Resultats de la cerca

Els seus descendents es cognomenaren de Condé o de Borbó-Condé , i també de Borbó , des que obtingueren el ducat de Borbó 1661 Els membres més importants foren el besnet del fundador de la casa Lluís II de Borbó-Condé mort el 1686, el rebesnet d’aquest darrer, Lluís V Josep de Borbó-Condé mort el 1818, i el net d’aquest, Lluís Antoni Enric de Borbó-Condé mort el 1804 En morir 1830 el darrer príncep, Lluís VI Enric Josep de Borbó-Condé feu hereu testamentari dels seus béns el príncep Enric d’Orleans, duc d’Aumale, fill del rei Lluís Felip I El títol de príncep de Condé fou…

El nom provenia d’una corrupció humorística del Walhalla wagnerià Llogat el 1901, fou punt de reunió d’artistes i universitaris, com Joaquim Borralleras, Jacint i Ramon Reventós, Dídac Ruiz, Eugeni d’Ors, JF Ràfols, P Ynglada, Nonell, F Laberta, JM Junoy, Feliu Elias, Manolo Hugué, D Carles, E Monegal, I Smith, I Pascual, Picasso, JM Folch i Torres, etc Fou en certa manera l’hereu d’Els Quatre Gats, tot i que, ací, ja no hi assistien els artistes de la generació pròpiament modernista Més endavant ~1908 passà a un altre local de la Riera de Sant Joan, que, com l’anterior,…

Fou membre de l’Institut de France, professor a la Universitat de Montpeller i director de la “Revue des Langues Romanes” Des de la seva tesi sobre La Dissimilation consonantique 1895 fins al seu gran Traité de phonétique 1933, Grammont treballà per establir els principis generals del canvi fonètic, tot trencant amb la tradició atomista i filològica de la fonètica històrica Hereu dels neogramàtics i alhora deixeble de Saussure, considerà les llei fonètiques com a universals que actuen en el quadre sistemàtic propi de cada llengua particular Tot i que s’oposà a la fonologia…

Fill d’ Eduard II i d’ Isabel , filla de Felip IV de França Durant la seva minoritat foren regents la seva mare i el privat Roger Mortimer El 1330 aconseguí el poder, i desterrà la seva mare i feu executar Mortimer Intentà de recuperar Escòcia, però no ho aconseguí En morir el darrer fill de Felip IV de França sense descendència, pretengué la corona francesa com a hereu dels drets de la seva mare, i declarà la guerra a Felip VI guerra dels Cent Anys Per l’acord de Brétigny 1360 obtingué les regions de Gascunya, Guiena, Poitou i Calais i el pagament d’una indemnització de guerra…

Feu estudis de comerç i pedagogia a Barcelona, on s’establí, fins que, mancat de salut, tornà a Roda de Ter, on es dedicà a l’ensenyament mercantil durant més de vint-i-cinc anys Dirigí el setmanari El Obrero  1919, en què mantingué una secció en català amb els seus articles patriòtics radicals per a acostumar els obrers a llegir en l’idioma propi, i collaborà en molts periòdics en defensa d’un ideari catalanista radical Escriví sobretot poesia i publicà els reculls Follies 1881, Brots 1888, amb el qual obtingué certa anomenada, i, publicat pòstumament el 1928, La barca d’or També donà a…

Segon fill del duc Francesc I Assassinat 1476 el seu germà Galeàs Maria I, s’oposà a Simonetta, home fort de la regent, Bona de Savoia, i el 1477 fou confinat a Pisa Nomenat 1479 duc de Bari pel rei de Nàpols, que el sostenia, entrà a Milà i el 1480 assumí el poder ducal en nom del seu nebot Joan Galeàs I Enemistat amb Nàpols, s’alià amb Carles VIII de França 1492, però després formà part de la Lliga de Venècia 1495 contra ell El 1494 morí l’hereu i Lluís se n'atribuí la corona i fou àrbitre de la política italiana i mecenes important, però fou deposat i internat a Loches 1500 en…

Fill d’ Enric Claudi Girbal i germà del també escriptor Eduard Girbal Inicià la seva trajectòria amb la publicació de novelles Àngela 1894, La Dolors 1897, L’hereu del molí 1897 i Pel maig 1898, totes en la línia del ruralisme vuitcentista El 1900 publicà el drama amorós d’ambient rural L’alegria de la casa i més tard el recull poètic Tot l’any íntimes 1902 El 1925 intentà adaptar-se als nous gustos de la narrativa popular amb La sort de Baronelli 1925, novella curta ambientada a l’Alemanya dels anys vint També es dedicà a la traducció Shakespeare Tot va bé si acaba bé , 1909,…

Sergent d’artilleria i company de joventut del tsar Pere I el Gran, malgrat el seu obscur origen l’acompanyà per Europa en 1697-98, i des del 1699 en fou el conseller principal Governador de les províncies occidentals 1703, fou nomenat príncep el 1707, i assessorà eficaçment el tsar durant la guerra contra Suècia En morir aquest, féu pujar al tron la seva vídua, Caterina I 1725 Malgrat el seu poder dictatorial i el suport del partit reformista, l’aristocràcia imposà un Consell Suprem que aconsellés l’emperadriu 1726 Tractà de casar la seva filla amb el príncep hereu Pere…

Testimoniat per primera vegada en 840-841 com a monestir de caràcter familiar el primer abat fou Comendat, el 854 se li uniren set eclesiàstics emigrats de l’Urgell, que hi aportaren molts béns, i alguns homes lliures Protasi, el més important dels nou vinguts, es reservà el lloc de Cuixà i algunes altres rendes el càrrec abacial fou exercit, però, per Guitizà 864-874 i per Baró 874-878 El 871 obtingué del rei Carles el privilegi d’immunitat i la protecció del comte Miró de Cerdanya Un aiguat, sobrevingut a la tardor del 878, s’endugué el monestir i part dels comunitaris La resta de la…

Anunci de la fàbrica de teixits de seda Ignasi Balcells, amb la nova fàbrica de Manresa, construïda el 1893 Anunci Manresa , 1929 Manresa és la segona ciutat de Catalunya, després de Barcelona, pel que fa al protagonisme de les ciutats catalanes en la Revolució Industrial La presència dels seus empresaris és prou evident en aquesta obra I en el sector tèxtil Manresa té un paper important en el cotó, en la llana i en la seda La seda és precisament a l’origen de la indústria manresana A la segona meitat del segle XVIII hi havia un bon nombre de tallers que filaven i teixien una seda que els…