Resultats de la cerca
Es mostren 1049 resultats
tipus
Bíblia
Realitat de la història bíblica passada on la fe jueva o cristiana veu prefigurada la història de salvació present o futura, anomenada antitip.
Així, Adam, David, l’anyell pasqual, el temple, etc, són considerats tipus del Crist, Israel ho és de l’Església, Jerusalem del cel, etc Mètode d’interpretació tipologia conegut a la Bíblia, fou desenvolupat pels pares de l’Església, i conforma un tipus particular d’ allegoria , objecte de la corresponent exegesi Troba el seu fonament en la fe que Déu, autor igualment del llibre inspirat i de la història, preparava en el passat allò que es proposava de realitzar més tard A l’edat mitjana, aquest procediment donà lloc a un gènere de literatura religiosa Una de les obres més…
edomita
Bíblia
Individu d’un poble que habità Edom.
En un principi, els edomites —hurrites en llur majoria— originaren una civilització urbana, la qual fou substituïda al s XIX aC per una altra de nòmada, més pobra El llibre del Gènesi , en fer dels fills d’Isaac, Esaú i Jacob, pares d’ambdós pobles, respectivament estableix el parentiu de raça entre edomites i israelites D’ençà de l’època de l’èxode, quan Edom negà a Israel l’autorització de passar pel seu territori, regnà entre ambdós pobles una enemistat constant David els sotmeté i n'intentà l’extermini, car Edom controlava les dues rutes de més gran interès comercial Al s…
blasfèmia
Religió
Dret
Expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d’adoració, de veneració o de culte religiosos.
Des de l’antigor ha estat considerada, en molts pobles i en moltes religions, un pecat greu, subjecte a càstigs severs A Israel, el blasfem era lapidat També era delicte rigorosament punit a l’edat mitjana, com consta en el codi de Justinià i en el concili d’Aquisgrà 818 Modernament, la consideració penal de la blasfèmia ha estat diversa uns codis la consideren un atac a la religió d’altres, no solament una injúria a Déu, sinó, encara, una ofensa a la societat i d’altres, una ofensa al sentiment religiós, a la llibertat de consciència o a l’ordre públic Segons la teologia moral,…
Paul Julius Reuter
Economia
Empresari alemany.
D’origen jueu, en convertir-se al cristianisme el 1844 es canvià el nom de naixement Israel Beer Josaphat Se n'anà a París el 1848, on es dedicà a la traducció i publicació d’articles en diaris alemanys i francesos El 1850 utilitzà un servei de 40 coloms missatgers per a substituir el servei telegràfic avariat entre Aquisgrà i Brusselles Es traslladà a Londres el 1851, on fundà una agència de notícies econòmiques, que funcionà a partir del 1858 Reuters Reuter es preocupà d’estendre el servei de notícies a Irlanda, França, Alemanya, els EUA, etc, i aprofità els darrers…
Joseph Kaminski
Música
Compositor i violinista israelià.
Fill d’una actriu, cresqué a la ciutat de Varsòvia Estudià amb F Koch a Berlín i més tard amb H Gál a Viena Novament a la capital polonesa, fou nomenat director de l’Orquestra de la Ràdio de Varsòvia i fundà el Quartet de Corda Primer violí, des del 1937, de l’Orquestra de Palestina -antecessora de l’Orquestra Filharmònica d’Israel-, compaginà la interpretació amb la composició S’installà a Tel-Aviv i dirigí aquesta formació fins el 1969, any en què es jubilà Les seves obres presenten elements de la tradició musical occidental, del cant gregorià i de la música postromàntica…
Erwin R euben Jacobi
Música
Musicòleg suís d’origen alsacià.
Estudià economia a Munic i Berlín, i es diplomà el 1933 Del 1934 al 1952 visqué a Israel, on treballà durant un temps com a economista industrial i agrícola, i estudià clavicèmbal i teoria de la música 1951-52 Posteriorment completà els seus estudis a la Universitat de Zuric, on es doctorà el 1957 Quatre anys més tard fou nomenat professor al departament de musicologia La seva recerca se centrà en la teoria i la pràctica de la música als segles XVII i XVIII Destacà per l’estudi de l’obra teòrica de JPh Rameau, de la qual feu una edició completa, i li dedicà nombrosos escrits S’interessà també…
Club Ciclista Palou

Pilot del Club Ciclista Palou
Club Ciclista Palou
Ciclisme
Club ciclista de Granollers.
Fou fundat el 2004, sota la presidència de Ricardo José Luis Pérez Un any després formà un equip de competició de bicicleta tot terreny, que reuní un grup de pilots de primer nivell, tant en l’especialitat de camp a través com de descens Ha guanyat nombrosos Campionats i Copes d’Europa d’ambdues especialitats, ha aconseguit diversos podis en proves de la Copa del Món de camp a través i, el 2008, es proclamà campió mundial d’aquesta especialitat La campiona del món Margarita Fullana i el subcampió olímpic Jean Christophe Peraud en foren les figures més destacades, juntament amb Anna Villar,…
Charles Dean Dixon
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Estudià a la Juilliard School de la seva ciutat natal amb A Stroessel i posteriorment amplià la seva formació musical a la Universitat de Colúmbia Debutà el 1937 i un any després fundà l’Orquestra de Cambra de Nova York Fou el primer director de raça negra que aconseguí obrir-se un camí en l’àmbit internacional, convidat per diferents orquestres nord-americanes NBC, Filharmònica de Nova York, Orquestra de Filadèlfia i europees Göteborg, Frankfurt, a més de la d’Israel i l’Orquestra Simfònica de Sydney El 1944 fundà l’American Youth Orchestra Entre el 1961 i el 1974 exercí el…
Francesc Tur Blanch

Francesc Tur Blanch
Arxiu F. Tur
Tennis
Tennista amb discapacitat física.
Començà a competir en cadira de rodes el 2001 Membre de l’Acadèmia Sánchez-Casal, s’ha proclamat cinc vegades campió d’Espanya en individuals 2003, 2006, 2007, 2010, 2011 i una en dobles 2016, i ha guanyat sis vegades el Master Nacional 2005-11 Ha estat campió en oberts estatals i internacionals, com el Rollimania Steyr Open 2007, l’Israel Open 2010 i l’Open Internacional Ergosaude de la Corunya 2012 És jugador de la selecció espanyola de tennis en cadira de rodes des de l’any 2002, amb la qual ha competit en Campionats del Món per equips, Copes del Món i en els Jocs Paralímpics…
George Leonard Carey
Cristianisme
Eclesiàstic anglicà.
Ordenat de prevere el 1963, exercí el ministeri en un barri de Londres Irlington i a la zona rural de Durham Doctor en teologia i filosofia, fou nomenat director del seminari teològic de Bristol 1982 i, el 1988, bisbe de Bath i Wells El 1991 succeí RAK Runcie com a arquebisbe de Canterbury i primat de l’Església anglicana, en la qual el 1994 aconseguí fer aprovar l’ordenació sacerdotal de les dones, canvi que fou contestat per l’Església catòlica També tingué una cura especial per l’aproximació al món musulmà Aquesta posició l’enfrontà als extremistes islàmics que pretenien entorpir aquestes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina