Resultats de la cerca

Estudià amb A Glazunov a Sant Petersburg i amb F Busoni a Berlín Realitzà gires com a pianista per Europa, i a partir del 1929 s’installà a Hollywood, on es dedicà a la composició de música per al cinema Compongué un total de 140 obres per a aquest gènere i obtingué quatre premis de l’Academy of Motion Pictures, Arts and Sciences N’excelleixen les partitures per a Duel in the Sun K Vidor 1947, I Confess A Hitchcock 1953, The Old Man and the Sea J Sturges H King 1958, The Alamo J Wayne 1960, The Guns of Navarone JL Thompson 1961, 55 Days at Peking N Ray 1962 i The Fall of the Roman Empire A…

El 1906 s’inicià com a operador de càmera en la productora Hispano Films Els seus primers rodatges foren Hipódromo del Prat visita del aviador M Blériot 1907, com a ajudant, i Copa de Cataluña carrera automovilística 1910, ja com a director Entre el 1911 i el 1913 romangué al Brasil, on creà l’empresa Pará Films Realitzà diversos reportatges i una mostra de cinema esportiu, amb títols com Gran concurso hípico organisado pelo Sport Club do Pará 1911 O aviador Gino Sanfelice 1912 i Festival de natació i rem 1912 El 1916 s’incorporà a la productora creada pel seu germà Ricard, Royal…

Les primeres projeccions cinematogràfiques foren les de Scheveningen 1896 La indústria productora s’inicià amb els curtmetratges i noticiaris d’Albert i Willy Mullens 1902 La casa Hollandia, a Haarlem ~1908, realitzà pellícules d’argument, dirigides pel fundador, Maurits Bingen Levensschaduwen , ‘Ombres de la vida’, 1917 La producció holandesa però, ha aconseguit destacar només en el documental GRutten fou premiat a Venècia amb Dood water ‘Aigua morta’, 1934 i Bert Haanstra destacà amb Spiegel van Holland ‘Mirall d’Holanda’, 1950 WStaudt adaptà una obra literària holandesa en…

Fill d’una professora de dansa, seguí cursos de dansa i interpretació i destacà com a esportista El 1972 anà a Nova York, on es graduà en dansa i s’inicià professionalment a Broadway Debutà en el cinema com a secundari en Skatetown, USA 1979, de W A Levey, i l’any següent començà una de les seves nombroses actuacions a la televisió, que continuà al llarg de tota la seva carrera El 1983 coprotagonitzà The Outsiders , de F F Coppola, pellícula amb la qual obtingué reconeixement Esdevingué una estrella el 1987 en el musical Dirty Dancing , d’E Ardolino, i aconseguí un èxit notable en Ghost 1990…

Després d’estudiar periodisme, el 1986 fundà una productora especialitzada en publicitat, camp en el qual creà més d’un centenar d’espots Posteriorment fundà una altra productora Películas Pendelton dedicada al cinema Debutà el 1995 com a realitzador amb els curts El secdleto de la tlompeta 1995 i Aquel ritmillo 1995, guardonat amb un Goya al millor curtmetratge El seu primer llargmetratge, El milagro de P Tinto 1998 fou premiat als festivals de Peníscola, Locarno i rebé un premi sant Jordi a la millor òpera prima i un Goya als efectes especials 1999 Seguiren, a més dels curts La sorpresita…

Estudià clarinet i posteriorment saxòfon alt, si bé més endavant es decantà definitivament pel saxòfon tenor, instrument amb el qual, des dels anys cinquanta, es convertí en una figura destacada de l’escena jazzística de Buenos Aires Influït inicialment per John Coltrane, anà evolucionant cap a formes musicals pròpies en què fusionà el free-jazz amb els ritmes i les melodies llatinoamericans A banda de la seva nombrosa discografia al capdavant dels seus propis grups, collaborà amb primeres figures del jazz d’avantguarda dels anys seixanta i setanta, com ara Don Cherry i Carla…

Des del deu debut com a director, Una ombra al jardí 1988, pellícula per la qual guanyà el premi de Cinematografia de la Generalitat, ha mostrat interès pel cinema policíac urbà, en la tradició clàssica del thriller barceloní Manila 1991, Susanna 1995,  Volverás 2002, Las vidas de Celia 2006 i Dictado 2012 L’excepció ha estat la comèdia L’enfonsament del Titanic 1993 També ha produït diverses pellícules d’autor, com ara L’arbre de les cireres 1998 i Pau i el seu germà 2000, de M Recha Aro Tolbukhin dins la ment de l’assassí 2002, d’A Villaronga, LZ immerman i IP Racine, La doble…

Educat a la Vanderbilt University, al Delta State College i a la Universitat de Mississipí, treballa com a fotògraf freelance a la regió de Mississipí-Tennessee i a Washington El 1974 exercí de professor d’estudis visuals i ambientals a la Universitat de Harvard Entre el 1978 i el 1979 investigà sobre el vídeo en colors al Massachusetts Institute of Technology Ha guanyat premis de la Fundació Guggenheim, del National Endowment for the Arts i de l’Arts Survey Treballa especialment el paisatge del medi rural del sud-est dels EUA, amb càmeres de gran format i pellícula negativa El més destacat…

Estudià art dramàtic a París i conegué Jean Louis Trintignant, amb qui es casà el 1954 Els anys cinquanta s’inicià en el teatre, on obtingué un èxit discret El 1957 debutà al cinema com a actriu secundària a Les cousins , de Claude Chabrol , amb qui estigué casada del 1964 al 1980, i que la dirigí en 24 pellícules, entre les quals destaquen  Les bonnes femmes 1960, Les biches 1968, film pel qual rebé l’Os de Plata al Festival de Berlín, La femme infidèle 1969, Le boucher 1970, Les noces rouges 1973 i  Violette Nozière 1978 Treballà també a Le signe du lion 1959, d’Éric Rohmer, Le…

De nom Henri Grouès, era el cinquè de vuit fills Abans de rebre l’ordenació sacerdotal, l’any 1938, ingressà en l’orde dels caputxins, però més tard abandonà la vida religiosa per motius de salut El 1942, essent vicari de la catedral de Grenoble, acollí jueus que buscaven refugi Del 1945 al 1951 fou diputat al parlament francès Abandonà aquesta activitat per tirar endavant un projecte que ajudés els pobres a trobar un mitjà de vida que els evités la caritat i la vida al carrer Així nasqué a França, l’any 1949, la comunitat de drapaires d’Emmaús, dedicada a la recollida domiciliària de roba Al…