Resultats de la cerca
Es mostren 916 resultats
Pero Ximénez de Urrea, arquebisbe de Tarragona (1446-1449)
El dia 6 d’agost de 1446 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pero Ximénez de Urrea Saragossa – Tarragona 1489, arquebisbe de Tarragona diputat militar Galceran Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur, vescomte d’Illa i de Canet diputat reial Joan Desbosc, ciutadà honrat i síndic de Lleida oïdor eclesiàstic Agustí d’Illa, canonge i ardiaca major d’Urgell oïdor militar Joan Jofre Sarroca, donzell oïdor reial Bernat Aibrí, burgès de Perpinyà Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí era fill del noble Pero Ximénez de Urrea, senyor d’Èpila i vescomte de Rueda, gran camarlenc…
Mataplana

Els Mataplana
Llinatge feudal establert al castell de Mataplana (Gombrèn, Ripollès), del qual prengué el nom.
El primer personatge documentat 1076-89 és un Hug I de Mataplana , que sembla que fou casat amb Adelaida Probablement és l’Hug Dalmau 1086 que jurà fidelitat als comtes de Cerdanya, però també podria ésser identificat amb un vescomte Hug mort després del 1098 fill del vescomte Dalmau I de Berga Entre el 1112 i el 1130 consta un altre Hug II de Mataplana , casat amb Ermessenda d’Empúries El 1125 apareix un Bernat de Mataplana , casat amb Estefania, pare d’una gran fillada —nou fills mascles—, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet Entre l’any 1173 i…
Castell de Cartellà (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Aquest castell es troba en una plana, lleugerament enclotat Es bastí aprofitant la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola Si anem de Girona a Sant Gregori, hom troba a mà dreta la carretera que va a Cartellà poc abans d’arribar-hi, surt a l’esquerra un camí carreter que porta fins al davant del castell Mapa L38-12295 Situació 31TDG807515 JBM Història Arbre genealògic dels Cartellà Els Cartellà són documentats en diferents documents del segle XII L’any 1107, Arnau de Cartellà, segons F Monsalvatje, signà com a testimoni dels capítols matrimonials realitzats entre el comte de…
Sant Ponç de Molers (Saldes)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est amb la capçalera a primer terme Al fons, el Pedraforca R Viladés L’església de Sant Ponç de Molers s’erigeix en un lloc molt bonic, en un collet que hi ha al serrat que separa el torrent de can Lluc del de Molers, davant per davant del Pedraforca i del poble de Saldes, a la dreta del riu de Saldes, entre el poble i Maçaners Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 97,9 —y 76,6 31 TCG 979766 Per anar-hi cal agafar la…
Saportella
Llinatge vicarial i de magnats que prengué el nom del castell de la Portella, dit també fins al s XI de Frontanyà, al comtat de Berga, eixit del de Cerdanya.
El genearca conegut fins al moment és Bernat I La seva vídua, Doda, amb llur fill Guifred I , vicari del castell de la Portella on morí l’any 1059 pel comte cerdà, fundaren el 1003 el monestir de Sant Pere de la Portella Posseïen també dominis als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló i no seria rar que llur origen fos vescomtal Guifred I fou testimoni al testament del comte Bernat I de Besalú, fou pare del clergue Arnau i es casà amb Ermetruda, amb la qual tingué per fill Bernat II mort després del 1085, que també fou vicari de la Portella i es casà amb Migdònia i foren pares de Pere I de…
la Molsosa

Església de Santa Maria, a la Molsosa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, situat a l’altiplà de Calaf, a l’extrem meridional de la comarca.
Situació i presentació És format per dos sectors diferenciats El sector principal comprèn la demarcació de l’antic castell i la parròquia de la Molsosa i limita al N amb el terme de Pinòs, a l’E amb el de Sant Mateu de Bages Bages, i al S amb els de Sant Pere Sallavinera i Calonge de Segarra, pertanyents a l’Anoia El segon sector correspon al petit enclavament d’Enfesta 3,6 km 2 a l’esquerra del Llobregós, situat entre els termes de Pinós NE, Castellfollit de Riubregós W i Calonge de Segarra S-E, els dos últims pertanyents a l’Anoia El sector principal del terme, accidentat per una…
Sant Pere de Lavansa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Església parroquial de Lavansa, amb l’absis renovat i cobert a la mateixa altura que la nau ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és al cementiri del veïnat de les cases de Sant Pere, situat sobre la pista que porta de Sorribes a Ossera, passant per Padrinàs JAA-MLIC Mapa 35-11254 Situació 31TCG761768 Història En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, en fer la relació de les parròquies de la vall de Lavansa, s’esmenten “ Banieras et Eterrito vel Spelunka, atque Uuardia, sive Fraxano et Corneliana atque Jausa, vel Tuxen” L’any 1973, quan es produí la unió dels…
Peguera

Armes dels Peguera
Llinatge de cavallers, després nobles, els orígens del qual són obscurs.
Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera Fígols de les Mines pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera , pare de Ramon de Peguera 1124 Per compres fetes als Berga esdevingueren senyors d’importants béns i d’un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug de Peguera , el seu fill Ponç de Peguera i el seu net Berenguer de Peguera El 1190 aquest darrer Berenguer vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga La línia…
Ramon de Cardona
Història
Almirall, senyor de Torà, fill de Ramon Amat de Cardona i de Pinós i d’una portuguesa.
Casat amb Beatriu d’Aragó, filla natural de Pere el Gran, era cunyat del rei Jaume II Representà aquest darrer en el seu arbitratge de l’Algarve entre els reis de Castella i Portugal 1312 Més tard, renyit amb l’infant Alfons, passà al servei del rei de Nàpols Robert d’Anjou 1319 En fou almirall 1320 al cap d’una flota angevinopontifícia que participà al blocatge de Gènova Fou derrotat per l’amirall genovès Corrado Doria Continuà després com a capità general del papa en les lluites contra els gibellins al nord d’Itàlia Fracassà al setge que posà a la ciutat de Milà 1323 i, més tard, fou fet…
Cervelló

Armes dels Cervelló
Llinatge nobiliari català derivat d’un Ansulf (o Assolf), potser d’origen germànic o franc.
Aquest Ansulf mort vers el 990, que comprà l’alou de Gurb al comte Borrell II de Barcelona 961, fou vicari i repoblador de l’alt Gaià i senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella, Santa Perpètua de Gaià i Font-rubí El seu fill i successor Sendred de Gurb obtingué Vilademàger i fou cap del llinatge de Queralt Línia troncal de Cervelló un altre fill d’Ansulf, Hug de Cervelló mort en 1025/27, fou el primer que portà aquest cognom, continuà la repoblació de la contrada, fou senyor de Roqueta, Aguiló, Selmella i Santa Coloma de Queralt, i es casà amb Eliarda de Gelida, filla única i hereva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina