Resultats de la cerca

L’any 1974 començà a fer d’entrenadora, el 1981 fou triada presidenta del comitè de jutges i, posteriorment, fou presidenta del comitè tècnic de la federació espanyola i aconseguí la categoria de jutge internacional A l’abril del 1988 guanyà les eleccions a la presidència de la federació catalana i el 1996 fou reelegida, però el 1998 dimití La seva trajectòria la portà també a la vicepresidència de la federació internacional i de la federació espanyola Així mateix, fou membre de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport, des d’on impulsà la presència de les dones en els càrrecs directius…

Dirigida per Josep Torrens i publicada per l’editorial Millà, tingué Josep Anton Trabal com a redactor en cap Disposà de redactors com José Luís Lasplazas, Spectator , Juan Deportista, Isidre Corbinos, Prestige i Rossend Calvet, i els reporters gràfics Gaspar, Escudé i Maymó També publicava dibuixos de Mestre i caricatures d’Ele i Passarell D’ideari higienista, defensava els valors de l’esport per educar les masses, i impulsà la cultura física A l’inici fou bisetmanal, després passà a publicar-se tres cops per setmana i al novembre del 1923 encetà una segona època en què esdevingué diari i…

Situada en una regió d’aiguamolls salins a la depressió de la Càspia, la ciutat és dominada per la ciutadella que s’aixeca en el punt més alt Centre industrial i port de trànsit per al comerç entre la Rússia europea i l’Àsia central, l’economia és basada en una important indústria pesquera caviar i en el tràfic portuari de petroli procedent de Bakú Antiga capital d’un kanat tàrtar independent, resultat de la fragmentació de l’Horda d’Or segle XIV Conquerida per Ivan el Terrible cap al 1556, caigué posteriorment 1670 en poder del cosac Stenka Razin Pere el Gran la prengué com a…

Originada a Irlanda, hi té tres variants meridional a An Mhumha, occidental a Connachta i septentrional a Dún na nGall Al segle XVI inicià un procés de recessió davant el progrés de l’anglès com a llengua de comunicació i de cultura Posteriorment, amb la seva reimplantació com a llengua nacional i establerta l’obligatorietat del seu estudi a les escoles, ha experimentat una revifalla El 2005, el govern irlandès aconseguí que l’irlandès fos reconegut com a llengua de treball de la Unió Europea, i l’any següent impulsà un pla per a assolir un bilingüisme efectiu anglès-irlandès en un període de…

Professor de la Universitat de Barcelona, impulsà de manera molt significativa els estudis de biologia marina a l’Estat espanyol Doctor en ciències per la Universitat de Barcelona el 1922, amb una tesi sobre ictiologia, i llicenciat en medicina i cirurgia 1930, fou catedràtic de zoologia d’aquesta Universitat des del 1942 El 1943, fou el primer director de l’Institut de Biologia Aplicada dependent del Consejo Superior de Investigaciones Científicas El seu gran interès per tot el referent al mar féu possible que la Secció de Biologia Marina d’aquell institut esdevingués al cap de poc temps…

Fill del dibuixant Ramon Quer i Vidal Cardona, Bages 1829 — Sabadell 1893 establert a Sabadell el 1859, on fou professor de dibuix i cofundador de l’Acadèmia de Belles Arts Format amb Marià Burgués, completà estudis a Golfe Joan, Saint Vallier i Burjassot Treballà a les manufactures Ludolf de Rio de Janeiro A Barcelona creà una fàbrica de mosaic de gres i fou professor a l’Escola Superior dels Bells Oficis Orientà cap a la ceràmica Apa, Xavier Nogués —amb qui collaborà en els plafons de la Cooperativa del Pinell de Brai i en altres obres—, Aragay i sobretot Josep Llorens i…

S'especialitzà en geografia regional publicà El medio y la vida en Andorra 1947 i El medio y la vida en el Montseny 1947, tesi doctoral, primera a l’Estat espanyol sobre les tesis regionals modernes inspirades en PVidal de la Blache També estudià la geografia agrària del Maresme, la urbana de Granollers, les terrasses fluvials del Besòs i el Ter, el periglacialisme del Ripollès, etc Amb caràcter general, preferí la geografia física Collaborà en la Geografia de Catalunya , dirigida per Solé i Sabarís sobresurt el capítol de l’explotació del camp Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona…

Presidida per Fèlix Graupera, reuní els sectors més intransigents de la burgesia industrial catalana, especialment de Barcelona Després de participar en la Comissió Mixta de Treball octubre de 1919, dictà el locaut de novembre del 1919 gener del 1920 que afectà uns 200 000 treballadors, impulsà la formació dels Sindicats Lliures i afavorí l’actuació del pistolerisme contra la CNT Volgué una política per part del govern clarament repressiva envers el sindicalisme obrer i en especial l’empresonament dels principals caps cenetistes, i aconseguí en aquest sentit la collaboració del governador…

El 1972 es vinculà al Moviment Internacional d’Intellectuals Catòlics de Pax Romana a tall de membre titular català, essent el primer cas d’un membre nacional que no correspon a un estat Agrupa intellectuals i professionals cristians amb la finalitat d’impulsar la normalització de les relacions entre la fe cristiana i la cultura vigent a Catalunya N'han estat presidents Joan Triadú, Ramon Fuster, Fèlix Martí, Pere Lluís i Antoni MGüell Josep MBardés, que en fou l’animador inicial, n'ha estat sempre el consiliari El 1984 obtingué la personalitat jurídica civil, i el 1996, sota la direcció de…

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i el 1950 guanyà la plaça de bibliotecària a Sitges Biblioteca Santiago Rusiñol, on treballà fins al 1990, quan es jubilà Començà la collecció local amb l’ajuda de Ramon Planes i Izabal, va mantenir i augmentar el llegat Rusiñol, va tenir cura de les colleccions Utrillo i Semir, alhora que la biblioteca es convertia en l’escenari de la vida cultural sitgetana amb classes de català, conferències, etc El 1995 posaren el seu nom a una sala de la biblioteca L’any 1983 impulsà la creació de la segona biblioteca de Sitges, la Biblioteca Josep Roig i…