Resultats de la cerca
Es mostren 1662 resultats
Alan Lomax
Música
Musicòleg nord-americà.
Estudià a les universitats de Harvard, Texas i Columbia, i el 1939 es llicencià amb un treball d’antropologia Des del 1937 treballà a l’Arxiu de la Cançó Folklòrica Americana de la Biblioteca del Congrés, com a ajudant del seu pare, John A Lomax, també musicòleg Posteriorment fou director del departament de música folklòrica de la discogràfica DECCA 1946-49, i ha participat en nombrosos programes de ràdio sobre música popular dels Estats Units i la Gran Bretanya Ha exercit com a docent en diferents universitats i com a assessor de festivals de música folklòrica nord-americans Destacat…
Maria Ester i Sala
Música
Musicòloga catalana.
Vida Feu estudis superiors de música al Conservatori Superior de Música del Liceu, i es llicencià en filosofia i lletres art a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 Simultàniament estudià musicologia amb Macario S Kastner a Lisboa 1972-74, amb el qual s’especialitzà en la música de tecla ibèrica, i amb Raymond Meylan a Basilea 1975 La seva aportació més important fou la tasca de recerca, documentació, catalogació i difusió del patrimoni de la música per a tecla existent als arxius de Catalunya Collaborà amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i també en diferents…
Màrius Lloret Riera
Natació
Waterpolo
Nedador, porter de waterpolo i metge esportiu.
Vinculat al Club Natació Barcelona CNB, es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de 100 m papallona Nedà la prova dels 4 × 100 m estils en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 amb el relleu espanyol Posteriorment repetí els títols català i estatal amb l’equip de waterpolo del CNB, i també jugà amb la selecció espanyola Retirat de la competició, es llicencià en Educació Física per la UB i és professor de l’INEFC de Barcelona Tornà a competir com a veterà, ara al CN Mataró, i aconseguí diversos rècords estatals, europeus i mundials Especialista en Medicina de l’Educació Física i l’Esport, és…
Raimon Bonal i de Falgas
Sociologia
Sociòleg.
Es llicencià en ciències polítiques i socials a la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica Doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Expresident i un dels fundadors de l’Associació Catalana de Sociologia, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans Destacà per la seva intensa dedicació i participació en l’estudi de la sociologia de la marginació i de l’educació a través de la Fundació Jaume Bofill Fou professor titular de sociologia a la Universitat de Barcelona, articulista en diversos mitjans escrits i escriví en diverses obres collectives Autor d’una…
Manfred Osman Korfmann
Arqueologia
Arqueòleg alemany.
Féu estudis d’anatomia, de prehistòria i d’història antiga a la Universitat Americana de Beirut i a la Universitat de Frankfurt, on es llicencià 1970 i fou docent El 1982 obtingué una càtedra de prehistòria i història antiga a la Universitat de Tübingen Baden-Württemberg Des del 1988 fins que morí, dirigí les excavacions arqueològiques a Troia, contribuint decisivament a la creació d’un parc històric nacional entorn d’aquests vestigis arqueològics 1996 i a la declaració del jaciment com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco 1998 Fou autor de diversos estudis que donaven a conèixer els…
Giovanni Previtali
Art
Historiador de l’art.
Fou deixeble de Roberto Longhi a la Universitat de Florència, on es llicencià el 1957 Collaborà en les revistes especialitzades Paragone des del 1961 i Prospettiva de la qual fou cofundador el 1975 Professor a les universitats de Messina, Siena i Nàpols, i professor visitant a la de Washington Molt influït pel marxisme, investigà preferentment sobre l’art gòtic italià Publicà, entre altres obres, La fortuna dei primitivi Dal Vasari ai neoclassici 1964, Giotto e la sua bottega 1967 i La pittura del Cinquecento a Napoli e nel Vicereame 1978 Pòstumament aparegué Studi sulla scultura gotica in…
Pere Piulachs i Oliva
Metge cirurgià.
Estudià a Barcelona i es llicencià el 1931 Durant la guerra civil fou metge de l’Hospital Clínic fins a mitjan 1938, que fou detingut al vapor Uruguai i al castell de Montjuïc El 1940 guanyà la càtedra de patologia i clínica quirúrgiques de Santiago de Compostella Passà a Saragossa 1941 i a Barcelona 1942-76, on detingué la mateixa càtedra Autor de diverses obres mèdiques, les seves Lecciones de patología quirúrgica iniciades l’any 1948 han tingut una influència decisiva en la cirurgia hispànica contemporània Publicà també llibres de poesia El viento encadenado i obtingué el premi de poesia…
Jaume Pi i Sunyer
Medicina
Metge.
Germà de Pere i de Francesc Pi i Sunyer Estudià a Figueres i medicina a Barcelona i Madrid, on es llicencià el 1874 S'establí a Barcelona, on fou successivament metge de l’Hospital de la Santa Creu, professor clínic de la facultat i catedràtic, per oposició, de patologia general 1883 Donà un impuls decisiu a l’ensenyament clínic Molt amic de Turró, el decidí a abandonar les activitats periodístiques que el retenien a Madrid i a seguir el camí de la investigació científica a Barcelona i el nomenà ajudant seu de càtedra Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i pertangué al comitè de…
Joan Baptista Perales i Boluda
Literatura catalana
Escriptor.
Visqué a Madrid, on es llicencià en filosofia i lletres i collaborà a diversos periòdics amb els pseudònims de Fernando de Córdoba i Fernando de Vahillo Publicà Francia y Prusia Crónica de la guerra de 1870 i estrenà la sarsuela El marino 1872 A València estrenà 1873 les obres La traición i Poesía eléctrica i publicà les novelles històriques Mariola i Memorias de un convento 1878 Amb el títol d' Historia general del reino de Valencia 1878-80 publicà, anotà i continuà les Décadas 1610-11 de Gaspar Escolano Fou autor de Tradiciones españolas Valencia y su provincia 1882 i d' El grito del pueblo…
Josep Maria de Garganta i Fàbrega
Filosofia
Cristianisme
Teòleg, historiador de l’Església i filòsof escolàstic.
Germà de Joan, professà al convent dominicà de Solsona 1926 i fou ordenat sacerdot a València, on inicià els estudis d’història i de filosofia a la universitat Traslladat a Barcelona, fundà 1936 la revista “Dominicas” El 1940 es llicencià en història, i el 1941 es graduà de lector en teologia Dugué a terme una intensa tasca com a professor, historiador, predicador, etc Entre les seves obres cal esmentar Introducción a Santo Tomás de Aquino Summa contra gentiles 1952, Acomodación de las estructuras de las prácticas de la vida religiosa a las exigencias modernas 1961 i Francisco Coll, fundador…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina