Resultats de la cerca
Es mostren 4249 resultats
Ramon Espadaler i Parcerisas

Ramon Espadaler i Parcerisas
© Unió.cat
Política
Polític.
Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, cursà també Ciències Polítiques i Sociologia a la UAB Militant d' Unió Democràtica de Catalunya des de 1989, en fou secretari general del comitè de govern 2001 i 2002 i de 2003 a 2014 en presidí el consell nacional Aquest mateix any assumí la secretaria general del partit Tinent d'alcalde de Sant Quirze de Besora 1991-1999, d’on prové la seva família i on residí fins als vint anys i escaig, i posteriorment de Vic 1999-2001, i diputat al Parlament de Catalunya 1992-2000, entre el 1999 i el 2001 fou director…
Miquel de Ricomà
Cristianisme
Bisbe de Vic i de Barcelona.
Era jurista i residí a la cort papal d’Avinyó El 1345 el papa Climent VI el nomenà bisbe de Vic fou el primer bisbe que no fou nomenat pel capítol El mateix any donà el decret que permeté acabar la séquia de Manresa No residí mai a la diòcesi Traslladat a Barcelona 1346, hi féu només algunes estades, car residia a la cort papal En una d’elles coincidí amb la famosa Pesta Negra 1348 Hom diu que convertí el palau en hospital i que desplegà un gran zel a favor dels empestats Agafà el mal, però no morí, gràcies a una suposada intervenció de santa Eulàlia per això fundà una confraria…
Club Orientació Natura i Esport
Curses de muntanya i d’orientació
Club de curses d’orientació de Vic.
Fundat el 1988 per Toni Sánchez Tutusaus i Agustí Serra, fou el primer club civil d’orientació esportiva de Catalunya i el primer a aixecar un mapa en color, a la zona de Malla, Osona 1989 Creà el circuit permanent del Bosc de Ribera, a Vic 1998 i a Prats de Lluçanès 2002 També dissenyà les fites de control especials per a aquests tipus de circuits Imparteix cursets de formació i promou activitats diverses en collaboració amb escoles, instituts, entitats i ajuntaments
Hug de Fenollet i de Canet
Cristianisme
Bisbe de Vic (1346-48) i de València (1348-56).
Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx Fou doctor en lleis, canonge de Lleida i paborde de Girona, abans de la seva accessió a la mitra de Vic Com a canceller de Pere III 1344-54 representà un paper molt important, fins que fou destituït, a les corts de Saragossa, per pressió dels nobles aragonesos, que no volien un canceller català Com a bisbe de València tingué un sínode el 1350 Fou senyor de Puçol Presidí un consell a València per als afers de Sardenya i per procurar reforços a la campanya 1353-54 que hi menava Pere III Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic…
Francesc Daniel Molina i Casamajó
La Plaça Reial de Barcelona, obra de Francesc Daniel Molina i Casamajó
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Es formà a Llotja, on guanyà un premi per un projecte de biblioteca 1838, i es titulà a l’Academia de San Fernando de Madrid 1843 Projectà la nova façana del Teatre Principal de Barcelona 1845 El mateix any feu un avantprojecte per al Teatre del Liceu, que fou rebutjat per Joaquim Gispert Guanyà la medalla d’or al concurs de la Plaça Reial 1848 —que construí i acabà 1859—, una de les més reeixides de la ciutat Arquitecte municipal, projectà l’escut de la façana de la Casa de la Ciutat El 1849 projectà la font de l’almirall Galceran Marquet a la plaça de Medinaceli 1851 Traçà el carrer de la…
Joan de Peralta
Cristianisme
Abat de Montserrat (1483-93) i bisbe de Vic (1493-1505).
De família noble, senyora de Castellet del Penedès, fou degà de l’església de Girgenti i abat comendatari del monestir basilià de la Grotta Sicília Fou nomenat abat comendatari del monestir de Montserrat Durant el seu episcopat, manà imprimir el missal de Vic 1496 i volia imprimir el breviari Arranjà els problemes de jurisdicció que mantenien els canonges de Manresa amb l’església de Vic Assistí a la cort de Barcelona 1493, ciutat on féu llargues estades Fou president de la generalitat de Catalunya 1491-93
Ramon Xetmar
Cristianisme
Bisbe de Vic (1185-94) i arquebisbe de Tarragona (1194-98).
El 1142 havia estat lliurat pels seus pares Guillem Xetmar i Gincona, senyors de Castellterçol, a la canònica de Vic A la diòcesi de Vic consagrà algunes esglésies Espinelves el 1187 i Santa Anna de Mont-ral el 1190, augmentà les dotacions de la canònica, reconstruí el palau episcopal i es remarcà per la seva rectitud en les lluites feudals Nomenat arquebisbe de Tarragona, vacant la diòcesi per l’assassinat de l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, regí l’arxidiòcesi en una època difícil per les tibantors sorgides a Tarragona
Anna Veiga i Lluch

Anna Veiga i Lluch
© Universitat de Vic
Biologia
Biòloga especialista en embriologia i reproducció assistida.
Llicenciada 1979 i doctorada 1991 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és especialista en l’estudi preimplantacional dels embrions Ha estat directora del Laboratori de Fecundació in Vitro del Departament de Medicina de la Reproducció de l’Institut Universitari Dexeus 1982-2004, on des del 2005 és directora del Servei de Medecina Reproductiva Des del 1998 és coordinadora del curs de Biologia Reproductiva i de Tècniques de Reproducció Assistida de la mateixa institució junt amb la Universitat Autònoma de Barcelona Del 2005 al 2008 dirigí el grup de recerca sobre cèllules mare de l’European…
Josep Gudiol i Ricart

Josep Gudiol i Ricard
© Fototeca.cat
Art
Arquitectura
Arquitecte i historiador de l’art.
Arquitecte titulat a Barcelona el 1934 Nebot i deixeble de Josep Gudiol i Cunill S’inicià com a arqueòleg amb Pere Bosch i Gimpera Estudià història de l’art als EUA amb WS Cook i ChR Post i, a Nova York, organitzà la fototeca espanyola de la Frick Library 1931-32 En els primers anys feu gravat a l’aiguafort El 1936 publicà Els vidres catalans i el 1938 Història de la pintura gòtica a Catalunya Durant la Guerra Civil fou comissari de la Generalitat per al salvament del patrimoni artístic Retornat als EUA 1939, hi exercí com a professor de la Universitat de Toledo Ohio i de l’Institute of…
Liber dotationum antiquarum
Historiografia catalana
Cartulari antic de l’Arxiu Capitular de Vic que recull els privilegis, testaments, donacions i altres actes de lliurament de béns a l’església de Vic.
És un volum en pergamí i cobertes de pell de 152 fulls 38 × 29 cm, amb foliació antiga en xifres romanes i foliat darrerament a llapis amb xifres aràbigues L’enquadernació no és original en fer-la es tallaren els fulls escapçant-ne la foliació d’alguns, i s’hi afegiren dues guardes de pergamí i un plec de tres folis de paper a-c on hi ha un índex Tal com consta en el vers del foli I, el feu compilar Gilabert de Mont-ral, canonge oblat de la catedral de Vic 1202, ardiaca de la Seu d’Urgell 1220, ardiaca de Vic 1240 i mort el 1248, qui en sufragà les despeses amb la voluntat de recollir-hi els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina