Resultats de la cerca

Format al CN Barceloneta, el 1990 passà al Canoe de Madrid, i més tard al CN Montjuïc Tres vegades campió d’Espanya júnior 1986, 1989, 1990, jugà en totes les categories inferiors de la selecció estatal i amb l’absoluta disputà dos Jocs Mediterranis 1991, 1993

Als afores de Barcelona n'hi hagué un gran nombre al s XVIII, sobretot a les proximitats del portal Nou, a Sant Martí de Provençals i també, més tard, entre els carrers de Sant Pau i del Pedró, zones on hi havia les principals fàbriques d’indianes

Fundada pel general fatimita Ǧawhar 969, esdevingué, inicialment, un centre de propaganda ismaïlita i més tard d’irradiació de l’islam en general, sobretot després de la destrucció de Bagdad pels mongols 1258 El 1961 foren ampliades les seves activitats i es convertí en una moderna universitat

Jugà a les categories inferiors del Club Natació Sabadell i més tard al primer equip, en la posició de central Amb l’Associació Esportiva l’Hospitalet competí a Lliga FEV L’any 2007 fitxà pel Club Voleibol Sant Cugat i el 2009 marxà al Club Voleibol Viladecans

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on més tard fou professora de cant Debutà a 16 anys Excellí en les interpretacions de les òperes de Richard Wagner, a Barcelona, València, Madrid i Lisboa Cantà lieder i collaborà en concerts simfònics i oratoris

El 1905 emigrà a l’Argentina Des del 1907 treballà al Centre Català de Rosario de Santa Fe Més tard fou bibliotecari del Casal Català de Buenos Aires Edità llibres catalans, com Ciutadania catalana 1957, de Manuel Serra i Moret, que distribuí per tota l’Amèrica Llatina

D’ideologia democratacristiana 1945, evolucionà més tard cap al socialisme Com a ministre d’afers estrangers de la República Democràtica Alemanya signà el tractat de Frankfurt 1951, que establia les fronteres entre aquest estat i Polònia El 1953 fou destituït, acusat de collaborar amb les potències occidentals

El 1342 comandà una expedició de conquesta, amb dues coques baionesques, a les illes Canàries Uns quants anys més tard emprengué un viatge a Tartària, probablement per terra en tornar-ne fou requerit pels reis de Catalunya-Aragó per acudir a la cort a fer-ne relació

Protagonista de la sèrie The Perils of Pauline 1914 i altres films també en episodis, encarnà un tipus de noia americana agosarada i esportiva enmig de les aventures més apassionants Més tard rodà alguns films de metratge normal, com The Mountain Woman 1921, Terreur 1924 i altres

Fou organista i cantor i, més tard, prefecte de la música de la catedral de Cremona Fou mestre de CMonteverdi Escriví música religiosa i profana, influït per l’estil polifònic de l’escola romana Deixà madrigals a quatre veus i a cinc, responsoris, lamentacions i cançons