Resultats de la cerca
Es mostren 16044 resultats
Manel Casserras i Boix
Folklore
Creador d’imatgeria festiva, especialment per a gegants.
Sastre d’ofici, s’inicià en els vestits per a imatgeria festiva quan el 1956 la Confraria de la Mare de Déu del Claustre de Solsona li encarregà la nova indumentària per al gegant Antoniu Ricu i una remodelació del cap del Bou amb motiu de les festes de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre El resultat tingué tant èxit que també li encarregaren de reconstruir els Gegants Vells, el 1959, i aconseguí crear unes figures d’allò més solemnes i impactants A partir d’aquests èxits inicials, el 1960 li encarregaren la reconstrucció dels Gegants del Pi de Barcelona i, el 1961, la restauració…
soprano
Música
Persona, especialment dona, que té veu de soprano.
Al segle XX s’han destacat sobretot Maria Callas, Renata Tebaldi, Elisabeth Schwarzkopf, Kirsten Flagstad i, als Països Catalans, Victòria dels Àngels i Montserrat Caballé
exili
Història
Política
Allunyament temporal o de durada indefinida, voluntari o forçós, del territori d’un estat o administrat per un govern, especialment per motius polítics.
Aspectes generals Pot ésser imposat explícitament per l’autoritat com a càstig per determinats delictes o crims, o bé a determinades persones o collectius per raó de llurs creences, identitat o actuacions En aquest darrer cas, es tracta d’una mesura política i, per tant, sense termini fixat la possibilitat de tornar al propi país és aleatòria i depèn del canvi en la situació política D’altra banda, hom parla també d’exili quan l’autoritat no dicta explícitament l’allunyament de l’Estat però sotmet, gairebé sempre per motius polítics, una persona o un collectiu a persecució o a un tracte…
gamelan
Música
Conjunt instrumental propi de Malàisia i Indonèsia, especialment de Java i Bali, format bàsicament per gongs, metal·lòfons i tambors i ampliat sovint -segons la regió o el tipus de funció a què és destinada la música- amb altres idiòfons, flautes de bambú, cordòfons d’arc o polsats i fins i tot cantants.
Per la seva tradició, els gamelans més importants són els de Java i Bali, que usen els sistemes d’afinació anomenats slendro i pelog cadascun divideix l’octava en intervals diferents El gamelan ha influït en la música d’Occident, especialment a partir del segle XX, tant des del punt de vista tímbric com intervàllic C Debussy tingué ocasió d’escoltar-lo a l’Exposició Universal de París el 1889 i se’n troben influències en obres seves com La mer 1905 o Pagodes , per a piano 1903 Altres autors, com M Ravel, O Messiaen i C Orff, també han escrit obres influïdes pel gamelan
bibliofília
Arxivística i biblioteconomia
Afecció als llibres, especialment la que consisteix a col·leccionar-ne o a publicar o a adquirir edicions dites de bibliòfil, més estimades com a monuments tipogràfics que per llur contingut.
Els bibliòfils colleccionistes es poden interessar per diversos aspectes del llibre antiguitat, raresa, determinats temes, procedència o lloc d’impressió, illustració, relligadura, etc És pràctica generalment seguida en les edicions de bibliòfil que tots els elements constitutius del llibre siguin fets a mà paper, composició tipogràfica, illustració, etc La bibliofília ha estat practicada en totes les èpoques, especialment des dels humanistes italians, i als segles XVII i XVIII a Anglaterra, a França i a Alemanya als Països Catalans destacà, en aquests períodes, l’obra de Pere…
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Entre els romans, moneda d’or (solidus), i especialment la que sorgí de la reforma monetària de Constantí I el Gran (anys 310/312), per la qual es rebaixava la talla de l’or amonedat de 60 a 72 peces per lliura, i el pes restava reduït de 5,46 grams a 4,55 grams per moneda.
Aquesta nova moneda d’or, el solidus aureus , que equivalia a 1/5 de la lliura d’argent i a la vegada a 24 síliqües moneda efectiva d’argent, de 2,73 grams de pes, continuà encunyant-se a l’imperi Bizantí molt després de la caiguda de Roma a mans d’Odoacre, rei dels hèruls, l’any 476 Se'n coneixen divisors el semissis o mig sou, i el tremissis o terç de sou, de 2,27 i 1,51 grams, respectivament Aquests divisors foren molt més imitats que el mateix sou d’or pels pobles germànics visigots i d’altres, i especialment el tremissis de les sèries dels emperadors Anastasi, Justí I,…
Col·loquis d’història del monaquisme català
Historiografia catalana
Conjunt de quatre trobades celebrades entre el 1966 i el 1978, amb l’objectiu d’estudiar el monaquisme als Països Catalans, especialment durant l’Edat Mitjana.
En la seva organització hi exercí un paper decisiu Eufemià Fort i Cogul El primer colloqui, celebrat a Santes Creus 1966, fou convocat per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus amb l’objectiu d’afavorir l’elaboració del Monasticon Cataloniae Hi participaren nombrosos catedràtics i professors universitaris, com Eufemià Fort i Cogul, Josep M Casas i Homs, Miquel Coll i Alentorn, Joan-Ferran Cabestany i Fort, Jaume Sobrequés i Callicó i Manuel Riu i Riu També hi prengueren part Antoni Pladevall, alguns investigadors vinculats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Històric de la…
litòlisi
Dissolució del càlculs, especialment els de la bufeta urinària.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina