Resultats de la cerca
Es mostren 6013 resultats
literatura xilena
Literatura
Literatura conreada a Xile en llengua castellana.
S'inicia amb El cautiverio feliz y razón individual de las dilatadas guerras de Chile , de Francisco Núñez de Pineda y Bascuñán 1607-1682, escrit el 1673 i publicat el 1863 L’obra narra en forma novellada les seves experiències com a presoner dels araucans durant uns quants mesos del 1629, i constitueix una de les crítiques més vigoroses a la conquesta de Xile Dins el gènere concret de crònica d’Índies, el jesuïta Alonso de Ovalle 1601-1651 escriví la Histórica relación del reino de Chile 1646, on descriu amb sensibilitat el paisatge, els pobles i els costums del seu país Entre els llibres…
literatura llatina
La poetessa o La noia del càlam, en una pintura pompeiana
© Fototeca.cat
Literatura llatina
Literatura en llengua llatina.
Comprèn diversos períodes, que reflecteixen les diverses vicissituds històriques de Roma i dels països que recolliren la seva tradició un període inicial època arcaica, una època d’extraordinària florida època clàssica i una progressiva decadència, seguida de l’època cristiana, de la medieval i de la renaixentista Les èpoques arcaica i clàssica Bé que Roma no produí una cultura ben personal, l’assimilà d’altres pobles, l’adaptà segons el seu temperament i les seves necessitats i la difongué pertot Fou Grècia, però, la seva mestra natural primer, d’una forma indirecta, a través dels etruscs…
Història de la premsa catalana
Literatura catalana
Història de les publicacions en llengua catalana escrita en dos volums per Joan Torrent i Rafael Tasis i publicada el 1966.
Aplega, en forma de catàleg i amb voluntat descriptiva i exhaustiva, els fulls informatius, diaris, setmanaris i revistes impresos arreu del món en llengua catalana des del 1640 fins al 1965 El primer volum comprèn les publicacions dels s XIX i XX classificades temàticament i cronològicament a partir de les diferents etapes polítiques, incloses la guerra civil i la postguerra Inclou també la premsa catalana de més pes ideològic vehiculada en castellà El segon volum recull tots els periòdics i revistes dels Països Catalans classificats per comarques, amb inclusió de la Catalunya…
indoeuropeu
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat convencionalment per a designar la llengua parlada en una regió no ben determinada de la planura europea (costes de la mar Bàltica, vall del Danubi, Ucraïna) a la fi del Neolític i al començament del bronze (~3000-2000 aC).
No han estat conservats documents escrits de cap mena Gràcies a la lingüística comparada Bopp i als neogramàtics Brugmann, Delbrück, Osthoff, Ascoli hom n’ha pogut conèixer, en gran part, l’estructura fònica i gramatical, com també el vocabulari Atès que la relació entre el significant fònic i el significat no és una relació natural i necessària, la semblança entre els significants que determinades llengües empren per a expressar un mateix significat pare antic indi pitár , avèstic pitar , grec patēr , llatí pater , osc patir , gòtic fadar alemany Vater , anglès father , tokhari B pācer ,…
la Sarsa
Caseria
Sector que comprèn la caseria de la Sarsa dividida entre els municipis de Favanella i de Jumella, a la província de Múrcia, dins la zona de llengua catalana de la regió del Carxe.
És la zona de població de llengua catalana més profunda a ponent de la ratlla de Castella
neerlandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als Països Baixos en la seva extensió geogràfica més àmplia: l’estat dels Països Baixos, la part septentrional de Bèlgica i el NW de França (Flandes francès).
És limitada al S per la línia divisòria de les llengües germàniques i romàniques, que passa per Dunkerque, el sud de Brusselles, Lovaina, Maastricht i Eupen, i a l’E per la frontera entre els Països Baixos i Alemanya amb zones de copenetració dialectal El neerlandès pertany al grup germànic occidental, i procedeix del baix franc, que no ha participat en el canvi fonètic de l’alt alemany En la seva forma moderna es distingeix de les altres llengües germàniques veïnes per una sèrie de particularitats fonètiques, lexicogràfiques i morfosintàctiques, que la situen entre l’alemany i l’anglès per…
sabir
Lingüística i sociolingüística
Llengua mixta, artificial, nascuda en zones de contacte entre dues o més comunitats lingüístiques molt diferents que no tenen cap altre mitjà de comprensió mútua, sobretot en les relacions comercials.
Els sabirs solen ésser uns sistemes lingüístics composts d’algunes regles gramaticals d’una llengua o més, i un vocabulari d’un camp lexical determinat, també de diverses procedències Els sabirs es donen sobretot en zones portuàries pidgin- english
ostiac
Lingüística i sociolingüística
Llengua uraliana de la branca úgrica, anomenada també khanti, que amb el vogul forma el grup de les llengües úgriques de l’Obi.
El parlen uns 20 000 individus a la Sibèria occidental, a ambdues vores de l’Obi mitjà i inferior i els seus afluents L’ostiac i el vogul, ultra els trets uralians comuns, es caracteritzen per l’ús del nombre dual, per la possibilitat d’integrar el complement directe pronominal en el verb “Conjugació determinada o objectiva” i pel fet que el predicat nominal rebutja el verb copulatiu en les terceres persones del present d’indicatiu Les llengües úgriques de l’Obi desconeixen l’harmonia vocàlica i el verb de negació, fenòmens típics d’altres llengües uralianes L’ostiac és una llengua…
Obra Cultural de l’Alguer
Associació sense ànim de lucre fundada a la ciutat sarda de l’Alguer l’any 1985 amb l’objectiu de revitalitzar la cultura algueresa i la llengua catalana.
Promou la recerca cultural i científica en diferents sectors L’any 1988 posà en marxa una biblioteca que disposa de més de 10 000 volums, i té el suport de diferents institucions catalanes Organitza debats i colloquis, cursos de llengua catalana, collabora amb diferents mitjans de comunicació i patrocina diversos premis per a la promoció de la cultura algueresa
registre
Lingüística i sociolingüística
Varietat funcional d’una llengua, fruit de l’associació habitual entre uns determinats trets lingüístics —fonètics, gràfics, gramaticals, lèxics, etc.— i uns factors correlatius propis de la situació d’ús —com el tema, el canal, la formalitat o el propòsit de la comunicació—.
La variació lingüística en els usos d’un mateix subjecte en circumstàncies diverses ha estat observada conscientment des de molt antic en els estudis lingüístics, retòrics, estilístics o literaris D’aquí les distincions tradicionals entre la llengua corrent, familiar o colloquial i el llenguatge elevat, científic o literari Amb tot, aquestes distincions no coincideixen terminològicament d’una llengua a una altra, tant per la diferència entre els respectius contextos sociolingüístics com per l’existència d’estudis i enfocaments independents entre si Així, en algunes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina