Resultats de la cerca

Després de més d’una setmana de disturbis postelectorals, el president del Kirguizistan Sooronbay Jeenbekov anuncia la dimissió La crisi va començar amb les eleccions del 4 d’octubre, que van atiar nombroses protestes que denunciaven un frau generalitzat El dia 16 el nacionalista Sadyr Japarov, condemnat a onze anys de presó per segrest, és nomenat president interí fins a la celebració de noves eleccions Jeenbekov és el tercer president del Kirguizistan a dimitir a causa de protestes des del 1991

En les eleccions generals del 1982 obtingué 2 diputats, 19 en les del 1986 i 14 en les del 1989 El 1988 ingressà a la internacional liberal La progressiva pèrdua de representació en les successives consultes electorals comportà la dimissió de Suárez de la presidència el 1991 Fou succeït en el càrrec per Rafael Calvo Ortega, i Antoni Fernández Teixidó n'esdevingué secretari general El 1993 es dissolgué, després de no obtenir representació parlamentària en les eleccions generals d’aquest mateix any

Famós home de negocis, fou membre del Partit Nacional de Nigèria Després d’abandonar aquest moviment, ingressà al partit socialdemòcrata, i fou candidat a les eleccions presidencials del 1993 per aquesta formació Guanyà les eleccions, però l’escrutini fou anullat pels militars, i hagué de fugir del país El 1994, de retorn a Nigèria, es proclamà president de la república i fou empresonat El 1996 la seva dona, que encapçalava el moviment a favor del seu alliberament, fou assassinada per grups paramilitars

Fou creada el 1973 en unir-se diversos partits sionistes i de dreta enfront del Partit Laborista d’Israel En formaren el nucli el partit Herut i el partit liberal, que el 1988 es fusionaren amb el nom de Likud-Moviment Nacional Liberal La majoria dels partits que solen integrar la coalició, però, conserven llur independència atesa llur orientació religiosa N’han estat els líders Menahem Begin 1973-83, Yitzhak Shamir 1983-93, Benjamin Netanyahu 1993-99 i Ariel Sharon 1999-2005 Des del 2005 Netanyahu n’és novament el líder El Likud governà Israel els anys 1977-84 Posteriorment, formà un govern…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universidad Complutense de Madrid 1995, el 2012 es doctorà per la Universidad Camilo José Cela, on exerceix la docència des del 2008 Afiliat al Partido Socialista Obrero Español  el 1993, fou assessor al Parlament Europeu 1998 i cap de gabinet de l’Alt Representant de les Nacions Unides a Bòsnia durant la guerra de Kosovo 1999 Del 2000 al 2004 treballà com a directiu de l’OCU i a la Comissió Econòmica i Financera del PSOE Regidor de l’Ajuntament de Madrid 2004-09 i diputat al Congrés 2009-11 i des del 2013 Fou el primer secretari general del PSOE…

Lluità per la independència d’Irlanda contra la Gran Bretanya El 1916 desencadenà una revolta que, malgrat ésser durament reprimida, obtingué un gran ressò En les eleccions del 1918 al parlament de Dublín, el Sinn Féin, dirigit per Eamon de Valera, obtingué un gran triomf Oposat al tractat del 1921 pel qual la Gran Bretanya reconegué l’existència de l’estat lliure d’Irlanda, continuà la lluita De Valera se’n separà per formar el Fianna Fáil 1926 A través del seu braç armat, l’ Irish Republican Army IRA, inicià un seguit de campanyes a Irlanda del Nord, que culminaren en un estat…

Fill d’un regidor de la Democrazia Cristiana a la seva ciutat, es graduà en dret el 1999 Posteriorment treballà en l’empresa familiar de màrqueting 1999-2002 Inicià la trajectòria política a la universitat, en el Partito Popolare Italiano i, en dissoldre’s aquest, al partit socialcristià La Margherita i, finalment, al  Partito Democratico  PD, el 2007 President de la província de Florència del 2004 al 2009, aquest any assolí l’alcaldia de la ciutat Perdé davant Luigi Bersani la candidatura del partit a primer ministre per a les eleccions del febrer del 2013, però al desembre fou…

Les eleccions presidencials convocades al març van suposar un entrebanc important en les aspiracions de l’SMER, el partit del primer ministre socialdemòcrata Robert Fico, d’aconseguir el control de la presidència del país El milionari Andrej Kiska, que es va presentar a les eleccions sense estar adscrit a cap partit polític, va ser la sorpresa després de guanyar, en la segona volta, les eleccions amb el 59,4% dels vots emesos i quedar per davant de Robert Fico, que s’havia presentat com a candidat a les presidencials però que va mantenir el càrrec de…

Té l’origen en la descomposició d’Acció Electoral Solidària AWS, en les sigles en polonès, el partit creat el 1997 vinculat a  Solidarność , organització opositora que feu caure el govern comunista el 1989 L’AWS governà en 1997-2001, i aquest darrer any, liderats pels germans Kaczyński , els sectors més conservadors crearen el PiS El setembre i l’octubre del 2005 el partit guanyà les eleccions legislatives i presidencials, respectivament, i Jarosłav Kaczyński president del partit des del 2003 i Lech Kaczyński esdevingueren primer ministre i president, respectivament En assolir el…

En el seu origen fou una agrupació de partits nacionalistes d’esquerres, especialment Unión do Povo Galego Liderat des de la seva fundació per Xosé Manuel Beiras , els conflictes interns i l’escassa implantació el dugueren a abandonar el radicalisme inicial i a situar-se al centreesquerra, amb la qual cosa els seus resultats electorals experimentaren una progressió d’un diputat autonòmic el 1985, passà a 5 el 1989, a 13 el 1993 i a 18 el 1997 segona força política gallega El 1996 aconseguí representació al Congrés 2 diputats, que augmentà a 3 el 2000 En les municipals del 1999 només obtingué…