Resultats de la cerca
Es mostren 690 resultats
llei de Planck
Física
Expressió formal que dona la densitat d’energia d’una radiació per unitat de volum i d’interval de freqüències, a partir de la teoria de Planck.
És expressada per en què h és la constant de Planck, ν la freqüència de la radiació, c la velocitat de la llum en el buit, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta
isal·loterma
Meteorologia
Dit de la corba que uneix els punts de la superfície terrestre on la variació de la temperatura en un interval de temps donat ha estat la mateixa.
fórmula de Wien
Física
Fórmula que dóna la densitat d’energia d’una radiació per unitat d’energia i d’interval de freqüències, a partir de la teoria clàssica del cos negre.
Hom l’escriu i constitueix l’expressió asimptòtica de la fórmula de Planck en la regió de les freqüències altes h ν > > kT
impuls
Tecnologia
Donada una força F(t) que actua sobre una partícula de massa m durant un interval T, magnitud definida per la fórmula I = ∫ T 0 F(t)dt
.
A partir de la segona llei de Newton hom obté que l’impuls és igual a l’increment del moment lineal o sia T = m v T - m v 0, on v és la velocitat de la partícula, resultat anomenat teorema de l’impuls En la dinàmica de les rotacions hom anomena impuls angular la magnitud I = ∫ T 0 M t dt , on M t és el moment resultant de les forces
octava
Música
Nota musical que, respecte a una altra, n’és separada per un interval d’octava, talment que la superior dobla exactament el nombre de vibracions de la inferior.
diapasó
Música
Terme de la teoria musical grega, medieval i renaixentista que designava tant l’interval d’octava com la gamma de sons compresos en l’àmbit d’una octava.
fórmula de Rayleigh
Física
Expressió formal que dóna la densitat d’energia d’una radiació per unitat d’energia i d’interval de freqüències a partir de la teoria del cos negre.
Fou emesa per J Rayleigh i J Jeans, al començament del segle, en l’àmbit de la mecànica clàssica, en la qual suposaven que els fotons eren com oscilladors clàssics amb una energia mitjana de kT principi d’equipartició de l’energia Hom l’escriu com ρ Τ ν = 8πν 2 / c 3 kT , on ν és la freqüència, c la velocitat de la llum, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta, i és l’expressió asimptòtica de la fórmula de Planck en la regió de les freqüències baixes h ν > ckT
alfagen | alfàgena
Tecnologia
Dit dels elements aliants que, afegits als acers, modifiquen el diagrama d’equilibri Fe-C ampliant l’interval d’estabilitat de l’anomenada fase alfa del ferro o ferrita.
El crom, el silici, el titani, el niobi, el molibdè i el tungstè són elements alfàgens En particular, el niobi i el titani, afegits als acers, es caracteritzen perquè hi formen carburs, que disminueixen la proporció de carboni dissolt a la matriu i així estabilitzen la ferrita L’exemple més típic d’element alfagen és el crom, que, afegit als acers inoxidables de baix contingut de carboni, n'augmenta la resistència a la corrosió El crom té la mateixa estructura cristallina cúbica centrada al cos que la ferrita i això fa que els acers on hi ha la proporció adequada de crom normalment superior…
funció de variació fitada
Matemàtiques
Funció f
:[ a,b
]⊂ℝ→ℝtal que existeix un nombre real M
>0 tal que per a tota subdivisió de l’interval de definició, a
=
x 0
<
x 1
<...<
x n
= b
, se satisfà que la suma
.
El menor nombre M que satisfà aquesta condició és anomenat variació total de f sobre a,b
funció contínuament derivable a trossos
Matemàtiques
Funció f:[a,b]⊂ℝ→ℝtal que l’interval de definició [a,b] és la unió d’un nombre finit d’intervals tancats en què f és contínuament derivable.