Resultats de la cerca
Es mostren 9065 resultats
calicó
Indústria tèxtil
Teixit de cotó amb lligat de plana, no tan fi com la percala, originari de Calicut.
Thumb
Arquitectura
Família d’arquitectes austríacs activa a la fi del s XVII i durant el s XVIII.
Michael Thumb — Bezau 1690 és autor de l’església d’Obermarchtal 1686-1711, que acabà FBeer Peter Thumb Bezau 1681 — Constança 1766 treballà a Suïssa, on construí, amb els germans Beer, l’església de Sankt Gallen 1756-69, i féu també l’església barroca de Birnau, al costat del llac de Constança
Saintes
Ciutat
Ciutat del departament de Charente Marítim, al Poitou, França, situada a la riba esquerra del Charente.
Centre comercial Confecció i calçats Correspon a l’antiga Mediolanum Santonum , capital dels sàntons Bisbat des del s III, que fou suprimit el 1790 Fou un centre hugonot durant les guerres de religió Conserva monuments d’època romana arc de triomf, amfiteatre, termes, aqüeducte i altres restes de canalitzacions d’aigua La catedral, romànica s XIII, fou quasi totalment reconstruïda als s XVI i XVII de la primitiva construcció només en resta una part del creuer i la torre del campanar També del s XII són l’església de Saint-Eutrope, important edifici romànic amb una cripta magnífica, i la de…
Fucimanya

Vista del llogaret de Fucimanya (Sallent, Bages)
© C.I.C. - Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Sallent (Bages), al voltant del santuari de la Mare de Déu de Fucimanya
, dins l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma.
El vessant llevantí del Montcogul constituí una quadra —o subquadra— més petita, formada per uns quants masos situats entorn de l’església de Fucimanya o Fussimanya Aquest lloc és conegut documentalment des de la fi del segle XII, amb una capella de Santa Maria que ja existia molt abans del 1212, al centre d’unes terres adquirides poc després d’aquesta data pel monestir de Sant Pere de la Portella L’església, esdevinguda santuari d’una gran devoció, és un edifici de la fi del segle XVII, amb una imatge de la Mare de Déu titular d’estil gòtic tardà Forma part de la caseria de Sant Martí i…
Ignasi de Loiola Brichs i Quintana
Literatura catalana
Narrador.
Barretaire d’ofici, amb botiga al carrer del Arcs de Barcelona, era un dels assistents a la tertúlia de la Lliga de Catalunya Collaborà en diverses revistes, com La Illustració Llevantina i Catalunya Artística , i participà als Jocs Florals del 1903 amb la narració En Lluch de la Calma , que no fou premiada Es vinculà als corrents del modernisme, cosa que feu que Josep Carner li dediqués un sonet satíric Formà part de la redacció de la revista Art Jove 1905, on publicà la majoria dels textos que va incorporar al seu únic llibre, Idillis negres 1906, un recull de dotze narracions amb forts…
Sant Vicenç de Tatzó d’Amunt (Sant Andreu de Sureda)
Art romànic
Tatzó d’Amunt és prop del límit amb Argelers, a 2 km al nord-est de Sant Andreu de Sureda La seva església és coneguda també com Sant Vicenç del Castell La cella de Sant Vicenç cellula S Vicentii , 823, 869 fundada pels monjos de Sant Andreu, fou l’origen d’un vilar, ja esmentat a la fi del segle IX villa Tacione superiore , 897 El 928 l’església d’Elna i el 981 el monestir de Sant Genís de Fontanes hi posseïen algunes terres alodials La comanda templera del Masdéu també hi tenia alous a la fi del segle XII En l’actualitat l’església de Tatzó d’Amunt és sufragània de la parròquia de Sant…
Isola Tiberina
Illa
Petita illa al mig del riu Tíber, a Roma.
És unida a la riba esquerra pel pont Fabricio, construït el 62 aC, i la riba dreta pel pont Cestio 46 aC És un illot baix i allargassat uns 300 m de llarg per 80 d’ample, dedicat antigament al culte d’Esculapi, que tenia el temple on actualment hi ha l’església de San Bartolomeo Aquesta, edificada per Otó III, a la fi del segle X, en honor de sant Adalbert de Praga, fou destruïda per una inundació 1557, i refeta totalment i consagrada a sant Bartomeu se'n conserva el campanar romànic i un mosaic dels segles XII-XIII Hi ha també l’església de San Giovanni Calibita restaurada el 1741 i l’…
baronia de Ploaghe
Història
Jurisdicció senyorial sarda que vers la fi del s XV pertanyia als Castellví, fins a la fi del XVI la tingueren els Cardona, tornà als Castellví, marquesos de Làcon, i finalment als Aimeric, comtes de Villamar.
confit
Pastisseria
Bocí de sucre fi endurit, esfèric, de molt poca grossària, o bé gra d’anís, comí, pinyó, avellana, ametlla, etc., envoltat d’una capa de sucre fi endurit, amb altres substàncies aromàtiques o colorants o sense.
Anomenats antigament dragees i confits crostats , són tradicionalment oferts a parents i amics amb motiu de bateigs confits de bateig i casaments confits de casament Els més petits reben el nom d’ anís sigui o no l’anís l’aroma que continguin i de papabenet generalment quan són acolorits Els confits d’ametlla o ametlles ensucrades són els més apreciats i ocupen un lloc important en la indústria confitera d’Alcoi també són coneguts els fabricats a Arenys de Mar, d’on són característics els de mida grossa anomenats ametlles d’Arenys
castell de Centelles
Ruïnes del castell de Centelles
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell anomenat de Sant Esteve fins al s. XIII (prengué el nom de la vila de Centelles, l’actual Sant Martí de Centelles), actualment enrunat, a 855 m alt., en un turó acinglat (l’agulla de Sant Martí), damunt el pla de la Garga, dins el municipi de Sant Martí de Centelles (Osona).
És conegut també com a castell de Sant Martí Fou el centre de la baronia de Centelles És esmentat ja el 898 Una comunitat de preveres installada a la seva església, dedicada a sant Esteve, esdevingué priorat canonical Santa Maria de Centelles a la fi al s XIII, fundat pels senyors de Centelles a partir de la fi al s XIV anà decaient, fins a restar-ne solament el títol prioral Les edificacions actuals corresponen en bona part al 1464, amb motiu de la projectada residència del rei-conestable Pere IV El castell fou enderrocat per les forces de Felip V l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina