Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
Joaquim Lluhí i Rissech
Història
Política
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista i polític republicà.
Després d’exercir el magisteri al Vendrell, estudià dret i milità inicialment en el republicanisme federal tingué sempre una actitud favorable al catalanisme i, fracassat un intent d’apropament a la Unió Catalanista el 1899, deixà Vallès i Ribot i s’incorporà a la Lliga Regionalista 1901 Tanmateix, aviat trencà amb aquesta, arran de l’actitud de Cambó durant la visita d’Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i el principal inspirador ideològic d’"El Poble Català” Aconseguí de dur gradualment els dissidents de la Lliga cap a la definició d’un nacionalisme…
Gerard Joana i Vidal
Cristianisme
Religiós, farmacèutic i espeleòleg.
El 1789 vestí l’hàbit benedictí a Montserrat i es doctorà en farmàcia Constituït procurador del monestir davant del govern provisional de Cadis 1810, serví després 1812-15, com a farmacèutic adjunt de l’exèrcit, sota les ordres dela Junta General d’Hospitals Militars de Catalunya, durant la guerra del Francès El 1818 fou nomenat prior dela Mare de Déu de Montserrat de Nàpols, i el 1820 també de l’altre priorat montserratí, de…
Constantí Ribalaiga i Vert
Economia
Empresari hoteler.
Encara jove, emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a l’Havana Amb el temps, esdevingué propietari de l’establiment, La Florida, que passà a dir-se Floridita El bar era un lloc de trobada molt conegut i acreditat, sobretot entre els intellectuals bohemis Fou el creador del combinat dit daiquiri, amb el qual la seva fama i la del Floridita s’escampà més enllà de les Antilles Ribalaiga fou també conegut arreu amb el sobrenom de Constante L’escriptor Ernest Hemingway en parla en la seva novella pòstuma, Illes en el Golf
Joan Valls i Ferrer
Economia
Industrial farmacèutic.
De molt jove s’inicià en la fabricació de gèneres de punt Més tard, el 1919, fixà la seva residència a Barcelona, on treballà als laboratoris Andrómaco SA El 1928 fou destinat al Brasil, a Sâo Paulo, juntament amb Pi i Sunyol, soci de l’esmentada indústria farmacèutica, on implantà els laboratoris i en comercialitzà els productes farmacèutics Els laboratoris s’estengueren per diferents ciutats llatinoamericanes com Santiago de Xile, Montevideo i Caracas, a més d’elaborar-s’hi desenes d’especialitats…
Joan Ros i Gros
Història
Política
Polític republicà.
Formà part dela Unió Republicana des del 1903 i, després de crear el grup de Fraternitat Republicana 1903 a Cornellà de Llobregat, organitzà el partit a Lloret, on també impulsà una escola horaciana El 1909, implicat en els fets dela Setmana Tràgica, s’exilià a l’Argentina Fou regidor de Lloret en 1914-17
Francesc Serra i Castellet
Interior, per Francesc Serra i Castellet
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Passà la joventut a Granollers Tot i que passà, fugaçment, per la Llotja de Barcelona, cal considerar-lo un autodidacte Exposà per primer cop el 1932 a la Sala Parés de Barcelona, on concorregué a les Exposicions de Primavera enquadrat en el Saló de Barcelona 1934-36 Fou invitat especial del Carnegie Institute de Pittsburgh 1936 i 1937 Ha exposat individualment a Barcelona, sobretot a la Sala Gaspar Gran admirador de Degas, fou influït per ell en la seva temàtica predilecta la figura femenina Esporàdicament abordà també altres temes, com el paisatge urbà, del qual cal destacar la sèrie de…
El domini dels núvols
La boira permanent Zonació altitudinal de la vegetació a les zones de muntanya tropicals A mesura que augmenta l’altitud, la selva es fa més baixa, menys complexa i menys diversa La progressió típica va de la selva de terra baixa a la selva submontana, després la selva montana i el bosc subalpí, i finalment una vegetació baixa herbàcia o arbustiva, abans d’arribar a la zona de neus perpètues El bosc de muntanya més típic és l’anomenat bosc nebulós gamma de verds, que es fa a la zona subalpina o montana, entre els 1 000 i els 3 000 m, i que es pot trobar aproximadament en el mateix marge d’…
Ignasi Melé i Ferrer
Metge.
Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1886 Vinculat al moviment dela Renaixença, fou un assidu conferenciant de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques El 1892 s’establí a Tossa, on exercí Alhora, impulsà i dirigí excavacions arqueològiques, que permeteren de descobrir restes dela colònia romana Fundà 1915 el museu de Tossa i, més tard, el de Sant Feliu de Guíxols El 1927 publicà Una excursió a Tossa
Frederic Lloveras i Herrera

Frederic Lloveras
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, il·lustrador i aquarel·lista.
Hom el pot considerar un dels millors aquarellistes del Principat de Catalunya els anys següents a la Guerra Civil Espanyola Illustrà un Romancero gitano i moltes altres obres Amb aquarelles seves i texts de Camilo José Cela publicà el volum Barcelona També edità un Viaje artístico por España
Jaume Vilallonga i Balam

Jaume Vilallonga i Balam
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Llotja 1881-83, a les escoles oficials de Madrid 1883-86 i, autodidàcticament, en freqüents sortides a pintar tot sol la natura A París estudià a l’acadèmia Colarossi 1887-88 Fou un dels primers artistes que valorà el paisatge de Tossa, vila on residí sovint i que donà a conèixer Paisatgista d’un realisme eclèctic, exposà a Sant Feliu de Guíxols 1892, Barcelona, Madrid i Londres, on fou distingit 1894
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina