Resultats de la cerca
Es mostren 4806 resultats
tensió de vapor d’aigua
Meteorologia
Física
Pressió parcial que exerceix el vapor d’aigua contingut en l’atmosfera.
El seu valor pot augmentar fins a un límit tensió màxima o saturant a partir del qual el vapor d’aigua es condensa fins que el volum de la porció que resta en forma gasosa no excedeix del que és compatible amb la tensió saturant La tensió màxima del vapor d’aigua depèn de la temperatura
riera Blanca
Riera
Antic curs d’aigua del pla de Barcelona format al vessant de marina de Sant Pere Màrtir.
Rep les aigües del torrent d’Escuder i del torrent de Sants, i actualment les de la desviada riera de Magòria Desembocava a la mar a ponent de Montjuïc El seu curs baix és el límit entre els termes de l’Hospitalet de Llobregat i de Barcelona Sants i de l’antic hort i vinyet de Barcelona
Sant Grau (Campdevànol)
Art romànic
La capella de Sant Grau apareix esmentada per primer cop l’any 1366 Si bé és probable que existís de molt abans, ja que entre els pergamins del mas Molinou d’Armàncies surt esmentat des del 1280 el topònim coll de Sant Grau com a límit de possessions Aquesta capella havia estat filial de Sant Martí d’Armàncies
El cicle triàsic al domini beticobalear
Columnes estratigràfiques del Permià superior i del Buntsandstein de Mallorca i Menorca Servei de Fotografia/SPG, original d’Antonio Rodríguez-Perea i collaboradors La sèrie estratigràfica del Triàsic del domini beticobalear català comprèn, a grans trets, quatre grans trams Un d’inferior, detrític, que aflora només a Menorca i a Mallorca, amb una potència d’uns 500 m Permià i Buntsandstein Segueix un tram bàsicament calcari Muschelkalk, de 100 a 300 m de potència, que aflora a les tres illes Balears El Muschelkalk de l’illa de Mallorca presenta, localment, un tram lutitoevaporític intermedi,…
Ulldecona
>Ulldecona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià, estès a l’esquerra del riu de la Sénia, límit meridional i occidental del terme.
Situació i presentació El municipi d’Ulldecona, de 126,88 km 2 , és el segon en extensió de la comarca Inicialment comprenia també les actuals demarcacions d’Alcanar, Freginals i la Sénia, però aquestes localitats esdevingueren molt aviat autònomes i Ulldecona restà amb la seva demarcació actual Limita al N amb Mas de Barberans NW, la Galera, Godall, i Freginals NE, a l’E i al S amb Alcanar i li fa de termenal la serra de Montsià des de vora la Foradada 687 m, on coincideixen els termes de Freginals, Alcanar i Ulldecona, fins al barranc de les Cases Al sector de ponent, el riu de la Sénia…
Gréixer

Llac artificial de Gréixer (Berguedà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Guardiola de Berguedà, que forma un terme separat pel de Bagà del sector principal, a la capçalera del riu de Gréixer
—afluent del Bastareny per l’esquerra—, que neix al vessant S de la Tossa d’Alp.
El poble, centrat al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, és a 1 100 m d’altitud, al peu del Moixeró, a la dreta del riu Era possessió del monestir de Ripoll Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l'Hospitalet de Roca-sança
vegueria de Tortosa
Geografia històrica
Antiga divisió administrativa del Principat de Catalunya (15.393 h [1718]).
Comprenia les terres més meridionals del Principat a la dreta de l’Ebre límit de la vegueria de Berrús i Riba-roja a Móra i Benissanet i, a l’esquerra, Ginestar, Rasquera i tot el sector del terme general de Tortosa d’aquesta banda de riu o sia, fins al coll de Balaguer A partir del 1716 esdevingué corregiment de Tortosa
estiratge
Tecnologia
Operació de calibrar barres o tubs metàl·lics, laminats en calent, per reducció de llur secció fent-los passar a través d’una filera alhora que hom els sotmet a un esforç de tracció.
Amb l’estiratge hom obté una gran precisió dimensional, un augment del límit elàstic i de la resistència a la tracció i una disminució de l’estricció i de la resiliència Hom l’efectua en fred malgrat que en certs casos la peça estirada és sotmesa a una recuita a fi d’eliminar-ne l’enduriment i les tensions internes
atmosfera de Cottrell
Tecnologia
Distribució especial d’àtoms de solut d’un aliatge que envolta una dislocació i en dificulta la mobilitat.
Segons Cottrell, l’atmosfera que duu el seu nom serveix per a ancorar les dislocacions, cosa que implica un esforç addicional per a alliberar una dislocació de la seva posició a la xarxa cristallina Aquest efecte pot explicar l’existència de l’anomenat límit elàstic superior d’alguns materials, com és el cas dels acers de baix contingut de carboni
Mondúber
Massís calcari de la Safor, que separa l’horta de Gandia (SSE) i una part de la Valldigna (terme de Barx) de la resta de la Valldigna (Xeresa, Xeraco).
Constitueix l’extrem SE del Sistema Ibèric, influït ja per la tectònica de les serres prebètiques Enllaça, d’una banda, amb la serra Grossa pels engorjats del riu d’Albaida, i, de l’altra, amb la serra de Benicadell per la vall del riu de Vernissa Culmina a 841 m alt, al límit entre els termes del Xeresa i Gandia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina