Resultats de la cerca
Es mostren 4196 resultats
responsabilitat col·lectiva
Etnologia
Religió
Responsabilitat considerada, en diversos pobles antics i en diferents religions històriques, no pas com a atribut de l’individu, ans com a característica pròpia i exclusiva de la col·lectivitat.
A diferència, doncs, del que hom entén ordinàriament per responsabilitat, en el sentit d’una responsabilitat individual o personal , la responsabilitat collectiva comporta la convicció, entre altres, que les faltes dels pares són imputables als fills i a les generacions posteriors o que les faltes dels principals del grup mereixen d’ésser castigades en qualsevol dels seus membres o en el grup mateix com a conjunt Àdhuc en la Bíblia hom pot trobar vestigis clars d’una tal concepció, a la purificació i superació de la qual contribuïren notablement els profetes veterotestamentaris Cal distingir…
estil tectònic
Geologia
Forma característica adquirida pel relleu a causa de les forces orogèniques.
Aquestes poden actuar en regions de gran plasticitat, com ara els geosinclinals, o, per contra, en d’altres de gran resistència a les deformacions, formades per roques cristallines molt dures En el primer dels casos es produeix un estrenyiment molt acusat entre els extrems del geosinclinal i en el curs d’aquest els sediments resten molt deformats i sobretot plegats i cavalcats els uns sobre els altres, formant l’estil tectònic alpí Quan les forces orogèniques actuen sobre blocs resistents es produeix un gran desenvolupament del sistema de falles, que aixequen grans blocs i n'enfonsen d’altres…
estil isabelí
Art
Estil decoratiu que es donà durant el regnat d’Isabel II d’Espanya.
Correlatiu amb el d’altres països com el Biedermeier, germànic, i els Restauració, Lluís Felip i Segon Imperi, francesos, l’estil isabelí creava els feixucs secreters i les consoles de mirall quadrejat, guarnits de marqueteria monocroma boix sobre caoba i, alhora, els prodigats cadiratges de sala, de corbesa ellíptica, i els mobles auxiliars, ornats de nacre i de flors policromes esclatant sobre el negre mat d’un paper premut papier maché , o bé de to fosc de xicranda, de caoba o envernissats de negre absolut llur entorn era una faramalla tèxtil de cortines i frisos en les obertures, segons…
trascol
Ecologia
Aigua de la pluja que degota a través dels arbres, des de les capçades fins a terra.
El trascol és la fracció quantitativament més important de l’aigua de pluja que cau sobre un bosc, ja que representa entre el 60% i el 85% de la precipitació anual Es pot considerar que és l’aigua precipitada que queda després que se n'evapori una part des de les capçades i l’altra rellisqui pels troncs Tots aquells factors que tendeixin a augmentar les pèrdues per l’evaporació directa o l’escolament cortical tendiran a disminuir el trascol El trascol es reparteix d’una manera molt heterogènia dintre del bosc i això obliga a installar-hi un nombre elevat de pluviòmetres per a…
moviment gai
Sociologia
Nom donat al conjunt d’organitzacions d’homosexuals que reivindiquen la igualtat de drets per a les persones amb aquesta orientació sexual.
Els seus objectius principals són l’eliminació de discriminacions tant de tipus legal com social, l’afirmació de la legitimitat i la dignitat de la condició homosexual i, de vegades, la pràctica deliberada d’un estil de vida diferent del statu quo Els anys vuitanta afegí la prevenció de la sida a les seves activitats Hom pot trobar precedents del moviment gai en el Comitè Cientificohumanitari, organització creada el 1897 pel metge alemany Magnus Hirschfield, el qual rebutjà considerar l’homosexualitat com una malaltia i impulsà, així mateix, la reforma de la legislació Més…
regne animal
Biologia
Gran grup d’éssers vius integrat per la majoria dels individus heterotròfics, els anomenats animals.
El valor sistemàtic del grup és molt relatiu, i està en funció de l’abast que en cada cas concret hom vulgui donar-li, el qual abast, d’altra banda, depèn del concepte que hom tingui d'animal Si hom pren el terme animal en el seu sentit més ampli i comprensiu és a dir, si hom considera animals alguns éssers unicellulars eucariotes, aleshores cal considerar el regne animal com una unitat força artificiosa, d’escàs interès sistemàtic, digne d’ésser tinguda en compte més per motius històrics que no pas per raons biològiques En canvi, si és restringit el seu abast als pluricellulars…
arqueologia industrial
Història
.
Branca de la història que estudia el passat industrial de les societats Malgrat la denominació, com a camp de coneixement històric no es limita, ni molt menys, a l’estricta aplicació del mètode arqueològic ans es fonamenta en la història de l’art, la història econòmica i de la tècnica, etc El concepte d’arqueologia industrial es difongué durant la dècada dels seixanta, havent-ne estat les universitats britàniques les principals impulsores Als Països Catalans s’introduí cap al final dels anys setanta Cal considerar l’arqueologia industrial com un fenomen característic de les…
amb
Gramàtica
Preposició que expressa relacions circumstancials.
Usos d’ amb Denota Exemples 1 Una situació comuna, l’acompanyament de persones o de coses Ésser a casa amb un company Carn amb bolets 2 La concurrència a una acció Dialogar amb el públic Lluitar amb l’enemic 3 Acord Prendre posició amb uns i contra els altres 4 L’instrument, el mitjà Pegar amb un bastó Rentar-se les mans amb aigua i sabó Arreplegar els trinquis amb una pala Demostrar amb proves 5 El vehicle Anar amb auto 6 La manera Escriure un mot amb ela geminada Considerar un afer amb calma Afirmar amb reserves 7 Contacte Fregar una cosa amb una altra Topar amb un roc 8 …
Jean de La Bruyère
Història
Moralista francès.
Bossuet l’introduí a la cort de Versalles, on tingué el càrrec de preceptor del duc de Borbó Els Caràcters 1688, la seva única obra, recullen les seves observacions sobre els costums del segle a la cort de Lluís XIV i a París Segons La Bruyère, ambdues capitals del reialme són antagòniques i poblades per persones de raça distinta El llibre, presentat com a adaptació dels Caràcters de Teofrast, presenta una galeria de retrats gairebé caricaturescs, irònics, de vegades cruels, i unes observacions de moralista que l’enriqueixen i li donen la seva veritable dimensió Malgrat que retreu a la…
Wilhelm Meyer-Lübke
Lingüística i sociolingüística
Indoeuropeista i romanista suís.
Professor de romanística a Jena, Viena i Bonn És autor de les darreres grans obres de síntesi de la lingüística romànica Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1890-1902 i Romanisches etymologisches Wörterbuch ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1911 3a edició, 1935 Fundà la revista Wörter und Sachen ‘Paraules i coses’ La seva darrera obra, Das Katalanische ‘El català’, 1925, és un estudi del català comparat amb el castellà i amb l’occità en què, tot abandonant la posició primitiva de considerar el català com un dialecte de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina