Resultats de la cerca

Segons la documentació conservada fou cantor a la catedral de Còrdova durant la infantesa El 1741 ja consta com a mestre de capella de la catedral de Segòvia i el 1744 fou ordenat de sacerdot Sembla que el 1749, per motius de salut, li fou concedit un permís de dos mesos per a tornar a Còrdova a restablir-se A partir del 1752 fou mestre de capella a la seu de la seva ciutat natal, fins que es retirà el 1780 La majoria de les seves obres es conserven en aquesta ciutat andalusa, tot i que també se’n troben a la catedral de Segòvia Compongué sobretot música sacra, especialment…

Presentada conjuntament per Junts pel Sí, Catalunya Sí Que es Pot i la Candidatura d’Unitat Popular, fou aprovada per unanimitat La llei, la primera a l’Estat espanyol relativa a aquest aspecte de la memòria històrica , declarava illegals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d'Ocupació posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar vigents a Catalunya des de l’abril del 1938 fins al desembre del 1978 Considerava aquests tribunals contraris a la llei i a les exigències més elementals del dret a un judici just, i deduïa la nullitat de totes les sentències i resolucions de les…

Fundat el 1968, s’integrà com a secció de bàsquet de l’associació Cantaires de l’Ebre-Delta El 1981 guanyà el campionat provincial sota la direcció tècnica de Jordi Angelats i ascendí a segona divisió estatal La temporada 1984-85 disputà la Lliga de primera divisió B, de nova creació Aquella mateixa temporada, amb l’equip dirigit per Xavier Tubau, ascendí a la màxima categoria estatal del bàsquet femení Guanyà la Lliga estatal 1987, 1988, 1989, la Copa 1986-89 i la Lliga Catalana 1985, 1986, 1987 Una de les seves entrenadores més destacades fou Maria Planas i algunes…

A deu anys ingressà en l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Jacint Boada i Benet Brell N’hagué de sortir l’any següent en dissoldre’s la institució durant el Trienni Constitucional i hi retornà quan es reprengué l’activitat el 1824 Monjo des del 1826, al febrer del 1835 fou nomenat mestre de l’Escolania en substitució de Benet Brell Al cap de pocs mesos, dissolta la comunitat i tancat el monestir arran de la situació política, passà a França Obtingué, per oposició, el càrrec d’organista de la catedral de Montpeller, on destacà com a bon improvisador a l’orgue Restaurada novament l’…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ F Gelabert Barcelona ARGUMENT, GUIÓ I FOTOGRAFIA F Gelabert blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Antoni Fino protagonista, Josep Amigó, F Gelabert, Antoni Masià, Joan Mañé ESTRENA Barcelona, 24081897 Sinopsi Un grup d’homes està assegut en una terrassa d’un cafè de Sants N’apareix un altre i això provoca una picabaralla per motius de gelosia Producció Primer film del cinema català i primer d’argument a l’Estat espanyol D’uns 20 m de metratge, es projectà per primera vegada juntament amb Sortida de l’església parroquial de Sants 1897 i Sortida de treballadors de la…

Fou músic a la Corunya, Bilbao, París i Lió A la Martinica i la Granada es dedicà al comerç per tota la mar Carib, i fou empresonat per motius poc clars el 1780 De nou a la península Ibèrica 1783, tractà inútilment de guanyar-se el favor del secretari general d’Índies José de Gálvez comunicant-li informació dels moviments subversius a les colònies d’ultramar Establert a Londres 1784, entrà en contacte, fent-se passar per italià, amb exjesuïtes que conspiraven per la independència de Xile d’ací que hom hagi parlat d’una conspiració de Vidalle Delatat a l’ambaixador Bernardo del…

Del cos d’arxius de l’estat, treballà a València 1901-04 i a Madrid 1904-11 Fou catedràtic d’història d’Espanya a la Universitat de València 1911, passà més tard a la Universitat de Barcelona 1918-39 i per motius de salut es traslladà a Madrid, on fou catedràtic d’història medieval La seva tesi doctoral se centrà en La Universidad de Alcalá 1910 estudià les institucions polítiques la diputació, 1919 i culturals la universitat, 1926 de València i de Barcelona la universitat, 1926, 1929 Des del 1913 s’anà dedicant, tanmateix, cada vegada més a l’època dels Reis Catòlics la sèrie…

Actiu entre el 1466 i el 1507, fou la personalitat dominant a Castella i a Lleó de l’escola anomenada hispanoflamenca Les seves primeres obres —retaule de San Ildefonso, a la catedral de Zamora ~1466, taula del Martiri de Santa Caterina Museo del Prado, Madrid— acusen una forta influència flamenca, especialment de D Bouts És també autor del retaule de Sant Andreu ~1470, Museo Diocesano, Salamanca i de les taules de la Pietat i la Crucifixió Museo del Prado, on revela un estil realista, fins a extrems patètics, i una gran duresa i fredor, sobretot en els paisatges, coincident amb CWitz, del…

Doctor en lletres i professor, successivament a les universitats de Barcelona i Màlaga Participà en la Caputxinada 1966 i fou expulsat de la Universitat de Barcelona per motius polítics La seva obra rebé la influència de Jaume Vicens i Vives, de qui fou alumne Participà activament en moviments cristians de barri i en grups d’esquerra, com ara a les Forces Socialistes Federades, grup fundat el 1962 Entre altres obres sobre la ideologia i els moviments socials i polítics dels segles XIX i XX, publicà L’era industrial a Espanya 1961, Rodes de molí 1964, Federalismo y revolución Las…

També coneguda com 24 Hores Motociclistes de Montjuïc, fou una cursa de velocitat i resistència organitzada per la Penya Motorista de Barcelona que tres anys després de la primera edició començà a internacionalitzar-se amb la participació dels primers pilots estrangers A partir del 1961 fou inclosa com a prova puntuable a la Copa d’Europa, que el 1965 passà a anomenar-se Campionat d’Europa El 1980 s’inclogué com a prova puntuable per al Campionat del Món de resistència, tot i que el 1982 deixà de formar-ne part per motius de seguretat La cursa, però, seguí organitzant-se fins el…