Resultats de la cerca

Es proposà “contrarrestar las propagandas suicidas y los criminales propósitos para con la Patria común de los partidos marxistas, y de una manera muy especial para oponer un dique de contención al separatismo” El president fou Matías Colmenares Errea i es nomenà “jefe nacional” al ministre de Marina, el veterà anticatalanista aragonès Antonio Royo Villanova Afirmà tenir com a òrgan de premsa El Nacional

Vida Nebot dels compositors Rodolfo i Ernesto Halffter Escriche Format al Conservatori de Madrid, fou deixeble de C del Campo Posteriorment amplià els estudis de composició amb A Jolivet i A Tansman Director de l’Orquestra Manuel de Falla 1955-63, el 1960 fou nomenat catedràtic de composició del Conservatori de Madrid, que dirigí entre el 1964 i el 1966 A partir del 1966 es dedicà exclusivament a la composició i a la direcció orquestral Membre de l’anomenada Generació del 51, les seves primeres obres s’emmirallaren en les de compositors com Falla, Bartók i Stravinsky A partir del 1959, però…

Féu diverses estades a Madrid, on fou de l’Academia Salvaje 1612 i on conegué Lope de Vega i Góngora, aquest darrer d’una gran influència en la seva poesia És autor del Desengaño de amor en Rimas 1623, amb influències de Garcilaso i Lope, i del Paraíso cerrado para muchos, jardines abiertos para pocos 1652, profundament gongorí, com també ho és el poema mitològic Los rayos de Faetón 1639

La primera resina fenòlica obtinguda, que fou també el primer plàstic sintètic, fou la baquelita, producte de la condensació del fenol amb el formaldehid Aquesta condensació pot tenir lloc en medi àcid, en el qual hom obté un polímer lineal i fàcilment fusible, o en medi bàsic En aquest darrer cas, segons el grau de substitució del fenol, hom obté el resol d’estructura lineal, amb els substituents en posició orto o para, el resitol polímer bidimensional, sòlid o la resita d’estructura reticulada, on les posicions orto i para són totalment utilitzades L’ús de derivats…

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona, on fou catedràtic d’italià de l’Institut Balmes i professor d’aquesta llengua, de llatí i de francès en altres centres docents Per tal de fomentar la qualitat de les traduccions, edità gramàtiques de l’italià, el francès i el castellà  Gramática italiana 1824, Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas 1833 i  Arte de hablar bien el francés 1848 També és autor del Curso de temas para ejercitarse en la lengua castellana 1828, Scelta di prose e poesie italiane 1831,  Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839…

A dinou anys ingressà al Conservatori Nacional de Santiago per estudiar violí amb W Fischer, viola amb L Mutscher, harmonia i composició amb PH Allende i música de cambra i conjunt vocal amb A Carvajal Fou professor de viola i amb aquest instrument actuà en diverses orquestres del país Com a compositor destaca la seva Suite para violín y viola , 1946 i Concertante para violas y orquesta 1948 Com a intèrpret de viola formà part del grup Tonus, especialitzat en el repertori xilè i internacional contemporani, i fou segona viola en l’Orquestra Filharmònica de Santiago de…