Resultats de la cerca
Es mostren 679 resultats
Barcelona en Comú
Política
Coalició electoral d’àmbit municipal.
Fou creada el 26 de juny de 2014 amb el nom de Guanyem Barcelona com una plataforma de l’esquerra alternativa Molts dels seus membres estan vinculats a moviments dedicats a la solidaritat, la cooperació i l’activisme social, entre els quals hi ha Ada Colau , que n’esdevingué la líder principal La seva composició definitiva, a més d’un gran nombre d’independents, comprèn també les candidatures d’ Iniciativa per Catalunya-Verds i Podemos El febrer del 2015 canvià el nom pel de Barcelona en Comú a causa d’un litigi pel registre del nom En les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 fou la…
Gregori Mir i Mayol
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1964 i doctorat el 1987, començà de molt jove a collaborar a Ponent i, posteriorment, Lluc , Serra d’Or , Randa i la premsa mallorquina Amb Damià Huguet i Josep M Llompart organitzà a Campos diversos cicles de conferències 1965-67, entre els quals destaca el dedicat al poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel El 1977 participà, juntament amb Josep Melià , Climent Garau i altres, en la constitució, a Palma, de la coalició Unió Autonomista També fou un dels promotors i directors del I Congrés de Cultura Catalana i del II Congrés Internacional de la…
Marta Mata i Garriga
Educació
Pedagoga.
Filla de l’escriptora i pedagoga Àngels Garriga i Martín , es formà a l’escola Pere Vila i a l’Institut Escola de la Generalitat Inicià la seva tasca pedagògica el 1944 a Saifores Baix Penedès, a la casa pairal dels Mata —actualment casal per a mestres per a la didàctica de l’estudi de comarques—, on residí durant vint anys Llicenciada en pedagogia 1957, participà en la creació de l’escola Talitha 1956, i el 1965 fundà l’Escola de Mestres Rosa Sensat on, de manera clandestina, inicià un treball de renovació pedagògica inspirada en l’Escola Normal de la Generalitat republicana Treballà…
Espanya

Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…
Extremadura

Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol situada a la meitat occidental de la Meseta septentrional; administrativament comprèn les províncies de Càceres i Badajoz; la capital és Mèrida.
La geografia física Hi apareixen al descobert els materials del sòcol hercinià només les valls dels rius hi són reblertes d’alluvions quaternaris El nord comprèn els vessants meridionals del Sistema Central, que la separa de Castella i Lleó s’hi destaquen les serres de Llana, que supera els 2000 m, de Béjar i de Gata El peneplà és dividit en dos sectors pels Montes de Toledo, més baixos que a Castella les serres de Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamed separen el peneplà de Càceres-Trujillo del de Badajoz Al sud, els blocs de la Sierra Morena separen Extremadura de la depressió del…
Catalunya: temps de tripartits
Quan Pasqual Maragall i Mira arribà, el desembre del 2003, a la presidència de la Generalitat, ho va fer en un moment i en unes condicions molt diferents d’aquelles que una bona part de l’esquerra catalana havia previst o imaginat durant els llargs anys d’oposició als governs de Jordi Pujol i Soley El maragallisme —entès com l’antítesi del pujolisme, com un discurs entre hanseàtic i cosmopolita que girava l’esquena al rerepaís català, com una cultura postidentitària encapçalada pels Eugenio Trias, Pep Subirós, Félix de Azúa, etcètera—, aquell maragallisme, conegué la…
el País Basc

Comunitat autònoma
Regió del País Basc que forma una comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada entre la mar Cantàbrica (N), França (NE), les comunitats autònomes de Navarra (E), La Rioja, i Castella i Lleó (S i SW) i Cantàbria (W); comprèn les regions o províncies de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, on hi ha l’enclavament del comtat de Treviño, dependent administrativament de Castella i Lleó; la capital és Vitòria.
La geografia Situat entre dos potents sistemes muntanyosos, els Pirineus a l’E i la serralada Cantàbrica a l’W, el relleu basc és constituït pel feix d’anticlinals i sinclinals arquejats que s’estenen del golf de Biscaia a l’Ebre Morfològicament, cal distingir-hi dues regions les Muntanyes Basques al N i la Plana de Vitòria al S Les Muntanyes Basques serres d’Ordunte, Orduña, Gorbea, Anboto, Elgea, Aizkorri, Aralar, d’altitud moderada 1300-1500 m, constitueixen un sistema orogràfic on dominen les calcàries i margues cretàcies, materials que enllacen amb els Prepirineus i amb el sector…
Espanya 2014
Estat
La crisi econòmica que pateix Espanya des del 2007 no va remetre el 2014 A aquesta crisi, se n’hi va afegir una altra de territorial, derivada del procés independentista obert a Catalunya, que va evidenciar una desconnexió profunda entre les institucions espanyoles i bona part de la societat catalana Vegeu article Política dels Països Catalans Una crisi que va sobrepassar de molt l’altre conflicte polític històric circumscrit a l’Estat, el del País Basc Un conflicte, aquest darrer, que l’immobilisme del Govern del PP va fer que romangués estancat, malgrat que s’arribava als tres anys de l’…
renda bàsica
Economia
Ingrés regular que tot ciutadà percep individualment de l’Estat independentment dels ingressos que obté d’altres fonts (laborals, herències, negocis de compravenda, etc.) i de l’edat, la situació laboral, etc.
Projecte sorgit sobretot en medis universitaris els anys cinquanta i encara no portat a la pràctica, alguns mecanismes comptables o fiscals s’hi apropen de manera parcial o condicionada, com ara l’impost negatiu sobre la renda i els complements salarials Els defensors de la renda bàsica justifiquen la mesura, en primer lloc, com una manera d’eliminar la pobresa i també els cercles viciosos que en molts casos impedeixen sortir-ne Igualment consideren que amb la seva aplicació molts dels serveis bàsics de l’ estat del benestar resultarien superflus, amb la consegüent simplificació i estalvi de…
Josep Renau i Berenguer
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Història
Política
Pintor grafista i polític.
Cursà els estudis i el professorat de belles arts a València 1919-25 Havent començat a destacar com a cartellista publicitari, féu la seva primera exposició a Madrid 1928 i inicià la seva collaboració gràfica en revistes 1929 Estudios , Taula de Lletres Valencianes , Cuadernos de Cultura , La República de les Lletres , Nostra Novella , Orto , Nueva Cultura , etc Membre del PCE des del 1931, participà en la creació de la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris 1932, el manifest de la qual redactà 1933 Fundà la revista Nueva Cultura 1935-37 Durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, fou un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina