Resultats de la cerca
Es mostren 1866 resultats
pantomima
Teatre
Representació escènica muda que es basa en el gest i en l’expressió corporal, sovint acompanyada de música.
A Grècia era simple accessori de la dansa, però entre els romans, malgrat que el mim era famós gràcies al tràgic Pílades de Cilícia i al còmic Batille d’Alexandria, no s’establí en la seva forma definitiva fins a l’època d’August El ballarí, anomenat chironomus , acompanyat d’una nodrida orquestra flauta, siringa, címbal, cítara, lira, trompa i el scabillum , interpretava des del pulpitum una obra d’acord amb un llibret més o menys detallat Valorada o menyspreada amb deliri, fou objecte de persecució o d’exaltació per part dels emperadors Per la seva lascívia fou censurada pels pretors i…
Balena amb bec de Cuvier
La balena amb bec de Cuvier Ziphius cavirostris és força robusta i presenta un cap i unes aletes pectorals de mida petita La seva natació és vigorosa, i sovint treu el cap a fora de l’aigua mentre neda A causa del seu règim alimentari, a base de cefalòpodes de profunditat, necessita fer immersions de llarga durada Eduardo Saiz En la balena amb bec de Cuvier, les dues úniques dents tenen forma triangular, es troben situades a la punta de la mandíbula i només afloren en els mascles adults La forma del cos és, en general, força robusta, però el cap i les aletes pectorals són petits La seva…
medi
Societat, conjunt de costums, d’esdeveniments, etc, entre els quals viu una persona, es produeix un fet, etc.
Costumes de la Mar
Dret català
Història del dret
Col·lecció d’usos i costums de dret marítim, redactada a Catalunya per autor desconegut a mitjan s XIII.
Recull d’usos i fonts jurídiques de diverses procedències, algunes molt anteriors, aplegava, per tant, el dret comú consuetudinari de la Mediterrània Serví de base per a la formació del Llibre del consolat de mar
religió
Religió
Conjunt de dogmes o doctrines, de preceptes o costums i de ritus que configuren sociològicament i oficialment la religió d’un grup humà determinat.
Inseparable de la seva dimensió estrictament personal i subjectiva, la configuració o manifestació sociològica i objectiva del que hom sol anomenar fenomen religiós ha d’ésser definida no sols en relació amb aquella, ans també d’una manera genèrica i sempre imprecisa, pel fet que la religió mai no és tampoc separable del context cultural, històric i social en què es dóna i des del qual, només, pot ésser entesa en la seva especificitat concreta Pel que fa a la interrelació dels aspectes subjectiu i objectiu del fet religiós, és important de consignar els diversos significats que,…
os formiguer
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers edentats, del subordre dels xenartres, pertanyents tots ells a la família dels mirmecofàgids i caracteritzats pel fet de tenir el cos cobert de pèl molt espès, ungles poderoses, cua molt llarga i a vegades prènsil, musell prolongat i sense dents.
Es nodreixen de formigues i insectes semblants que recullen amb la llengua, llarga, estreta i arrodonida, impregnada d’un moc enganxós El veritable os formiguer Myrmecophaga tridactyla fa 60 cm fins a la creu i 230 cm de llarg, té les orelles molt petites, el cap allargat, el llarg musell en forma de tub, les potes anteriors armades de fortes urpes i la cua proveïda d’un pèl tan llarg que quan l’animal dorm se’n serveix com d’una flassada Semblant a aquest hi ha el tamàndua Tamandua tetradactyla , que és més petit, amb el pèl de la cua més curt i de costums arborícoles Habiten…
Disputa d’en Buch ab son cavall
Literatura catalana
Poema de 343 versos octosíl·labs apariats, compost probablement a la segona meitat del segle XIV, de caràcter satíric.
Desenvolupament enciclopèdic El poema desenvolupa un diàleg entre el bandoler Bernat dez Buch, un ésser marginal que viu del pillatge, incapaç de fer cap feina lícita, i el seu cavall, que s’esforça, tot i una biografia no gaire exemplar, a posar-lo en el bon camí Malgrat el to de crítica dels mals costums i de la vida que deconeix tant la religió com les normes societàries, el poema destaca pel to de paròdia —per exemple, en el testament final d’en Buch— i per revelar l’existència d’un món descregut, d’esquena als principis de la cultura dominant, laica i religiosa Bibliografia…
Narcís J. Granès
Literatura catalana
Prosista.
Estudià magisteri a Girona i fou mestre d’ensenyament primari Lector i admirador dels escriptors de la Renaixença, sobretot d’Àngel Guimerà, participà en diversos certàmens literarisHavent aconseguit la plaça de mestre a Salas Astúries, on visqué durant un quant temps, escriví Impressions d’un viatge 1917, publicades a la collecció “Lectura Popular” El recull és format per una sèrie de deu articles breus en què narra el seu periple i exposa les seves experiències com a docent, a més de la visió personal d’Astúries, tant pel que fa a qüestions culturals llengua, costums,…
Manuela de los Herreros i Sorà
Literatura catalana
Poeta, narradora i autora teatral.
Vida i obra Destacà per la seva intensa activitat com a escriptora costumista collaborà, entre d’altres, a les publicacions mallorquines “La Dulzaina” i “Revista Balear” i aconseguí una veritable popularitat amb poemes com El carboner i Ses matances , amb nombrosos quadres de costums, en prosa i vers, sentimentals i moralistes, i amb la comèdia Un dia de matances , recollits a Obra literària dispersa 1978 Defensà sempre l’ús dialectal de la llengua, encara que collaborà també a revistes de Barcelona com “Lo Gai Saber” i Calendari Català Succeí el seu pare, Manuel de los Herreros…
General Ginestà i Punset
Literatura catalana
Dramaturg, novel·lista i periodista.
Des d’abans del 1915 residí a Cuba, on edità les publicacions “El Eco de Mayar” i “Emancipación” i impulsà “Correu de Catalunya” Publicà les colleccions “Biblioteca Oriente” i “Avante” És autor de diverses obres teatrals d’orientació catòlica, com Deliri 1894, el monòleg en prosa El guardador del Bruc 1899, estr 1896, Lo setè no furtaràs 1904, estr 1902, el drama rural en tres actes Les aurenetes estr 1907, El primer amaràs a Déu sobre totes les coses 1910, Flor muntanyenca 1915, Sant Eudald Màrtir i de l’òpera Sigiberta 1921 Escriví també les novelles de costums La pubilleta del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina