Resultats de la cerca

És regada per la séquia de la Vila , que pren l’aigua de la font del riu dels Sants al pont de l’Alcúdia de Crespins se'n deriva la fila dels Horts que rega terres de Canals penetra dins el terme de Canals amb el nom de cabral de la Palanca i, al pont de Sant Roc, se'n deriva la fila del Canyamar una mica més avall, la séquia de Ranes que se'n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila, i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu Cànyoles, el curs del qual segueix fins a separar-se'n, per la dreta, en un nou assut, des d’on continua per l’…

Fou fundat l’any 1914, com a Club de Futbol Tàrrega Fou diverses vegades campió provincial als anys vint i les temporades 1933-34 i 1934-35 jugà a la segona categoria del Campionat de Catalunya En la temporada 1949-50 assolí la tercera divisió, on es mantingué tres temporades 1950-53 El 1954 desaparegué i es tornà a constituir el 1957 amb el nom actual Durant dècades jugà a la categoria territorial fins que la temporada 1990-91 ascendí a primera catalana Tres temporades més tard 1993-94 retornà a tercera divisió, on romangué onze temporades consecutives 1994-05 Fou campió en l’…

S’inicià en l’handbol d’onze al BM Granollers, on des dels vint-i-dos anys feu de jugador entrenador Guanyà dos Campionats de Catalunya i d’Espanya 1956, 1959 Dirigí l’equip vallesà fins el 1970 i conquerí, ja en la modalitat de set jugadors, dos Campionats d’Espanya més 1958, 1970 i set Lligues 1959, 1960, 1961, 1966, 1967, 1968, 1970 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1970-79, amb el qual assolí la Lliga 1973 i la Copa del Generalísimo 1972, 1973, i on es retirà També fou seleccionador de la federació de Barcelona 1960-65 i tècnic de la federació espanyola 1968-73 Ocupà el càrrec…

Començà a jugar en el Club Turó el 1939, d’on passà a la secció d’hoquei sobre patins del Reial Club Deportiu Espanyol 1942-63 Amb l’Espanyol, on jugava de davanter, guanyà catorze Campionats de Catalunya, onze d’Espanya 1944, 1947, 1948, 1949, 1951, 1954-57, 1961, 1962 i dues Copes de les Nacions de Montreux 1952, 1953, que en aquella època era la Copa d’Europa oficiosa El 1947 formà part de la primera selecció espanyola de la història, que fou tercera en el Campionat del Món Jugà 113 partits amb la selecció i assolí tres Campionats del Món 1951, 1954, 1955 i quatre d’Europa els…

Fundada el 1958 pel violinista i director d’orquestra Neville Marriner , pren el seu nom de l’església londinenca on començà la seva activitat concertística Centrada inicialment en el barroc Bach, Händel, Purcell, Vivaldi, etc i el classicisme Mozart, Haydn, amb el temps amplià el repertori, que abasta fins a la música contemporània, i són diversos els compositors actuals, especialment britànics William Walton, Richard Bennett o Maxwell Davies que li han dedicat composicions Neville Marriner en fou director musical fins el 2011, que fou succeït per Joshua Bell N’han estat també violinistes…

Essent igual la llargada d’aquestes cordes, llur altura de so depèn de llur tensió i de llur gruixària, i llur nombre ha variat segons l’època cinc, al segle VIII aC set, al segle VII aC onze, al segle V aC i, finalment, quinze Serví per a l’acompanyament del cant i per a les execucions purament instrumentals dels virtuosos El tipus modern, utilitzat sobretot a l’Europa central Tirol, consta d’una caixa de ressonància plana generalment trapezoidal, d’uns 60 cm de llargada i 25 cm d’amplada, que hom colloca damunt una taula Quatre o cinc cordes melòdiques són esteses sobre un…

L’any 1965 començà a cantar en públic i enregistrà el primer disc Establert a França el 1968 per motius polítics, hi actuà sovint al costat de destacats intèrprets Brassens, Moustaki, Béart i en diversos locals, i també en alguns circuits de televisió actuacions que alternà amb altres recitals a Mèxic 1972, l’Argentina 1972-74, Àustria, Itàlia, etc Ha musicat poemes de poetes catalans que enregistrà a Tot l’enyor de demà 1970, Cançons anònimes 1972, i Onze cançons amb esperança 1974 El 1975 féu un recital a l’Olympia de París i reaparegué el mateix any a Barcelona D’aquesta època…

Els odontocets són cetacis que es distingeixen de la resta perquè tenen dents N’hi ha algunes espècies, però, en les quals aquestes dents no apareixen fins que l’animal no arriba a la maduresa sexual o s’hi troba proper També és freqüent, en les femelles d’algunes espècies, que, fins i tot en els exemplars adults, les dents no arribin a sortir En els odontocets actuals, totes les dents tenen la mateixa forma són homodonts, tenen només una arrel i si es trenquen o cauen no són reemplaçades per altres de noves A diferència dels misticets, que posseeixen un espiracle amb dos orificis…

Castell que existí en el terme actual de Reus, del qual no sabem la localització precisa ni ha arribat cap vestigi fins als nostres dies El Burgar és en l’actualitat un veïnatge situat a uns 3 km al nord-est de la ciutat de Reus on hi ha el mas del Burgar El lloc del Burgar fou donat el 1157 a Berenguer d’Eixamús i al seu germà Tomàs per Agnès, vídua del príncep Robert d’Agulló Aquesta donació, però, no es dugué a terme de forma efectiva Una segona donació la feu l’arquebisbe Hug de Cervelló, en nom seu i en el del rei Alfons I, a Baldoví el 1174, que cedí els seus drets al capítol i als…

Feu estudis a l’Institut-Escola i estudià violí amb els mestres Toldrà, Perelló i Massià, i composició amb Antoni Massana El 1952 es traslladà a Montevideo Uruguai i, posteriorment, al Brasil És concertista de violí i, al Brasil, fou professor de violí i de música de cambra en tres universitats durant quaranta anys És autor d’onze sardanes, entre les quals hi ha  La cançó de l’alba 1947, Aiguablava ,  El cavaller de la creu 1949, La Ciutat de Barcelona i Plor 1986 Té una extensa gamma de composicions per a piano amb violí, cant, quartet i orquestra de corda Sota la influència de…