Resultats de la cerca
Es mostren 1351 resultats
Associació de Catòlics
Entitat religiosa seglar creada a Palma, Mallorca, per tal de contrarestar els efectes de la revolució del 1868 i que perdurà fins el 1875.
Organitzada en una direcció provincial i en juntes parroquials, fou presidida per Faust Morell Els seus dirigents, membres de les classes rectores, propugnaren les doctrines del Concili Vaticà I i permeteren de desenvolupar una activitat cultural que confiaren a Josep M Quadrado i Tomàs Aguiló A més d’editar el setmanari “La Unidad Católica”, mantingué diverses escoles, organitzà conferències i una orquestra filharmònica En produir-se la Restauració, l’entitat, que havia deixat de tenir sentit, es dissolgué i traspassà, el 1877, els seus béns al Cercle d’Obrers Catòlics
Concilium
Revista catòlica internacional fundada el 1965.
Entre els seus fundadors figuren Yves Congar , Hans Küng , Karl Rahner i Edward Schillebeeckx Situada plenament en l’esperit del concili II del Vaticà , s’ha consolidat com a portaveu del catolicisme més reformador, caràcter que ha estat adduït com a motiu principal de la creació el 1972 de la revista Communio La direcció de la revista organitzà dos congressos internacionals de teòlegs, a Brusselles 1970 i a Lovaina 1990 És publicada en diversos idiomes, entre els quals hi ha l’alemany, l’anglès, l’italià, el croat, el portugès i el castellà
Simonetta
Família noble calabresa, originària de Caccuri (Calàbria).
La riquesa li provenia sobretot dels seus membres, que es posaren al servei dels Sforza s XV, en especial, d' Angelo Simonetta mort el 1472, secretari ducal de Milà de Francesco Simonetta Caccuri 1410 — Pavia 1480, nebot d’Angelo i secretari dels ducs Francesco i Galeazzo Sforza, i de Giovanni Simonetta mort vers el 1491, germà de Francesco, amb el qual collaborà A més, destacaren Alessandro Simonetta — Roma 1539, comte palatí, i Ludovico Simonetta mort el 1568, legat pontifici al concili de Trento La dinastia s’extingí l’any 1683, amb Carlo Fabrizio Simonetta
Ramon de Siscar
Cristianisme
Abat de Poblet (1237) i bisbe de Lleida (1238-47).
Pertanyia a una noble família del comtat de Ribagorça L’any 1240 convocà un sínode, conegut per la rigidesa dels seus cànons El rei Jaume I, agraït per haver-li tramès una gran quantitat de gra de la mesa episcopal 1242, li féu donació dels delmes, lleudes i passatges que rebia de la ciutat de Lleida També reorganitzà la canonja de Roda de Ribagorça 1245, que posà terme a les disputes entre els capitulars d’aquesta seu i els de Lleida Assistí al concili I de Lió 1245, on morí
Teodomir
Història
Rei del sueus (558-570).
Al començament del seu regnat aquests deixaren l’arianisme i es convertiren al catolicisme En el seu temps, el primer de maig del 561, per iniciativa seva es reuní el concili de Braga, al qual assistiren el bisbe d’aquesta ciutat i els de Viseu, Coïmbra, Idanha, Lamego, Porto, Lugo, Padron, Ourense, Tui, Astorga i Breto, diòcesis que devien integrar llavors el regne sueu Aquest comprenia, doncs, l’actual Galícia, la part occidental de Lleó i la meitat nord de Portugal Potser fou fill i successor de Carriaric El succeí Mir
Cosme Palma de Fontes
Filosofia
Literatura
Humanista.
Fill de Gabriel Palma de Fontes Doctor en teologia, participà en el concili de Trento Defensà la religió catòlica a Flandes i per això fou perseguit aconsellà a Felip II que manés retornar a la península Ibèrica els estudiants que estudiaven a Flandes Fou el primer canonge lectoral 1564 de la recentment creada catedral d’Oriola Felip II el reclamà a la cort, on li encarregà la traducció al llatí d’algunes obres gregues de sant Atanasi que es trobaven, en mal estat, a la biblioteca d’El Escorial
Pedro Arrupe y Gondra
Cristianisme
Jesuïta basc.
L’any 1927 entrà a la Companyia de Jesús i el 1965 en fou designat Prepòsit General És remarcable el seu esforç per a fer aplicar les directrius del Concili Vaticà II Són notables els seus documents sobre la promoció del proletariat i la integració racial, especialment la lletra als superiors majors de l’Amèrica Llatina 1966, la lletra als jesuïtes nord-americans 1967 i la lletra signada conjuntament amb els provincials jesuïtes de l’Amèrica Llatina 1968 Havent presentat la renúncia del càrrec el 1980, el deixà definitivament per malaltia el 1981
Apol·linar de Laodicea
Cristianisme
Bisbe de Laodicea.
Autor de diverses obres de teologia, sobretot de cristologia S'oposà tenaçment a l’arrianisme tot afirmant la divinitat de Crist Havent donat per suposada la tricotomia antropològica cos, ànima, esperit, ensenyà que en Crist aquest tercer element no existia, sinó que era substituït pel logos diví Se'n seguia que en Crist no hi havia la natura humana completa La seva doctrina cristològica fou condemnada explícitament per dos sínodes romans i, finalment, pel Concili de Constantinoble 381 Ell i els seus seguidors se separaren de l’Església
Navagero
Família noble veneciana, ja documentada al s XIII i extingida vers el s XVIII.
Entre els representants més coneguts es destaquen Andrea Navagero i Bernardo Navagero Venècia 1507 — Verona 1565, diplomàtic, humanista i teòleg Orador a Màntua al costat del cardenal Gonzaga, fou ambaixador a França 1543 i ocupà altres càrrecs de cancelleria a Constantinoble 1549 i a Roma 1555 Creat cardenal per Pius IV, intervingué com a legat pontifici al concili de Trento i tingué un paper important en la Contrareforma Deixà escrita una relació sobre el regne de Solimà 1553 i també una altra sobre la seva ambaixada a Constantinoble
Decretals Pseudoisidorianes
Dret canònic
Recull de decretals apòcrifes, nascudes al segle IX en el context de la reforma gregoriana.
És el més famós de quatre reculls contemporanis Encapçalades amb el nom d’Isidorus Mercator, és obra d’un taller de falsaris francs executada entre el 847 i el 862 Hom les utilitzà sovint polèmicament en defensa del papat Fins a l’època moderna hom en desconegué el caràcter apòcrif, gràcies a l’habilitat amb què combina texts autèntics amb documents falsos De les tres parts en què es divideix, la més apreciable és la segona, que conté texts conciliars des del concili de Nicea 325 fins al vuitè de Toledo 683
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina