Resultats de la cerca

Es formà a la Musikhochschule de Frankfurt i a la de Detmold Ingressà en l’orquestra de l’Òpera de Frankfurt a disset anys Es graduà el 1950, però abans de finalitzar els estudis guanyà un concurs organitzat per la Ràdio de Frankfurt Solista de l’Orquestra Filharmònica de Berlín entre el 1960 i el 1969, aquest darrer any feu un parèntesi en la seva activitat per tal de continuar la carrera de concertista El mateix any 1969 fou nomenat professor de la Hochschule d’Hamburg i posteriorment tornà a la Filharmònica de Berlín També fou professor habitual dels cursos d’estiu del…

Estudià a la seva ciutat natal i el 1908 debutà a Aquisgrà com a Walter Els mestres cantaires de Nuremberg Posteriorment es presentà a Stuttgart, Essen i Berlín El 1943 debutà a Bayreuth, on tornà en edicions posteriors del Festival El 1953 debutà al Covent Garden amb Tristany i Isolda i el mateix any es presentà a l’Òpera de San Francisco com a Egist Electra Des del 1948 i fins l’any de la seva mort fou un habitual de les temporades de l’Òpera de Viena i també actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, on el 1949 es presentà amb La dona sense ombra El 1954 i el 1958…

Inicialment s’escrivien exclusivament per a llaüt, però posteriorment esdevingueren peces per a conjunt de cambra A Itàlia, el terme s’aplicà en un primer moment a qualsevol dansa d’origen estranger, tant si era un ballo francese com un bal boemo o, molt especialment, un balletto tedesco , d’on prové l’estreta relació amb l' allemande , dansa de la qual a penes es podia distingir en aquella època A poc a poc, se n’anaren concretant les característiques compàs binari -ocasionalment ternari-, tempo molt variable -des de largo fins a presto -, forma binària amb repeticions, estil simple i…

La polirítmia -la divergència de valors rítmics entre les diferents parts d’una obra- constitueix una de les característiques més importants de tota polifonia, tot i predominar particularment en els contextos imitatius Malgrat que el concepte engloba qualsevol combinació simultània de ritmes s’oposa, doncs, al d’ homorítmia , el seu ús sol reservar-se per a aquelles combinacions rítmiques que presenten un cert grau de contrast o conflicte En aquest sentit, cal assenyalar la tendència a atribuir l’adjectiu polirítmic a fenòmens que pròpiament constitueixen polimetria , és a dir, una combinació…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1950, s’especialitzà en dret laboral Durant el franquisme fou defensor habitual dels treballadors davant el Tribunal d’Ordre Públic El 1953 ingressà al Moviment Socialista de Catalunya, i amb la monarquia constitucional va ser diputat pel Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE  al Parlament de Catalunya les dues primeres legislatures 1980-88 Presidí l’Associació Catalana de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia i fou membre del patronat de la Fundació Rafael Campalans Fou guardonat amb la Creu Distingida de primera…

Fundat al desembre del 1996 per Joaquim Fontané Massachs, promociona i practica el piragüisme, principalment l’especialitat d’aigües braves Disposa d’un equip de competició de piragüisme, d’una secció de ràfting i, des de l’any 2000, d’una escola de piragüisme Guanyà el Campionat d’Espanya i la Copa d’Espanya d’estil lliure cinc anys consecutius 2006-10 Ha organitzat diferents proves de la Copa d’Espanya d’estil lliure i del Campionat de Catalunya També organitza el Descens integral del riu Ter, el Descens popular amb piragua pel Ter – Memorial Francesc Ferrer i la Koncentració d’Aigües…

Des de petit destacà pels seus dots musicals, oferí el primer concert públic com a pianista quan tenia sis anys, i excellí especialment com a organista Després de completar la seva formació a Filadèlfia i a Nova York, a divuit anys debutà com a director d’orquestra en aquesta segona ciutat al capdavant de la Lemonade Opera Company Durant la dècada del 1950 dirigí importants estrenes operístiques de GC Menotti, amb qui collaborà al New York City Opera Center, institució de la qual fou director de l’orquestra en 1951-54 A partir del 1958 dirigí en el Festival de Spoletto 1958-76, i…

Vida Es formà musicalment a Barcelona amb Enric Morera, i estudià també amb Déodat de Séverac, amb qui creà el Cor Català de Perpinyà Després de diverses activitats en terres occitanes, tornà a Barcelona, on la seva presència fou habitual en les sessions de l’Associació Obrera de Concerts Dirigí l’Orquestra Filharmònica de Barcelona, fundada per ell mateix el 1935 i que a partir del 1937 fou coneguda pel nom d’Orquestra Simfònica Catalana, amb la qual actuà fins el final de la Guerra Civil Espanyola La seva carrera política amb Esquerra Republicana de Catalunya el dugué a ser…

Fou director habitual dels Promenade Concerts de Londres, promotor d’òpera i un dels grans especialistes en el repertori postromàntic Format musicalment al Royal College londinenc, del 1911 al 1914 treballà com a organista adjunt a la catedral de Peterborough L’any 1917 es feu càrrec de la plaça d’organista de l’església de Melton Mowbray, i el 1921 debutà, ja com a director d’orquestra, al Queen’s Hall Promenade Concerts de Londres, amb una obra pròpia L’any següent fundà l’Orquestra de Leicester, i ben aviat sovintejà la interpretació d’òperes i operetes a la British National…

Estudià al Conservatori Bruckner de Linz i, posteriorment, a la Universitat per a la Música de Viena amb H Swarowsky El 1965 guanyà el premi Nikolai Malko de direcció d’orquestra de Copenhaguen L’any següent fou nomenat primer director d’orquestra de la ciutat de Bonn, de la qual esdevingué director permanent el 1968 i director musical el 1977 Després d’una estada com a director musical de l’Òpera de Frankfurt 1977-81, el 1981 fou nomenat director principal de l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg Parallelament dirigí nombroses produccions operístiques el 1974 debutà a l’Òpera de Viena, el…