Resultats de la cerca
Es mostren 2719 resultats
waqf
Islamisme
Dret
Donació pietosa d’uns béns l’usdefruit dels quals és destinat a obres de beneficència.
Al marge del seu caràcter originàriament religiós, aquestes donacions solien ésser un motiu d’evasió del fisc estatal Amb el temps el patrimoni dels béns waqf anomenats ḥubus a l’Àfrica del Nord fou tan considerable —una tercera part de les terres de conreu a Tunísia el 1833, la meitat a Algèria el 1850, tres quartes parts a Turquia, etc—, que a poc a poc han anat essent confiscats, amb indemnitzacions, per part de l’administració civil, fins a arribar a la nacionalització als països més progressistes
andamanès | andamanesa
Etnologia
Individu d’un poble negrito de les illes Andaman, de pell fosca, cabell cresp i alçada reduïda (1,45 m).
La forma de vida tradicional era basada en la cacera especialment del porc salvatge, la pesca i la recollecció Era proverbial la seva ferocitat amb els estrangers i el seu baix nivell tecnològic no coneixien cap conreu ni la manera de fer foc Els del litoral construeixen piragües Per a la caça i la pesca empren l’arc Bàsicament, la unitat social és la família Bé que visqueren aïllats fins a mitjan s XIX, actualment la majoria es troben assimilats als colonitzadors vinguts del continent
Ateneu Balear
Associació fundada a Palma, Mallorca, el 1862, que hom dissolgué el 1873.
Organitzada en quatre seccions —ciències morals i polítiques, ciències naturals, història i literatura, belles arts— bona part dels seus socis eren de les classes benestants, alguns d’idees i professions liberals Presidida per Josep Rocabertí de Dameto, Antoni M Sbert, Josep M Pons i Gallarza i Joan Palou i Coll, sostingué una certa activitat cultural i agrícola —aquesta darrera, gràcies a Paul Bouvij— i es pronuncià a favor de l’abolició de la pena de mort, el lliure canvi i el conreu de les llengües “provincials”
Manuel Vilà
Literatura catalana
Poeta.
Els seus primers treballs aparegueren a la “Gaseta Vigatana” Més tard organitzà i presidíla societat literària L’Esperança Participà als jocs florals, on obtingué diverses vegades la flor natural El 1908 marxà a Tossa per dedicar-se a afers mercantils De retorn a Barcelona publicà els reculls poètics Poesies s d, a la collecció “Lectura popular”, Quan l’amor dictava 1929, amb pròleg d’Apelles Mestres, i Poesia 1934 Poc prolix en el conreu de la prosa, el 1924 publicà la novella curta Desencant
domini
Història
Gran explotació territorial que constituí l’organització econòmica bàsica del règim senyorial.
Els grans dominis territorials de l’Europa occidental es començaren a formar durant el Baix Imperi, i des que els esclaus escassejaren s II llur explotació es configurà d’acord amb les característiques pròpies del règim senyorial, que adquirí ple desenvolupament durant l’alta edat mitjana Una producció fonamental dels dominis eren els cereals, que ocupaven la major part del sòl seguien en importància les vinyes, els prats i les pastures La ramaderia era activitat complementària de l’agricultura Vivien en el marc del domini dos grans grups humans els colons i els esclaus Les masses rurals eren…
bleda-rave

bleda-rave
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies semblant a la bleda, però biennal, d’arrel carnosa i grossa, de carn blanca, rica en sacarosa (del 17 al 27%).
El seu conreu començà a Alemanya i a França a l’inici del segle XIX, a partir de varietats encara pobres en sucre 5-7%, que foren objecte d’un progressiu enriquiment per selecció Les bleda-raves viuen en tots els climes i en tots els sòls, tot i que prefereixen un ambient suau, sòls profunds, frescs, rics en matèria orgànica, i una mica calcaris Durant el conreu cal eixarcolar, binar i tractar el sòl amb herbicides a fi de mantenir-lo lleuger, sense crostes ni herbes Atès que la bleda-rave és una planta exhauridora, cal alternar el seu conreu amb el de…
rabassa morta a pa i vi
Dret català
Contracte de rabassa morta en el qual hom estableix el conreu de blat en els bancals, entre els ceps.
feixa
Geografia agrària
Peça de terra de conreu en forma de terrassa, sovint construïda amb marges de paret seca als vessants muntanyencs.
És típica dels països d’agricultura pobra i d’èpoques de necessitat per fam i pressió demogràfica, com les àrees mediterrànies normalment de vinya i oliveres o l’Àsia dels monsons La baixa rendibilitat obliga a un progressiu i cíclic abandó de les feixes
horticultura
Agronomia
Conjunt de tècniques i de mètodes que hom empra en el conreu de verdures, de llegums, de fruita, etc.
Prunyanes
Prunyanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a l’esquerra de la Bolzana, entre les Corberes (pic Paradet, 900 m alt), que el separen del Perapertusès (Llenguadoc), i el riu, en part límit meridional del terme.
Gran part del terme és boscat El principal conreu és la vinya 84 ha, principalment dedicada a la producció de vi de taula Hi ha una cooperativa El poble 62 h agl 1982 403 m alt és a l’esquerra del còrrec de Las Ilhas No hi ha restes del castell de Prunyanes, testimoniat el 1268, existent probablement el 1142, que és documentada ja la família del mateix nom El terme inclou les bordes d’En Belhet i d’En Malet i les ruïnes de les d’En Gasparòt i de L’Alibèrt
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina