Resultats de la cerca
Es mostren 2120 resultats
Josep Maria de Grau
Literatura catalana
Editor.
Impressor d’ofici, collaborà al Diccionario biográfico universal 1830-34, dirigit per Narcís Oliva, i emprengué amb Joaquim Rubió i Ors una “Collecció d’Obres Antigues Catalanes” 1840 amb les Poesies de Francesc Vicent Garcia i les Obres poètiques de Pere Serafí, i amb mostres d’obres de Francesc Alegre, Ausiàs Marc i Francesc Fontanella Publicà també el Diccionario de la lengua castellana, con sus correspondencias catalana y latina 1844 També edità revistes, sobretot del cercle literari dirigit per Víctor Balaguer, entre les quals El Genio 1844-45 i Pensil del Bello sexo…
Josep Got i Anguera
Literatura catalana
Autor teatral.
Feu estudis de nàutica i fou uns anys militar Des del 1884 residí a Sabadell, on treballà al registre de la propietat i, sobretot, com a actor És autor de nombroses obres teatrals, estrenades entre el 1886 i el 1901 a Barcelona i a Sabadell, entre les quals cal esmentar els drames L’esclau 1892, La bogeria 1895 i Muralla de ferro 1888, i les comèdies Enredos 1886 i La dideta 1900, una de les seves obres més celebrades Deixà molts poemes dispersos a “Revista de Sabadell” i a L’Esquella de la Torratxa , entre altres revistes i diaris
Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Collaborà a la “Revista d’Olot” i dirigí les revistes “El Deber” i “Fulla Seràfica” Edità privadament la seva obra poètica, que reflecteix influències romàntiques i parnassianes i mostra una predilecció pels temes històrics, bàsicament medievalitzants, i pels paisatgístics Arquimesa 1910, Evocacions 1912 i Hores de collegi 1922 Traduí poemes de Pierre de Ronsard, Giacomo Leopardi, Alessandro Manzoni, Joachim du Bellay, Francis Jammes i William Wordsworth i publicà una versió incompleta d’ Evangelina 1923, de Henry Wadsworth Longfellow Pòstumament es publicà el volum Poesies de…
Pasqual Asins i Lerma
Literatura catalana
Escriptor.
Fou president de l’entitat La Nostra Parla i collaborà en diverses revistes valencianes, com ara El Camí o Taula de Lletres Valencianes , des de la qual advocà, entre el 1927 i el 1930, per la recuperació i la normalització del català al País Valencià, com també per la renovació cultural Com a poeta publicà Melodies 1916 i, pòstumament, Poesies 1949 La seva poesia té un to pairalista, però amb elements renovadors En la immediata postguerra escriví també algun text en castellà de lloança al nou règim, tot i que de seguida retornà a actituds més pròpiament valencianistes
,
Francesc Rosés Campreciós

Francesc Rosés Campreciós
CCMA
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu especialitzat en motor.
Inicià la seva carrera amb Javier del Arco, pioner del periodisme de motor a Catalunya, i en la revista Presència Feu el seguiment de la Fórmula 1 per a Tele/eXprés 1971-80 i Sport 1979-87, i collaborà en les revistes Automòbil des del 1977 i Club 1976-83, aquesta darrera del RACC Treballà a TVE un any, i el 1984 entrà a Televisió de Catalunya, on encara està en actiu, sempre especialitzat en automobilisme Fou un dels fundadors del programa Motor a fons 1988 i és el periodista català que ha cobert més grans premis de Fórmula 1 415
Carles Pich
Vela
Periodisme
Regatista i periodista nàutic.
Amb el Reial Club Marítim de Barcelona participà en set Mundials, en vela lleugera, on guanyà tres títols per equips durant la dècada dels anys setanta El 1975 es proclamà subcampió del món individual Dedicat al periodisme nàutic, dirigí la revista Navegar durant onze anys i més tard collaborà en les revistes Yate i Seahorse Magazine També treballà per a la Copa Amèrica, la Volvo Ocean Race i la Medcup, escrivint cròniques, reportatges i retransmetent en directe per televisió i ràdio Ha publicat diversos llibres de nàutica, com ara Cabo de Hornos por babor 2010, juntament amb…
Imma Marín Santiago
Esport general
Mestra i educadora social.
Fundadora i directora de l’empresa MARINVA, on el joc té un paper destacat, és experta en jocs, joguines, metodologies lúdiques, infància, noves tecnologies i educació en el lleure Presidenta de l’Associació Internacional pel Dret dels Infants a Jugar IPA a Espanya, sòcia fundadora de l’Associació de Ludotecaris/àries i Ludoteques de Catalunya ATZAR i assessora pedagògica de la Fundación Crecer Jugando, collabora com a professora en diverses escoles universitàries i institucions educatives És autora d’articles en obres collectives, llibres i revistes, així com de recerques sobre…
Antoni Joan Fontdevila Martí

Antoni Joan Fontdevila Martí
Arxiu A. J. Fontdevila
Escalada
Escalador.
Formà part del grup els Barrufets, que obriren diverses vies d’escalada a Catalunya, i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, amb el qual realitzà ascensions als principals massissos d’Europa, el Marroc, Etiòpia i el Canadà Ha estat instructor d’alpinisme, escalada i esquí de muntanya de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya, des del 1970, i ha publicat articles en revistes especialitzades com Extrem o Vèrtex Formà part de la junta directiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que presidí 2001-08 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives…
Josep Bartolí i Guiu

Josep Bartolí i Guiu
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cinematografia
Pintor, dibuixant i il·lustrador gràfic.
Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i collaborà en diverses publicacions — La Veu de Catalunya , Papitu , Solidaridad Obrera , La Rambla , El Noticiero Universal , Última Hora , La Humanitat , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa — com a dibuixant de temes polítics Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra Illustrà llibres, feu maquetes i edità revistes Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué molt d’èxit…
,
Revista Histórica Latina
Historiografia catalana
Publicació de periodicitat mensual apareguda a Barcelona (1874-77), fundada per Antoni Elias i de Molins, el seu primer director (1874-75), i Josep Pella i Forgas.
El primer número sortí l’1 de maig de 1874, un dia després que a Madrid aparegués La Raza Latina , i el mateix any en què es publicaren a París els únics sis números de la Revista Latino-Americana , revistes amb les quals reconegué compartir els seus ideals de lluita, fent seves les paraules del baró de Tourtoulon, « nosotros, hijos de la Raza Latina, debemos apretar nuestras filas para resistir las acometidas de los hombres del Norte » La Raza Latina ,3 afirmant que volia depassar els límits catalans i espanyols, per posicionar-se al costat de les revistes que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina