturals i l’altra d’història i filosofia, que editen diverses publicacions
Alins
La vila d’Alins, al centre de la vall Ferrera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, a la zona axial pirinenca, que comprèn, des del 1927, la totalitat de la vall Ferrera i del seu annex, la vall de Tor.
Situació i presentació El municipi d’Alins, de 183,19 km 2 , es troba al sector NE de la comarca L’actual municipi és formà el 1927, que s’uniren al terme d’Alins els d’Ainet de Besan, Àreu, Norís i Tor El terme limita al NE amb França i a l’E amb Andorra, al SE termeneja amb el municipi d’Anserall Alt Urgell, al S amb Farrera, al SW amb Tírvia i a l’W amb les terres de llevant dels municipis de Vall de Cardós, Esterri de Cardós i Lladorre L’eix natural del municipi és la Noguera de Vallferrera El terme comprèn tota la vall d’aquest riu, força muntanyosa Separen la vall Ferrera de la vall de…
psicofarmacologia
Farmàcia
Psicologia
Estudi de l’efecte dels psicofàrmacs.
Aquest estudi comprèn els efectes dels estimulants i sedants, alcohol, drogues allucinògenes, la bioquímica dels desordres mentals, les influències hormonals a la conducta, les reaccions paradoxals, etc
procel·làrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels procel·lariformes, de 18 a 90 cm, que tenen els tubs nasals molt desenvolupats.
Comprèn 53 espècies, repartides en 14 gèneres, dels quals cal destacar Pterodroma i Puffinus Habiten a totes les mars, llevat de les ocupades per bancs de glaç