Resultats de la cerca
Es mostren 3587 resultats
Les cactàcies
La figuera de moro Opuntia ficus-indica és una planta originària de l’Amèrica tropical introduïda i naturalitzada al nostre país Es caracteritza perquè té les tiges curtes i aplatades cladodis , cobertes de feixos de punxes que no són sinó brots curtíssims amb les fulles transformades en espines Les flors, proveïdes de nombrosos pètals i amb l’ovari ínfer, originen les figues de moro, un fruit comestible molt apreciat Jordi Vidal Constitueixen una família important que agrupa més de 2000 espècies, esteses per les regions desèrtiques i semidesèrtiques d’Amèrica, principalment central i…
Les cannabàcies
Cannabacies 1 i urticàcies 2-5 1 Fragment de llúpol Humulus lupulus amb aments fructífers, ovals i coberts de bràctees herbàcies flonges x 0,5 2 Diversos detalls d’una ortiga Urtica a pèl urticant, de base vesiculosa x 30 a’ detall de la part apical d’aquest pèl, de parets mineralitzades x 200 a’ el mateix àpex després d’haver-se trencat al biaix el capet terminal, amb el líquid urticant ja a l’exterior x 200 b flor masculina x 10, amb els filaments estaminals encara enrotllats, i en el moment en què té lloc la sobtada dispersió del pollen b’ 3 Aspecte general d’ Urtica urens ,…
àcid fòlic
Farmàcia
Substància que forma part del complex vitamínic B.
És àmpliament difós en les fulles verdes de les plantes, al fetge i al llevat de cervesa Dins l’organisme, és transformat en àcid folínic, que n'és la forma biològicament activa En medicina, és emprat en el tractament de les anèmies megaloblàstiques
cordilina

Cordilina ( Cordyline australis )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arborescents tropicals, de la família de les liliàcies, que inclou unes dotze espècies.
Les tiges tenen creixement secundari, i les fulles, ensiformes, són agrupades densament a l’extrem de les branques Fan flors blanques o liles, disposades en panícula terminal, i fruits en baia Són plantes rústiques que s’adapten molt bé al clima mediterrani
combretàcies
Botànica
Família de mirtals integrada per una vintena de gèneres que apleguen a la vora de 500 espècies de plantes llenyoses, sovint enfiladisses, pròpies de les regions tropicals.
Presenten fulles oposades, sense estípules, i flors en raïms, actinomorfes i hermafrodites el fruit, sec o drupaci, és monosperm Els gèneres més importants són el Combretum i el Terminalia , que proporcionen diferents menes de fusta o són conreats com a plantes enfiladisses
plàtan

Plàtan
© Xevi Varela
Botànica
Arbre caducifoli corpulent, de la família de les platanàcies, que pot atènyer 40 m, de capçada ampla, de l’escorça del qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma.
Té fulles palmades grosses i fruits guarnits de pèls i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle És un excellent arbre d’ombra, molt comú en parcs i passeigs, que suporta molt bé la pollució atmosfèrica Subministra una fusta de bona qualitat
esclereida
Botànica
Cèl·lula de l’esclerènquima, de figura més o menys isodiamètrica.
Les esclereides són formades generalment per esclerosi de cèllules parenquimàtiques En el xilema i en el floema són associades amb fibres També es troben, aïllades o en grups, a l’escorça de molts arbres, a la coberta d’alguns fruits, en fulles, etc
electroscopi
Electrònica i informàtica
Instrument per a constatar la presència d’electricitat estàtica en un cos i determinar-ne el signe.
El tipus més senzill és l' electroscopi de fulles , format per dues làmines molt primes d’or o d’alumini suspeses i fixades a una peça metàllica acabada en una bola En acostar un cos electritzat a aquesta bola, les làmines se separen
grànul
Biologia
Corpuscle del cloroplast, més o menys cilíndric, de 0,3 a 2μ de diàmetre i de 0,15 a 1,5μ de gruix, constituït per una pila de 5 a 20 sacs discoides aplanats, formats com a prolongació dels tilacoides, la membrana dels quals és formada per un mosaic de quantosomes.
Els grànuls o grans contenen la major part de la clorofilla del cloroplast, i al microscopi òptic tenen l’aspecte de teques arrodonides d’un color verd més fosc A les fulles, arriben a haver-n'hi de 40 a 60 per cloroplast
cannabàcies
Botànica
Família d’urticals constituïda per tres espècies de plantes herbàcies, grans herbes o lianes dioiques; pròpies del regne holàrtic, bé que, conreades, es troben també en àrees temperades d’Austràlia i d’Amèrica del Sud.
Presenten fulles estipulades alternes o oposades Les flors són pentàmeres, les masculines disposades en panícules, i les femenines, en espiguetes curtes de dues a sis flors El cànem Cannabis sativa i el llúpol o espàrgol Humulus lupulus en són les espècies més importants
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina