Resultats de la cerca
Es mostren 1716 resultats
escultor | escultora
Escultura
Artista que esculpeix, que professa l’art de l’escultura.
Als Països Catalans, des de la baixa edat mitjana, els escultors formaren part, generalment, de la confraria dels fusters, amb nombroses connexions amb l’ofici de daurador A Barcelona, pertanyien a la dels picapedrers i molers a Mallorca, formaven part 1578 de la dels pintors i brodadors, i després de diversos canvis es constituïren en collegi amb els pintors el 1657 A Barcelona, després d’una primera temptativa el 1605, es constituïren en gremi propi el 1680 confraria d’escultors, arquitectes i entalladors, que aplegava tant els qui treballaven la fusta i l’alabastre com la pedra, el qual…
Diego Enríquez del Castillo
Cronologia
Història
Cronista castellà.
Clergue i conseller del rei Enric IV, acompanyà sovint el monarca, del qual fou un defensor culpà els nobles dels mals del regne i defensà la legitimitat de la filla del rei Autor de la Crónica de Enrique IV , fou detingut, destruïda la seva obra i condemnat a mort, de la qual s’escapà per la seva condició de clergue En refer la crònica, fins el 1468 la seva cronologia és molt deficient a partir d’aquell any és més detallada i segura És una obra útil per a l’estudi d’aquell regnat, bé que l’abús de retòrica i l’erudició eclesiàstica li lleven amenitat Contrasta amb Alonso de…
Cristina I de Suècia
Història
Reina de Suècia (1632-54).
Filla de Gustau II Adolf, succeí el seu pare a sis anys, i el consell de regència fou presidit per Axel Oxenstierna El 1650 fou coronada reina de Suècia, i sota el seu regnat Suècia es convertí en la primera potència bàltica El desori administratiu, el luxe i les tendències catòliques de Cristina l’enfrontaren amb els protestants i l’obligaren a dimitir 1654 a favor del seu cosí Carles X Viatjà per Europa, es convertí al catolicisme i conspirà contínuament per assolir el tron de Nàpols, el de Suècia 1660 i el de Polònia 1667 Establerta definitivament a Roma, combinà la seva…
Alfons d’Aragó i de Portugal
Història
Duc de Sogorb i comte d’Empúries des del 1522 i duc consort de Cardona des del 1543.
Era fill del comte d’Empúries, Enric d’Aragó i de Guiomar de Portugal El 1516 es casà amb Joana de Cardona, filla i hereva del segon duc de Cardona Es destacà en la lluita contra els agermanats valencians i aconseguí de derrotar-los a la batalla d’Almenara 1521 La seva actitud fou elogiada pel poeta i teòleg Joan Baptista Anyes, i Juan de Molina li dedicà la seva versió castellana de la història del Regnat d’Alfons el Magnànim del Panormita 1527 El 1526 derrotà, com a general de l’exèrcit organitzat per la ciutat de València, els moriscs revoltats a la serra d’Espadà Nomenat…
Jucef Ravaya
Història
Judaisme
Funcionari jueu al servei de l’infant i posteriorment rei Pere III de Catalunya-Aragó.
Batlle d’aquest a Girona i el Gironès 1276, batlle reial a Besalú 1268, administrador del patrimoni de l’infant 1272-76, féu alhora juntament amb el seu pare préstecs a l’infant Durant el regnat de Pere II fou director general d’emprèstits, conseller reial i, de facto , tresorer 1276-82 de la corona catalanoaragonesa, és a dir, l’única persona que, a més del rei, actuava en tots els estats de la corona El seu pare, Astruc mort abans del 1285, fou batlle de Girona 1276-86, i el seu germà Mošé mort abans del 1301, de facto batlle general de Catalunya 1276-83, collector del bovatge…
Sargon I d’Accad
Història
Rei semític d’Accad (2371-2316 aC), dit el Gran, fundador d’aquest regne i de la dinastia d'Accad
.
Segons les fonts, era d’origen humil i fou abandonat per la seva mare a l’Eufrates Fou coper d’Ur-Zababa, rei de la dinastia IV de Kish, contra qui es revoltà, i després de prendre el poder bastí una nova capital, dita Accad o Agadé Exemple clar de monarca guerrer, conqueridor i fundador d’imperis, decidit a unificar Mesopotàmia, baté primer Lugalzagissi, rei de la dinastia III d’Ur, que controlava Umma, Ur, Larsa i Nippur, viles que conquerí, i sotmeté després la zona del golf Pèrsic, al sud, i la regió ocupada més tard per Assíria, al nord Arribà, pel SE, fins a l’Elam, derrotà Subartu i…
Arnau de Santmartí
Història
Membre de la família vescomtal de Barcelona, fill de Mir, senyor d’Olèrdola, Sant Martí Sarroca, Ribes i Eramprunyà, i de Guisla de Besora, probablement filla de Gombau de Besora.
A la seva joventut prengué part en la revolta del seu pare contra el comte Ramon BerenguerI, però mort Mir Geribert 1060 i morts també els germans més grans d’Arnau, aquest heretà la major part dels dominis paterns i materns Olèrdola, Eramprunyà i Sant Martí i es convertí en un dels primers personatges del regnat de Ramon BerenguerI i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II Fou un dels signants del nucli primitiu dels Usatges 1068 i després fou un dels primers barons que s’aixecaren contra Berenguer Ramon II inculpant-lo de l’assassinat del seu germà Fins el 1089…
Pachacutec Inca Yupanqui
Història
Emperador inca.
Primer dels grans conqueridors, amb ell comença el període pròpiament històric d’aquell imperi Sota el seu regnat foren construïts la majoria dels grans monuments de Cusco, les terrasses per al conreu i una bona part de les obres d’irrigació, construcció de canals, ponts, aqüeductes i camins al voltant de la ciutat En el terreny militar, començà per dominar totes les tribus veïnes de Cusco més tard arribà fins a les valls de l’Urubamba i del Vilcapampa al N, i pel S fins al llac Titicaca El seu fill, Topa Inca, sota les seves ordres, des del 1463 fins al 1471, estengué l’imperi…
Berenguer d’Anglesola
Història
Darrer senyor de la baronia d’Anglesola ( Berenguer VI d’Anglesola
), de la branca directa.
Succeí el seu pare Ramon II d’Anglesola vers el 1370, i fou un gran magnat dels darrers anys del regnat de Pere III, el qual, el 1375, ell acompanyà a València Més tard fou un dels enemics de l’infant Joan, i, el 1380, fou assetjat a Vilanova de Bellpuig pel comte de Pallars Abans havia estat un dels caps de la unió de cavallers contra els grans barons 1370 Segons l’historiador Pere Tomic, matà el vescomte de Vilamur, però sembla que això no té fonament En morir, sense fills barons, heretà la baronia la seva germana Sibilla, muller d’Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp, però…
Naucratis
Història
Antiga vila d’Egipte, situada a la vora esquerra de la branca canòpia del Nil, uns 80 km al SE d’Alexandria i prop de Sais.
Correspon a l’actual Kawm al-Ǧu'ayf El seu nom egipci era Pi-emroye Fundada vers el 650 aC pels milesis, no es desenvolupà plenament fins al regnat d’Amasis 570-526 aC, de la dinastia XXVI, el qual hi concentrà el comerç grec d’Egipte i li concedí l’autonomia municipal Vila grega per excellència, exercí un monopoli sobre els productes egipcis exportats a Grècia, blat, fonamentalment i sobre els d’aquest país vers Egipte argent, sobretot Nectaneb I imposà una taxa sobre les mercaderies que entraven a Naucratis per afavorir el temple de Neith a Sais Estela de Naucratis Decaigué…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina