Resultats de la cerca
Es mostren 728 resultats
Joan Baptista Perales i Boluda
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Fill d’una família de modesta posició resident a Xàtiva, per circumstàncies de la vida s’hagué de traslladar a Madrid de molt jove Després d’una època de treballs administratius, com a funcionari en el Ministeri d’Hisenda, es dedicà a estudiar la carrera de filosofia i lletres Fou professor de llengües vives a les Escoles Pies de San Fernando, i per aconseguir una millor posició econòmica realitzà treballs literaris i periodístics El 1870 publicà la primera obra, titulada Francia y Prusia Crónica de la primera guerra Al mateix temps publicà en El Duende , periòdic…
comunisme llibertari
Política
Corrent i principi econòmic de l’anarquisme que combat tot tipus de propietat, tant privada com col·lectiva.
Es diferencia del collectivisme pel seu desig que en el socialisme cada persona rebi segons les seves necessitats i no segons el seu treball, sense cap més limitació que les imposades pel desenvolupament de l’economia, i que hom demani a cada persona la màxima aportació considerant les seves limitacions físiques i morals Sorgí al voltant dels últims congressos de la Primera Internacional, especialment al Jura i a Itàlia En 1877-82 s’anà imposant dins l’anarquisme per evolució de bona part dels qui fins aleshores eren collectivistes Les figures que més hi contribuïren foren Malatesta, Carlo…
Leonid Nikolajevič Andrejev
Literatura
Teatre
Novel·lista i dramaturg rus.
Feu estudis a Sant Petersburg i a Moscou — on es llicencià en dret el 1897 — i es dedicà al dibuix i a la pintura per fer front a les despeses Entrà com a fulletonista a “El Correu de Moscou” i obtingué un èxit immediat De natural inquiet i d’idees revolucionàries d’arrel anarquista, el 1894 sofrí un atemptat, a conseqüència del qual contragué una afecció cardíaca que més tard l’havia de dur a la mort Entre les seves primeres obres narratives sobresurten Bezdna ‘L’estimball’, 1902 i Krasnyj smekh ‘El riure roig’, 1905, inspirada, aquesta, en la guerra de Manxúria En fracassar la revolució del…
Jaume Josep Ardèvol i Cabrer

Jaume Ardèvol i Cabrer
© Fototeca.cat
Metge i científic.
Estudià humanitats i filosofia a Tarragona Inicià estudis de dret i medicina a Cervera i Osca, que hagué de suspendre a causa de l’anomenada Guerra del Francès també féu estudis de geologia i mineralogia L’any 1800 es doctorà a Montpeller Treballà per millorar els alambins de destillació d’alcohols i introduí al Camp de Tarragona el clor per al blanqueig de fibres i teixits vegetals El 1804 s’establí a Reus, on exercí la medicina, participà en l’estudi sanitari del port de Salou i es casà A partir del 1805 propagà, en aquesta mateixa comarca, el conreu de la patata Durant la…
Estat Català
Política
Moviment polític del Principat, de caràcter separatista, fundat per Francesc Macià el 18 de juliol de 1922 en un acte que tingué lloc al CADCI, amb la finalitat de proclamar la República Catalana.
Aviat rebé el suport de la Federació de Clubs Separatistes, creada a Cuba Macià i un grup d’oradors recorregueren Catalunya i organitzaren una xarxa de grups locals amb l’ajut del periòdic quinzenal Estat Català , dirigit pel mateix Macià, amb un cos de redacció format per Domènec Soler, Lluís Marsans i Daniel Cardona, amb Manuel Pagès d’administrador El moviment donà suport a Rovira i Virgili en les eleccions de l’abril del 1923 i dirigí l’agitació de l’onze de setembre del mateix any A l’adveniment de la Dictadura i en exiliar-se Macià, restà al Principat un directori clandestí…
Godó

Armes dels Godó
Economia
Família d’industrials originària de Valldellou (Llitera), el primer membre documentat de la qual és el paraire Ramon Godó (Valldellou 1717 — Igualada 1792).
El seu fill, Ramon Godó i Mas Valldellou 1742 — Igualada 1813, passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor El fill d’aquest, Antoni Godó i Domingo Igualada 1777 — 1830, fou fabricant d’indianes Fills seus foren Leopold Godó i Llucià , diputat a corts per Igualada, Joan Godó i Llucià , alcalde d’Igualada, i Ramon Godó i Llucià Igualada 1801 — 1865, fabricant d’indianes, alcalde d’Igualada, el qual, amb el seu parent Oleguer Godó , participà en la creació de Fabril Igualadina 1842, per a la filatura de cotó Un altre membre de la família, Joan Godó i Pelegrí…
Tripanosomiasi africana o malaltia de la son
Patologia humana
La tripanosomiasi africana o malaltia de la son és una parasitosi provocada per protozous del gènere Trypanosoma , transmesa per la picada de diverses espècies de mosques que habiten a les zones tropicals d’Àfrica, concretament la mosca tse-tse, que evoluciona, en fases avançades, amb una típica sensació de letargia i somnolència Els agents etiològics de la malaltia de la son són el Trypanosoma gambiense i el Trypanosoma rhodesiense , protozous que desenvolupen el cicle vital en l’home i altres espècies animals i en l’aparell digestiu de diverses espècies de mosques El contagi es produeix per…
cap de redacció
Comunicació
Redactor que coordina i supervisa els escrits d’altres redactors que han de configurar un llibre, el número d’un periòdic, un informatiu etc.
deute garantit
Economia
Títol de renda fixa estructurat que és garantit per un grup de bons, préstecs i altres actius que proporcionen un flux d’ingressos periòdic.
Els pagaments es realitzen en funció d’uns determinats trams en què es divideix el CDO, que van des del grau més solvent i amb un rendiment menor fins al més insegur, però, en contrapartida, amb uns rendiments molt més elevats Els que tenen préstecs hipotecaris com a actiu subjacent, anomenats en anglès mortgage backed securities MBS, són darrere l’origen del daltabaix financer que començà el 2007
La Huelga General
Periodisme
Periòdic, subtitulat llibertari, fundat per Francesc Ferrer i Guàrdia a Barcelona i dirigit per Ignasi Clarià (del 15 de novembre de 1901 al 1903).
D’aparició irregular desenal i quinzenal, volgué aparèixer com a sindicalista i defensà la teoria de la vaga general A més de Ferrer i Guàrdia —que utilitzà el pseudònim de Cero —, hi collaboraren ALorenzo i MCastellote El 1904 reaparegué, datat a París, amb un caràcter “exclusivamente revolucionario de acción” El 1910 Lorenzo recopilà els editorials de Ferrer i Guàrdia en el fullet titulat Ferrer y la huelga general
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina