Resultats de la cerca

Estudià teoria de la música i piano al Mozarteum de Salzburg i a la Acadèmia de Música de Munic Doctorat en musicologia a la Universitat de Munic, on estudià del 1920 al 1925, amplià els seus coneixements a Itàlia i a les universitats de Viena i Berlín Entre els seus mestres tingué A Sandberger, G Adler, R Lach, J Wolf i A Schering El 1929 aconseguí un postdoctorat a la Universitat de Rostock amb una dissertació sobre la sonata en trio a Alemanya després d’A Corelli Fundà 1936 el departament de musicologia a Rostock i el dirigí fins el 1940, any en què succeí a Lach com a professor de…

Estudià amb FN Fago, L Leo i VA Pagliarulo al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols El 1748 es traslladà a Praga, on fou mestre de clavicèmbal El ressò que aconseguí li permeté d’exhibir-se durant els anys següents a les corts de ciutats com Dresden i Berlín Des del 1758 visqué a Sant Petersburg, on les seves composicions i òperes foren molt apreciades El 1761 tornà a Itàlia i es casà a Florència Entre el 1762 i el 1777 compongué catorze òperes, entre les quals destaquen I matrimoni in maschera 1763 i, sobretot, L’olandese in Italia 1765, que del 1765 al 1770 fou representada als…

El fundador, Giovanni Ricordi Milà 1785-1853, antic violinista i director d’orquestra, anà a Leipzig a aprendre les tècniques d’impressió de Breitkopf & Härtel En tornar 1808 fundà a Milà una empresa per a l’edició de partitures El 1811 fou designat editor del conservatori de la ciutat, i el 1814, de la Scala Heretà l’empresa el seu fill Tito Ricordi Milà 1811-1888, que a les sucursals italianes establertes pel seu pare sumà les que obrí a Londres 1875 i París 1888, a més d’absorbir diverses editorials italianes La casa passà al seu fill Giulio Ricordi Milà 1840-1912, també compositor el…

Per la seva condició d’hugonot, hagué de fugir de França a conseqüència de l’edicte de Nantes 1685 Establert a Amsterdam l’any següent, hi aprengué l’ofici d’impressor, i el 1695 figurava en les llistes del gremi d’impressors, relligadors i llibreters Bé que publicà obres de tota mena, Roger sobresortí en la publicació de partitures, tant per la qualitat com perquè fou un dels pocs editors que, en el seu temps, disposaren d’un catàleg internacional, en què destacaven, pel seu nombre, els compositors italians entre d’altres, A Vivaldi, G Torelli, T Albinoni i A Corelli, seguits…

L’intent de Bismarck d’annexionar Slesvig a Prússia i d’excloure Àustria de la Confederació Germànica provocà la guerra juny del 1866 Lluitaren al costat d’Àustria la majoria dels estats alemanys Baviera, Saxònia, Baden, Württemberg, Hannover Prússia s’alià amb Itàlia, desitjosa d’expulsar els austríacs del Vèneto Les victòries austríaques a Custoza 24 de juny i el combat naval de Lissa 19 de juliol enfront dels italians no evitaren l’avanç dels exèrcits prussians, més ben entrenats, i amb un armament superior Abans que Àustria pogués intervenir, Prússia havia desfet els petits…

Els arguments de l' opera seria solien ser de tema clàssic, històric o mitològic grecollatí, encara que adaptats a la mentalitat de l’època, sense gaires pretensions de fidelitat als models De vegades també es basaven en les històries cavalleresques de les croades, seguint La Jerusalem alliberada , de T Tasso, o altres autors semblants L’estructura de l' opera seria era molt senzilla després d’una obertura tripartida inicial, l’acció es desenvolupava mitjançant recitatius gairebé sempre secs només amb baix continu i àries que s’anaven repartint entre els personatges, donant preferència als…

Estudià amb els mestres Vehils i Sabater i debutà al Gran Casino del Masnou amb Rigoletto 1925 Aquell mateix any fou contractat per a fer una gira d’espectacles lírics per Catalunya i la temporada següent realitzà diverses actuacions arreu de l’Estat espanyol Amb un ajut econòmic de la vila de Taià, viatjà a Itàlia, on cantà en diverses localitats Havent tornat, poc després hi anà de nou a estudiar gràcies a la beca Alfons XIII de Barcelona, i actuà amb èxit en teatres italians al costat de les millors figures del moment Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica on cantà…

És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema vocàlic consta de set fonemes vocàlics…

Fins al segle XIII l’extensió d’aquest gentilici tingué una evolució parallela a la del corònim Catalunya Amb la constitució dels regnes de Mallorca i de València, hom perdé més fàcilment la noció que aquests eren parts constitutives de Catalunya que no pas la noció que llurs habitants, tot i la diversa ciutadania, eren catalans “són vers catalans e parlen del bell catalanesc del món”, escrivia Ramon Muntaner vers el 1325 referint-se als habitants del sud del País Valencià el 1417 Anselm Turmeda afirmava ésser de nació catalana i nascut a Palma Mallorca els consellers de Barcelona, el 1456,…

Fins el 2011, el primer ministre Silvio Berlusconi s’havia salvat ja de 28 processos penals, gràcies a l’aprovació de 29 lleis i laudes que en garantien la immunitat Enguany, amb els processos oberts pels casos Mediaset i Mills en els quals també estava inculpat, els diputats de la seva formació van aprovar el 13 d’abril una llei que, retallant els terminis de prescripció, van suposar de facto l’arxivament d’ambdós procediments Tanmateix, l’àmbit jurisdiccional europeu va posar algun límit a la desenfrenada deriva de Berlusconi, i al final d’abril el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va…