Resultats de la cerca
Es mostren 1412 resultats
Ferdinand Kauer
Música
Compositor i director austríac.
S’establí a Viena al final de la dècada del 1770, i a la dècada de 1780-90 tocà el violí a l’orquestra del Theater in der Leopoldstadt poc després d’obrir-se, el 1781 L’èxit com a compositor de música escènica, especialment de singspiele li arribà cap al 1790, sobretot amb l’obra Das Donauweibchen 'La donzella del Danubi', 1798 Durant uns quants anys gaudí d’una gran popularitat, però el 1818, a causa de canvis en la direcció, perdé la feina a l’orquestra del Theater in der Leopoldstadt i no hi fou readmès fins el 1821, aquesta vegada com a segon violinista Sobrevisqué a la seva…
George Jeffreys
Música
Compositor anglès.
El 1643 fou nomenat organista de la cort de Carles I a Oxford i des del 1646 fins a la seva mort estigué al servei de la família Hatton Se sap que viatjà a Itàlia, tot i que no se n’ha pogut precisar la data Malgrat que durant la seva vida només pogué imprimir una obra, la cançó sacra Erit gloria Domini 1674, tota la seva producció manuscrita gaudí de l’estimació i l’admiració dels seus contemporanis A excepció d’algunes fantasies per a corda, de la música per a mascarades i de les cançons profanes en italià, la resta de les obres de Jeffreys és música religiosa amb textos en…
Leopold Hofmann
Música
Compositor, violinista i organista austríac.
Estudià clavicèmbal i composició amb GCh Wagenseil El 1769 succeí al seu mestre com a hofklaviermeister , càrrec des del qual impartí classes de música als infants de la família imperial El 1772 fou nomenat organista segon a la cort i mestre de capella a la catedral de Sant Esteve Gaudí d’una gran fama i fou conegut com el fundador de l’escola vienesa de violí El 1766 el "Wiener Diarium" el posà al mateix nivell de ChW Gluck i J Haydn, sobretot pel que fa al llenguatge instrumental, molt proper a l’Escola de Mannheim Deixà un gran nombre d’obres sacres típiques de l’època, en què…
Élisabeth-Claude Jacquet de la Guerre
Música
Compositora i clavecinista francesa.
Filla d’un fabricant d’orgues, aviat destacà pel seu talent musical Gaudí de la protecció del rei Lluís XIV, que l’encoratjà sempre en la seva carrera i li permeté que li dediqués algunes obres Feu nombrosos concerts de clavicèmbal per tot París Compongué peces per a aquest instrument, trios, sonates i un ballet, entre altres obres La seva òpera Céphale et Procris , tragèdia en cinc actes, s’estrenà el 1694 a la capital francesa Se’n conserven, a més, dos llibres amb cantates basades en l’Antic Testament Amb tot, la seva aportació més important és el Premier livre de pièces de…
Mariano Rodríguez de Ledesma
Música
Compositor i cantant aragonès.
Fou escolà de cant a la catedral de Saragossa, i es formà sota el mestratge de FJ García Fajer El Españoleto i J Gil Palomar Ja de ben jove gaudí de fama per la seva excellent veu i bona musicalitat El 1800 fou el director musical de la companyia d’òpera de Sevilla, i el 1805, de la del teatre de Los Caños del Peral de Madrid Dos anys després fou nomenat tenor supernumerari de la capella reial L’any 1811 hagué d’emigrar per motius polítics i visqué a Londres, on fou mestre de cant i de música de la princesa Carlota de Galles i membre honorari de la Philharmonic Society De retorn…
David Lively
Música
Pianista nord-americà.
A l’edat de cinc anys inicià els estudis de música amb el seu pare Entre el 1963 i el 1969 estudià amb Gail Delante, i a catorze anys debutà amb l’Orquestra Simfònica de Saint Louis Becat pel govern francès, el 1969 es traslladà a París, on fou deixeble de Jules Gentil a l’École Normale i es graduà a l’edat de setze anys Entre el 1971 i el 1977 prengué part en diversos concursos i aconseguí el primer premi en els de Ginebra 1971 i Dinu Giani de la Scala de Milà El 1975 assistí als cursos Beethoven que impartia W Kempff a Positano, i del 1975 al 1979 gaudí dels consells de Claudio…
parc urbà
Un aspecte del parc urbà Torras Villà de Granollers amb el monument a la sardana aixecat el 1976
© Fototeca.cat
Urbanisme
Parc dins o molt prop d’un nucli urbà que acompleix la funció d’airejar-lo i de procurar recreació als seus habitants.
Entre els parcs urbans més notables dels Països Catalans sobresurt la Devesa de Girona, que té els seus orígens al segle XVIII També del segle XVIII és el Laberint d’Horta, a Barcelona, que ajunta la fórmula del parc amb la del jardí Al recinte de l’enderrocada Ciutadella de Barcelona, hi fou bastit des del 1872 el parc de la Ciutadella Altres parcs barcelonins són el del Turó, el parc Güell, d’Antoni Gaudí, el de Montjuïc, el del Puget, el del Guinardó, el de la Guineueta, el de Cervantes, el de l’Escorxador, el de l’Espanya Industrial, el de la Creueta del Coll, el del Castell…
Sita Murt
Disseny i arts gràfiques
Nom amb el qual és coneguda la dissenyadora de moda Carme Murt.
Filla d’un fabricant del ram de l’adoberia, estudià disseny tèxtil a Barcelona Casada amb l’empresari tèxtil Esteve Aguilera, amb el qual collaborà, després de la seva mort 1984 es féu càrrec del negoci familiar, el nom de la marca comercial del qual canvià d’Esteve Aguilera a Sita Murt Transformà i convertí l’empresa en una de les firmes de moda catalanes amb més presència internacional gràcies a un estil propi i identificable, i aconseguí un ràpid creixement, bé que el 2014 superà un concurs de creditors a través d’una important reestructuració Aquest any, la seva empresa tenia uns 2000…
Tíber

El Tíber, canalitzat a Roma
© Fototeca.cat-Corel
Riu
Riu d’Itàlia, que pertany a la conca tirrènica (405 km).
Neix als Apenins centrals Monte Fumaiolo i en el seu curs alt rega el sector més oriental de la Toscana i després travessa de N a S l’Úmbria passa per Perusa i en el seu curs baix rega el Laci formant meandres, passa per Roma i prop de la mar es divideix en dos braços l’esquerre, anomenat Fiumara, constitueix el veritable riu i desemboca prop d’Òstia el de la dreta forma un canal navegable, anomenat Fiumicino Rep com a afluents importants el Paglia per la dreta i el Nera per l’esquerra Anomenat Albula en època molt antiga, els romans li donaren el de Tiberis , en poesia, i Thybris com a…
Zelanda

Vista de Zelanda
© NBTC
Divisió administrativa
Província del SW dels Països Baixos.
La capital és Middelburg 45615 h 2001 Comprèn l’estuari de l’Escalda, amb les illes Walcheren, Zuid-Beveland, Noord-Beveland, Tholen i Schouwen, la península de Sint-Philipsland i la regió continental del Flandes zelandès És un territori pla, format per argiles alluvials, protegit de la mar per les muralles dels dics Els recursos econòmics es basen en l’agricultura amb conreus de bleda-rave, fruiters i farratge i la ramaderia La indústria hi és pràcticament inexistent Les ciutats són petites, i bé que Middelburg és la capital, el centre principal és Vlissingen Habitada pels celtes, fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
