Resultats de la cerca
Es mostren 1082 resultats
coeficient d’activitat
Química
Quantitat γ per la qual cal multiplicar les pressions gasoses o les concentracions per a obtenir les activitats.
Amb les convencions usuals respecte als estats de referència, γ = a/P en el cas dels gasos i γ = a/c en el cas de les solucions Segons que la concentració sigui expressada en fracció molar, molalitat o molaritat, el valor numèric de γ varia L’interès dels coeficients d’activitat resideix en el fet que varien molt més lentament que les activitats i es presten millor, per tant, a les interpolacions i extrapolacions En el cas dels electròlits forts, com que és impossible calcular les activitats individuals dels ions, hom introdueix un coeficient d’activitat mitjà γ ± , deduïble de…
halogen
Química
Qualsevol dels elements químics del grup VII A de la taula periòdica: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I) i àstat (At).
Són representats genèricament per X Hom pot observar una gradació de propietats del fluor al iode enfosquiment del color, creixement de la densitat, de les temperatures de fusió i d’ebullició, de les calors de fusió i de vaporització, dels radis atòmics i iònics, i una disminució del potencial electroquímic i de l’escala d’electronegativitats A l’estat elemental, els halògens tenen tots una molècula diatòmica, i en llurs composts actuen amb els estats d’oxidació —1, 0, +1, +3, +5, +7 i també amb el de +4, amb l’excepció del fluor, que és l’element més electronegatiu i actua amb +1 Els àtoms…
tromboembolisme
Medicina
Encallament a l’arbre arterial pulmonar d’un o més trombes provinents del territori venós.
El 90% dels trombes s’originen a les venes de les extremitats inferiors i habitualment es desprenen d’una trombosi venosa profunda El grau d’afectació cardiopulmonar depèn de les dimensions del trombe i del diàmetre dels vasos oclosos En el moment de l’embolisme es provoca una hipertensió pulmonar, i la principal alteració fisiopatològica, que pot posar en perill la vida del pacient, és el deteriorament de l’intercanvi de gasos a nivell dels capiŀlars pulmonars pas d’oxigen de l’alvèol a la sang i de diòxid de carboni de la sang a l’aire alveolar, ja que la resistència al flux…
triòxid de sofre
Química
Anhídric de l’àcid sulfúric que, en l’estat sòlid, pot existir en tres varietats al·lotròpiques, dites α, β i γ.
La forma α, de més gran estabilitat, basa la seva estructura en cadenes entrecreuades de tetràedes de SO 4 units mitjançant dos àtoms d’oxigen, presenta consistència fibrosa, es fon a 16,83°C i bull a 44,8°C És fortament corrosiu i es combina amb l’aigua amb formació d’àcid sulfúric i gran alliberament d’energia SO 3 +H 2 O →H 2 SO 4 +21,3 kcal/mol És soluble en l’àcid sulfúric òleum Hom l’obtè, generalment in situ , per oxidació del diòxid de sofre catalitzada per òxids de nitrogen mètode de les cambres de plom o per esponja de platí o pentòxid de vanadi V 2 O 5 mètode de contacte El…
lava
Lava cordada de Lanzarote
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Material fos que surt dels volcans en el moment de l’erupció i forma rius que s’escolen pels vessants del volcà.
Quan es refreda, origina roques de textura vítria o porfírica La temperatura de la lava depèn del contingut de gasos i de llur composició, però generalment oscilla entre 600°C i 1100°C Les laves àcides , riques en sílice, són més viscoses que les laves bàsiques Quan el corrent de lava es refreda, s’originen tipus morfològics contrastats la lava fluida dóna lloc a amuntegaments caòtics de blocs irregulars, que constitueixen l’anomenada lava de blocs , els aas hawaians o l’ apalhraun islandès la lava viscosa, que es desplaça lentament, dóna lloc a formes rugoses, en forma de…
tap

Taps metàl·lics per ampolles de vidre
© Istockphoto
Tecnologia
Oficis manuals
Peça de suro, de fusta, de cautxú, de plàstic, de vidre, etc., generalment troncocònica, que, introduïda o adaptada a la boca d’un recipient de boca relativament estreta o d’un conducte, intercepta la comunicació del seu contingut amb l’exterior.
Els taps ordinaris de les ampolles i de les garrafes solen ésser de suro natural o d’aglomerat de suro, la porositat dels quals permet de comprimir-los, especialment si el tapament és efectuat a màquina, i d’assegurar-ne un ajust perfecte a la boca o al coll del recipient que hom tapa i, fins i tot, hermètic per als gasos que desprenen alguns líquids, com és ara el xampany Els taps de suro són substituïts, com més va més, en els casos en què hom els recobreix amb una càpsula, per taps de matèria plàstica Alguns flascons emprats en farmàcia, en perfumeria i en la indústria química…
superfluïdesa
Física
Propietat que tenen determinats líquids de fluir sense viscositat a través de capil·lars o escletxes.
El fenomen de la superfluïdesa fou descobert pel científic soviètic PKapitza el 1937 Un superfluid redueix la seva viscositat fins a zero, és a dir, quan està en moviment no sofreix dissipacions energètiques Una altra característica dels superfluids és que són transmissors tèrmics perfectes El fenomen fou observat per primera vegada en l’heli i es pot explicar per la formació de condensats de Bose-Einstein en el seu estat elemental El fluid es comporta com una barreja de condensats i d’àtoms normals en proporcions variables En l’heli líquid la superfluïdesa es manifesta a una temperatura…
Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament
Conferència mundial convocada per l’ONU i celebrada a Rio de Janeiro al juny del 1992, anomenada popularment Cimera de la Terra
o Cimera de Rio
.
El propòsit genèric de la reunió se centrà a impulsar el desenvolupament sostenible Les divergències en l’avaluació de l’impacte de l’activitat humana sobre la biosfera, així com els interessos particulars, es reflectiren en la negativa d’alguns estats industrialitzats entre els quals cal destacar els EUA a subscriure les resolucions aprovades Agenda 21, Declaració sobre Medi Ambient i Desenvolupament, Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i Convenció sobre Biodiversitat Entre dirigents polítics i econòmics, científics i tècnics, hi participaren uns 1 800 representants…
càrrega
Tecnologia
Conjunt de les mercaderies disposades per a ésser carregades en un vehicle o element de transport.
Les càrregues són classificades segons llur presentació en càrregues en orri i càrregues unitàries Les càrregues en orri són mercaderies que per la seva naturalesa no cal embalar petroli, gasos liquats, carbó, minerals, grans, etc sinó que hom les carrega directament a les cisternes, sitges o dipòsits dels vaixells, vagons de ferrocarril o camions, bé sigui per bombament líquids o mitjançant transportadors especials per a productes pulverulents cintes, transport per aire a pressió, etc Les càrregues unitàries són un conjunt de diverses peces o elements units bales, fardells apilats paleta,…
cicle d’Otto

Diagrama pV del cicle d’Otto, teòric i real: 1-2 admissió, 2-3 compresió i ensesa, 3-4 combustió, 4-5 expansió i obertura de la vàlvula d’escpament; PMS i PMI són els punts morts superior i inferior, respectivament
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna d’encesa per guspira o explosió, desenvolupat per Nikolaus Otto, que el 1876 construí el primer motor d’aquest tipus, de quatre temps i de combustió a volum constant, seguint els principis enunciats per Beau de Rochas el 1862.
En el cicle per a motors de quatre temps hom pot distingir la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment instantani d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió instantània d’energia a volum constant A igualtat de compressió, el rendiment d’aquest cicle és superior al del cicle dièsel, però no permet d’assolir les elevades relacions de compressió d’aquest darrer El cicle pràctic difereix del teòric en el fet que les línies rectes del diagrama d’aquest són substituïdes per línies corbes i els angles s’arrodoneixen, és a dir, la temperatura i la pressió màximes i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina