Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
beribrace
Prehistòria
Individu d’un poble ramader que, segons l’Ora Marítima d’Aviè —única font que l’esmenta—, s’havia establert, vers els segles VI-V aC, a les contrades muntanyenques del nord-oest del País Valencià, al límit amb les de Castella i Aragó.
Hom sosté que els beribraces eren celtes que arribaren a la península Ibèrica als voltants del segle X aC camp d’urnes i que s’establiren de bell antuvi a l’Ebre, des d’on foren desplaçats cap al sud per la pressió d’altres pobles indoeuropeus celta Hom els vol trobar parentiu amb els bèbrices del nord del Pirineu, els bibroci de Bretanya i els bibraige irlandesos L’arqueologia, però, no ha comprovat fins ara llur existència
Josep Massot i Planes
Folklore
Música
Músic i folklorista.
Fill de Guillem Massot i Beltran, seguí la carrera de piano i de composició al conservatori de Madrid i compongué més de cent obres per a piano, cant i orquestra Recollí, pels pobles de Mallorca, una notable collecció de cançons populars, de les quals només ha estat publicada una petita part Algunes d’aquestes cançons, harmonitzades per ell, són molt cantades per les entitats corals mallorquines El 1984 fou publicat el seu Cançoner Musical de Mallorca
Günter Reichenkron
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
S'interessà molt especialment per la península Balcànica, gran cruïlla de pobles, les llengües dels quals coneixia molt bé Tractà temes de substrat Das Dakische rekonstruiert aus dem Rumänischen ‘El daci reconstruït des del romanès’, 1966 i estudià els estadis més antics de les llengües romàniques Historische Latein-altromanische Grammatik ‘Gramàtica històrica del llatí tardà’, 1965 Fou professor de filologia romànica i balcanologia i director de l’Institut de Balcanologia de la Universitat Lliure de Berlín
Francesc Barceló
Història
Militar
Militar.
Durant la guerra del Francès sembla que fou tinent de l’esquadra la seva acció més coneguda és la conquesta del castell de Montgat 3 d’agost de 1808, en la qual prengué part el sometent dels pobles de la costa, així com dues fragates angleses, que bombardejaren el castell, i un petit grup de tropes de desembarcament angleses D’aquesta manera restaven interceptades les comunicacions franceses entre Barcelona i Girona al començament del segon setge d’aquesta ciutat
Epicant
Patologia humana
S’anomena epicant una anomalia congènita que consisteix en un plec cutani en l’angle intern de la fenedura palpebral Aquesta formació constitueix una característica racial en els pobles mongòlics És freqüent en els infants petits i, en general, desapareix quan creix el dors del nas No provoca cap mena de molèstia, per bé que de vegades pot semblar que es tracta d’un estrabisme, perquè fa l’efecte que els ulls es desvien cap endins
esposalles
Etnologia
Cerimònia o acte previ al matrimoni, consistent en el compromís mutu de casament.
En molts pobles constituïa un acte solemne, fet entre els dos promesos i llurs famílies, amb la participació de parents i amics i amb la presència, sovint, del sacerdot o del cap religiós, i que comportava l’intercanvi dels dons esponsalicis Aquests costums es reflecteixen, per exemple, en els rituals matrimonials de tradició semítica una primera part, corresponent a les esposalles, conté l’expressió del consentiment dels promesos i la donació de l’anell a l’esposa
Luci Tarquini
Història
Darrer rei de Roma (534-510 aC).
Fill o nebot de Tarquini Prisc, aconseguí el regne en morir Servi Tulli Perseguí els senadors, oprimí el poble i afermà l’hegemonia de Roma damunt els altres pobles del Laci Embellí la ciutat, però, a causa d’una ofensa feta pel seu fill Sext a Lucrècia, muller de Tarquini Collatí, hagué d’abandonar l’urbs i no hi tornà mai més, malgrat les diverses temptatives que efectuà amb els de Tarquínia, amb Porsenna, etc per tornar-hi
Andreu Avel·lí
Cristianisme
Religiós teatí.
Professà a l’orde l’any 1558, després de canviar el seu nom de Lancellotto Avellino i d’abandonar l’advocacia, que fins aleshores havia exercit a Nàpols Reformà el convent femení de Sant'Arcangelo a Baiano Campània Fou amic de Sant Carles, arquebisbe de Milà, que li demanà la fundació d’un convent de teatins predicà pels pobles de la Llombardia Fou canonitzat per l’Església catòlica el 1712 La seva festa se celebra el 10 de novembre
Alexandre Sever
Història
Emperador romà (222-235 dC); cosí d’Heliogàbal i successor seu.
Tenia catorze anys quan començà a regnar El govern fou dirigit pel jurista Ulpià, prefecte del pretori La situació econòmica de l’Imperi era precària, i l’emperador intentà una reducció de les despeses de l’exèrcit També practicà una política de protecció social i de beneficència L’alçament dels sassànides a l’Orient l’obligà a negociar una pau Intentà de negociar també amb els pobles germànics, a Magúncia, però fou assassinat per legionaris seus
Adalbert
Cristianisme
Arquebisbe de Bremen i Hamburg (1043-72) i legat papal (1053) a Noruega, Suècia i Dinamarca.
Intentà de reunir els bisbats escandinaus en un patriarcat sota la seva autoritat, però no ho aconseguí per l’oposició de Roma Aquest fracàs consumà la separació entre els pobles germànics Adalbert tingué un important paper polític sota Enric III Fou tutor d’Enric IV, però fou allunyat de la cort en intentar d’alçar contra aquest els barons germànics Tanmateix, Enric IV el tornà a cridar més tard 1069 Fou home d’una gran cultura
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina