Resultats de la cerca

Aquest espai de protecció especial, de 1 140 ha, resta integrat en l’espai d’interès natural PEIN del mateix nom que comprèn també terres dels municipis d’Artesa de Lleida i Lleida Segrià i presenta una superficie total de 2 734 ha Destaca d’aquest paratge la singularitat de la fauna, essent un lloc excepcional per a la guaita d’ocells estèpics com ara la ganga Pterocles alchata , el sisó Otis tetrax , el torlit Burhinus oedicnemus , la calàndria Melanocorypha calandra , la perdiu roja Alectoris rufa , la trenca Lanius minor , l’àguila daurada Aquila chrysaetos , l’àguila cuabarrada…

Vers Tibi la vall va tancant-se entre els massissos del Maigmó i de la penya Roja, fins al límit meridional de la foia, on aprofitant el seu encaixament hi fou construït, el 1594, l’antic pantà de Tibi el més antic d’Europa Aigua avall del llogaret de Montnegre, al límit entre el camp d’Alacant i la foia de Xixona, rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, el riu de la Torre que davalla de la serra del Rontonar Més avall travessa i rega l’horta d'Alacant mitjançant el nou pantà de Tibi, vora Mutxamel fins a desembocar a la mar, al sud del Campello

El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’Alacantí

Les aigües intermèdies acostumen a tenir una temperatura i una salinitat relativament elevades en relació amb les capes d’aigua que se situen en els nivells superior i inferior de la mateixa columna L’aigua mediterrània que surt pel fons de l’estret de Gibraltar cap a l’Atlàntic es barreja amb l’aigua circumdant mentre va davallant per densitat, i assoleix, a l’altura del cap San Vicente, una temperatura d’uns 10°C i una salinitat de l’ordre de 36,2 PSU D’una manera similar, l’aigua de la mar Roja i el golf Pèrsic forma també una massa d’aigua intermèdia que penetra en l’oceà…

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València Inicialment treballà com a pintor, però des del 1972 —any que féu la primera exposició individual— es dedica preferentment a l’escultura Les seves obres són construccions imaginàries amb les quals evoca elements arquitectònics, màquines, mobles, etc, i que agrupa amb l’evident intenció de recrear el paisatge urbà El 1997 presentà al MACBA la installació de La ciutat roja També ha realitzat escenografies teatrals per a autors contemporanis com Fernando Savater a Vente a Sinapia , o amb clàssics com Calderón de la Barca a Absalón El…

Fill de Bernat Morales i Soriano Elx, Baix Vinalopó 1822 — el Cabanyal, València 1898, pintor i escultor, amic i condeixeble —a Barcelona— de Marià Fortuny Llicenciat en farmàcia 1880 En castellà escriví nombroses novelles de tècnica naturalista La Rulla 1905, El ocaso de los dioses 1920, La borda 1911, Tribuna roja 1909 En català, diverses novelles curtes la més coneguda, Cadireta d’or , 1908, algunes de les quals foren aplegades al volum Idillis llevantins 1910 Fou autor d’obres teatrals —Mare terra, Ales per a volar— i dels estudis Historia del Puig 1887 i Personalidad…

Installat a Barcelona des dels set anys, s’inicià als catorze anys en el Creu Roja Als setze anys anà al juvenil del FC Barcelona, des del qual passà al Cercle Barcelonista i al Sagrada Família de Terrassa, i el 1957 tornà al Barça En el club blaugrana hi estigué cinc anys alternant el primer equip amb el reserva i guanyà un Campionat d’Espanya 1958 i un de Catalunya 1960 Després jugà en el Laietà, el Vic i una altra vegada al Sagrada Família de Terrassa Formà part de l’equip de veterans d’hoquei patins del CE Laietà fins als 75 anys

Doctor en filosofia Acadèmic de San Fernando des del 1765, fou director de l’Acadèmia de Sant Carles 1776-79, on fou un dels fundadors de l’Escola d’Arquitectura Autor de la capella del Carme ~1780, de les esglésies de Riba-roja, Benassal i Vilafermosa, de les cases consistorials d’Alberic, Silla, Sollana i Morvedre i de la casa d’ensenyament de Cullera Dirigí la decoració dels Desemparats 1765 Traçà el camí del Grau 1788 i dirigí les obres de la carretera d’Aragó, on féu diversos ponts, i de la de Madrid, Catarroja i Cullera Collaborà en la restauració de la seu de Sogorb

Fill de Francesc Crespí de Valldaura senyor de Sumacàrcer, del castell de Penya-roja i de l’Alcúdia de Crespins i de Joana de Borja, adoptà el cognom de la mare amb la forma Crespí de Borja  De la seva muller Juana Brizuela que li sobrevisqué fins el 1649 tingué nou fills, dels quals es destacaren el vicecanceller Cristòfor i els bisbes Lluís i Francesc Fou comanador de Montesa des del 1577 Del que potser era una producció més extensa, només se n’han conservat unes quantes poesies en castellà, publicades per Gaspar Mercader   El Prado de Valencia , 1600 i Bernat Català de…

Després d’haver-se ocupat en oficis diversos, es dedicà a la literatura Descriví la vida de la petita burgesia jueva i episodis de la revolució i la guerra civil Sol ‘La sal’, 1923, Konarmija ‘La cavalleria roja’, 1926, novella en la qual descriu els dos bàndols de la revolució, que fou durament criticada, Evreyskie rasskazy ‘Contes jueus’, 1927, Odesskije rasskazy ‘Contes d’Odessa’, 1931, etc Mestre de la narració curta, passà d’un estil preciosista i romàntic a un altre de més precís i ajustat També escriví per al teatre les peces Zakat ‘L’ocàs’, 1928 i Maria 1935 Morí executat…